Un article elaborat per l’equip de Fil a l’agulla.
Tornar a la feina i a l’escola des de les cures
Entre la setmana passada i aquesta, l’equip de Fil a l’agulla hem tornat progressivament a la feina després d’un mes o 5 setmanes de vacances. Durant aquests dies hem compartit com estàvem i què ens estava ajudant a nosaltres i a les criatures de la nostra comunitat i el nostre entorn a poder fer el trànsit o, el que s’anomena des de molts àmbits, “afrontar la síndrome postvacacional”. Aquest article té l’objectiu de traslladar-vos aquestes eines per si us poden ser útils tant a títol personal com si lidereu equips i organitzacions, ja siguin empreses, entitats, organismes, institucions públiques, centres educatius, etc.
Som molt conscients que les idees que us compartim en aquest article parteixen des d’un lloc de molt de privilegi pel fet de viure on vivim, ser majoritàriament blanques, tenir feina i ser sòcies d’una cooperativa en la qual podem decidir juntes tots els aspectes vinculats a l’organització de la feina ( l’horari, el salari, el temps lliure, les vacances, la cultura, els espais de reunió, el ritme, etc.).
Per a moltes persones no és així. Moltes persones no tenen feina ni accés a poder-la tenir, altres persones han tingut molt poques vacances i n’haurien necessitat més, d’altres encara no les han fet perquè justament l’estiu és l’època en què necessiten treballar més (turisme, agricultura i ramaderia, etc.) o n’han fet, però han hagut de treballar o estudiar. Algunes persones vinculades a les feines del camp o artesanes de tota la vida no han fet mai vacances ni contemplen que les puguin fer, d’altres les fan en altres moments o han de treballar en un altre lloc mentre tenen vacances, d’altres treballen en empreses on la producció i la productivitat continuen sent el centre i no hi ha cap mena d’intenció d’assumir responsabilitat pel benestar de les persones treballadores, d’altres treballen en un context de guerra, d’altres no treballen perquè la seva preocupació és intentar migrar…
En fi, anomenem tota aquesta diversitat per ser-ne més conscients nosaltres i també per contribuir a posar de manifest les dinàmiques de poder i privilegi que operen en la nostra societat i que generen injustícia i discriminació. També, per situar el context concret des d’on escrivim l’article perquè això determinarà a qui li pot ser més útil. Per tota la resta cal dir que, des de Fil a l’agulla, amb tota la humilitat i també amb tota la determinació, continuarem treballant per promoure que el feminisme, l’antiracisme i la perspectiva de les cures en general sigui encara més congruent dins nostre i que pugui arribar a més i més persones i organitzacions.
Què ens pot ajudar en la tornada a la feina?
-Qüestionar la “síndrome postvacacional”: A l’experiència que tenim quan tornem a la feina o al col·le per les criatures se l’anomena habitualment com “la síndrome postvacacional”. Les etiquetes a vegades ens poden ser útils per posar nom a allò que ens passa, poder-ho identificar, saber què hi podem fer, etc., però a vegades poden contribuir a patologitzar i individualitzar alguns processos intrínsecs a les persones i/o al model de societat que tenim. En aquest sentit, pot ser útil entendre que el que ens passa és natural i que els canvis formen part de la vida i els seus corresponents cicles.
– Legitimar la nostra experiència: Potser algunes persones estan molt contentes de tornar a la feina, recuperar els vincles amb les companyes i tornar a la rutina i l’estructura que havien perdut per les vacances. Potser d’altres senten tristesa, ansietat, cansament, baixa energia perquè s’han acabat les vacances i hauran de canviar el ritme, no podran escollir tant què fer amb el seu temps ni amb qui, no podran descansar tant o fer algunes coses que els agraden molt… i potser n’hi ha que senten una mica de tot. Tot està bé. No “hem d’estar de cap manera concreta” per tornar. No cal que hàgim “carregat-les-piles-per- tornar-amb-molta-energia-després-d’unes-supervacances i haver fet mil coses” com s’espera sovint en la nostra societat occidental. Hem d’estar com sigui que estiguem, acollir-ho, legitimar-ho i acompanyar-ho.
-Acceptar que és un procés natural que necessitem transitar. Necessitem poder fer el trànsit, gestionar el canvi de ritme, d’activitats, organitzar-nos, reconnectar… Necessitem un període d’adaptació que durarà uns dies, unes setmanes i… passarà. I això no és cap problema. No passa res si no estem al 100% i anem més a poc a poc. No necessitem estar sempre “superproductives i eficients” com ens marca el model capitalista en què vivim. De fet, el que és més eficient, ja ens ho ensenya la natura i la vida, és fer allò que està en connexió amb qui som en cada moment i no resistir-nos…
-Anticipar-nos o preparar-nos: A algunes persones les pot ajudar el fet de començar a connectar amb la feina uns dies abans de començar per preparar-se, organitzar-se, imaginar-se com serà la tornada o com es vol que sigui, tenir en compte el que és important per cadascú per poder començar, etc. Als pares, mares i persones que tenen criatures o persones a càrrec poder buscar suport i tenir algun espai de solitud per poder-se centrar en elles mateixes i situar-se també pot ser molt útil, encara que sigui una hora. Hi ha persones que prefereixen aprofitar al màxim fins a l’últim minut els dies de vacances fent altres coses i no pensar en la feina fins al mateix dia. No hi ha recomanacions que serveixin per tothom. L’important és que cadascú sigui conscient d’allò que li va bé i ho faci en funció de les seues possibilitats.
