Certament, de vegades penso que ser un noi adolescent en la plenitud de la quarta onada del feminisme no deu ser gens fàcil. M’imagino les contradiccions amb les quals deuen créixer: per una banda, rebent el constant bombardeig des dels mitjans de comunicació a què estan exposats, que perpetuen els rols de gènere tradicionals; i, al mateix temps, rebent un missatge implícit de la societat sencera confabulant perquè aprenguin que el seu rol a la societat és el de ser un futur patriarca.
Paral·lelament, els nois observen amb astorament com les seves companyes s’empoderen i se’ls encaren titllant-los de masclistes, i a la vegada se’ls exigeix prendre responsabilitat per un problema que ells no han creat i amb el qual no han tingut gaire temps de col·laborar.
Tampoc deu ser gens fàcil ser una educadora de principis de segle XXI, compromesa amb el canvi social i la transformació de les dinàmiques estructurals, com ara el masclisme. Mentre una ha de lidiar amb la pròpia experiència d’opressió que ha viscut al llarg de la seva vida, es troba comportaments similars als dels seus agressors dins mateix de les aules. I sovint, els companys homes dels claustres i equips educatius, encara estan a les beceroles d’integrar els feminismes en la seva pràctica docent i relacional.
Diuen que per educar a un infant cal tota la tribu. Però si el que cal també és educar a la tribu, és comprensible que una se senti perduda i desesperançada.
A Fil a l’Agulla fa anys que treballem en l’aplicació de la mirada restaurativa en el món educatiu per tal de generar ambients proclius al diàleg. Un dels mals de la nostra societat occidental, heteropatriarcal i blanca és la incapacitat de veure l’altra, i veure-la també com una part d’una mateixa. No obstant això, l’experiència ens indica que quan som capaces de difuminar les barreres que aparentment ens divideixen, l’entesa profunda és possible, creant així llaços forts de comunitat i pertinença.
Per a fer-ho, el treball que proposem requereix d’un compromís a l’alçada de la complexitat del món que habitem. Per una banda, cal una comprensió ajustada de les dinàmiques de poder que s’estableixen dins del món educatiu, en cada context i amb cada persona que en forma part, per tal de repartir equitativament les responsabilitats de cadascú per a la dissolució del problema – el masclisme. També, implica trobar el coratge per enterrar les armes de guerra i relacionar-nos amb eines tan senzilles com difícils de fer servir com la curiositat, la compassió i la fermesa.
Sortir de l’antifeminisme a les aules. Buscant altres camins a la polarització de sexes és una formació per a dones, lesbianes, trans* i persones no binàries professionals del món educatiu, en què unirem les experteses de l’aplicació de la mirada restaurativa dins la comunitat educativa i la prevenció i abordatge de violències masclistes en les organitzacions. És una activitat no mixta perquè, en aquesta formació, volem donar eines i respondre algunes qüestions conjuntament amb aquelles que se senten cridades a fer un treball amb el privilegi masculí i el bon ús del poder dins les aules a la vegada que el pateixen, i així traçar un camí sostenible per a nosaltres, dones i identitats dissidents de gènere, a l’hora d’acompanyar als homes, adolescents i infants, en el seu.
Anna Galí Bonet
Formadora i facilitadora de Fil a l’agulla