-Identificar els senyals: Posar atenció a què ens està passant ens pot ajudar a ser més conscients de quins aspectes o situacions necessiten atenció, tant en el terreny personal com organitzatiu. En l’àmbit personal, ser més conscients d’allò que ens passa ens pot ajudar a activar recursos interns, buscar suport o a prendre decisions importants amb relació a la feina. En les organitzacions, crear la cultura i els espais per detectar i compartir com estem ens pot ajudar a saber més què fa falta i crear mesures i condicions per continuar aprofundint en la incorporació de les cures i la gestió de l’estrès a escala organitzativa i no deixar les persones soles com si fos un tema només individual.
-Mantenir l’esperit de vacances i integrar-ho en el dia a dia. Sovint, en el nostre context, podem viure els períodes de vacances d’una manera molt dissociada de la resta de l’any. Una manera de poder-ho fer diferent és poder portar més “les vacances” (sigui el que sigui que vol dir “vacances” per cadascú) a la rutina del dia a dia. Si per tu vacances significa estar més relaxada, veure més les amistats, fer allò que t’agrada, viatjar, “no fer”…com ho podríem fer més durant la resta de l’any?, i les organitzacions, com ho podríem promoure més?, potser podem treballar a un altre ritme, posar més límits a la pressió interna i externa, fer més pauses, respirar més, buscar “oasis” per continuar fent les activitats que ens agraden, organitzar escapadetes……
-Sentir la comunitat, fer equip: Potser no serveix per tothom, però a moltes persones les ajuda en la tornada a la feina connectar amb les companyes per, gradualment, anar connectant amb les gestions, els projectes, les persones que són clientes o altres persones amb qui necessitem vincular-nos a la feina. En aquest sentit, pot ser molt útil que les organitzacions en siguin conscients i facilitin un primer moment presencial amb les companyes per compartir com estem, com han anat les vacances i, a poc a poc, anar reconnectant amb els temes de feina, recuperar les tasques, organitzar-se conjuntament, atendre clientes, usuàries, etc. No oblidar-nos que som persones i som comunitat més enllà de ser treballadores o de dur a terme una tasca concreta. A altres persones, els pot anar bé connectar directament amb el sentit de la tasca que fan arrencant des del principi fent les feines que estan al cor de la seva activitat.
-Connectar amb els privilegis que tenim. Tot i que tenir un nivell de vida adequat és considerat un dret humà i tenir una feina digna és una manera de garantir aquest dret, moltes vegades no és així. Si sentim tristesa per haver de tornar a la feina, podem connectar amb el privilegi que és estar vives, poder tenir feina, haver fet vacances, tenir un salari que ens permet viure si és el cas, tenir salut física o mental per poder-la fer, tenir un equip i molts altres privilegis socials i personals, etc.
-Compromís i organització col·lectiva: La manera de viure i d’organitzar el treball en la societat capitalista occidental forma part d’un vell paradigma que no és respectuós ni amb la vida de les persones ni la del planeta. Necessitem anar més de pressa a generar aquest canvi i fer servir els nostres privilegis per crear propostes i promoure noves maneres de viure i de treballar que promouen el benestar per tothom. Des de promoure un canvi cultural i incorporar les cures i la perspectiva feminista i antiracista a les nostres organitzacions a mesures més concretes com fer vacances més curtes durant 4 períodes l’any per desestacionalitzar les vacances i que sigui més sostenible per les persones i pels diferents territoris, reduir la setmana laboral a quatre dies, reduir les jornades laborals per redistribuir el treball i que tothom tingui feina, lluitar contra la precarietat laboral, donar suport als sindicats i col·lectius d’activistes que estan lluitant pels drets laborals, etc.
I com és la tornada a l’escola per a la canalla?
Igual que nosaltres, els infants experimenten la mateixa diversitat de sentiments i experiències que nosaltres amb relació a la tornada a l’escola. Potser algunes criatures estan molt contentes de tornar a l’escola, retrobar les companyes de classe, les mestres, la rutina que també pot donar seguretat, etc. Potser per altres el retorn pot ser més difícil perquè la relació amb l’escola, la classe, l’aprenentatge, etc. no és tan fàcil, o perquè s’han de separar de les persones amb qui han compartit les vacances o de les adultes de referència durant moltes hores.
A vegades, les criatures ho expressen directament: “no vull anar al col·le”, “tinc por”; d’altres, ho expressen a partir de malestars físics: “em fa mal la panxa”, “tinc mal de cap”; o també a partir d’estar molt inquiets o moguts, o com diem a vegades les persones adultes, trobem que “estan difícils”, etc. Però quan ho fan, encara que no sigui amb paraules perquè encara estan en procés d’aprendre recursos emocionals per fer-ho, ens estan compartint o transmetent una realitat que per a elles és molt real.
Com podem, les mares, pares, cuidadores, mestres, avis, àvies, tietes, amigues… acompanyar millor les criatures en aquest procés?
-Empatia: Connectar amb la nostra pròpia experiència, tant la de tornada a la feina com amb la nostra experiència d’infantesa quan havíem de tornar a l’escola. Això ens pot ajudar a comprendre el present dels infants que es troben a la nostra vida i ser més sensibles a com ho estan vivint.
-Validar les seves emocions: Acollir el que senten, transmetre que està bé, estar al seu costat, presents, escoltar, donar temps, tenir paciència perquè facin el procés d’adaptació que necessiten i acompanyar-los en això. Igual que en les persones adultes, passarà. Si no passa, és un símptoma d’un malestar més important que serà important atendre des de l’àmbit que sigui. Des de les escoles pot ser interessant crear espais de classe per parlar de com estan i acollir la diversitat.
-Fer preguntes: Preguntar què és el que els costa més? Què els fa por? Si té a veure amb les companyes, potser senten vergonya perquè fa molt de temps que no les veuen, potser senten vergonya i ganes alhora, potser els fa pena no poder jugar tant o no poder veure tant la família, estar assegudes massa estona… Fer preguntes ens pot servir per conèixer més les criatures, detectar símptomes de malestar i poder-les acompanyar i també posar atenció en els senyals d’assetjament.
-Connectar amb allò que els agrada: Fer una llista o anomenar les coses bones que sí que els agraden de tornar a l’escola. A moltes criatures poder veure les amigues, tenir material escolar nou, tenir una rutina, reprendre activitats que els hi agrada, les ajuda a voler-hi tornar.
– Anticipar-nos: A moltes criatures les ajuda a adaptar-se als canvis que en parlem amb anticipació així es van preparant. En aquest sentit, pot ser útil parlar de l’escola uns dies abans, parlar dels canvis que hi haurà, connectar amb alguna família o altres infants de l’escola prèviament, preparar el material, etc.
– Tenir en compte la diversitat d’experiències i les dinàmiques de poder i privilegis: Què els ha agradat de fer vacances? Han gaudit del temps en família, sigui el que sigui allò que el terme família significa per cadascú? Tant a casa com a les escoles pot ser útil generar un espai per compartir com han estat tenint en compte la diversitat d’experiències que hi pot haver. No donar per suposat que les vacances han estat bones per tothom, hi ha infants que no tenen les necessitats bàsiques i afectives cobertes i per les quals la tornada a l’escola és molt esperada perquè significa poder menjar, tenir un espai de seguretat, recuperar vincles, descansar de l’estrès que viuen a casa. Potser d’altres s’han sentit soles perquè els seus pares han hagut de treballar cada mes o potser han passat coses importants a casa (malalties, morts, naixements, separacions, marxa d’algun membre, retorns als països d’origen, altres). En aquest sentit, si som pares i mares o si som professorat és important que siguem conscients d’aquesta diversitat per promoure consciència de desigualtat i privilegi i espais més respectuosos i inclusius.
-Ajudar l’infant a que se senti estimat més enllà dels resultats acadèmics: Sovint, en el marc de la societat capitalista i productivista que vivim, tenim tendència a posar el focus en els resultats acadèmics i a projectar en les criatures les nostres expectatives i frustracions adultes. Les criatures, igual que nosaltres, necessiten ser estimades per tot allò que són més enllà dels resultats, les notes i els deures de l’escola.
-Educar per les cures de les persones i el planeta: El
sistema educatiu és clau per promoure el canvi de paradigma amb relació
a la vida i el treball en sentit ampli. Per tant, les institucions
educatives, els centres, les famílies i totes nosaltres com a ciutadanes
necessitem assumir la nostra responsabilitat en aquest moment històric.
Per nosaltres això vol dir educar per la consciència emocional, social i
ambiental. Vol dir, educar les criatures, des de ben petites, a ser
conscients de la diversitat, de les dinàmiques de poder i privilegi,
dels seus impactes en els altres i en l’entorn… En definitiva vol dir
transmetre la perspectiva ecofeminista i antiracista perquè sigui quina
sigui la feina que facin en el futur o allò que aportin a la societat ho
facin des d’un paradigma que promogui, realment, una altra manera de
viure i habitar el món.