Per Noemí Canelles. Formadora i facilitadora de Fil a l’agulla
Què és la facilitació en Treball de Processos i perquè necessitem més facilitadores al món?
La primera vegada que vaig veure treballar a les companyes de Fil a l’agulla em vaig quedar bocabadada. Fa molts anys d’això, i llavors no eren companyes encara, però recordo la sensació de pensar “què <#&*%> estan fent aquestes? de què va tot això?”… com si fos una sessió de màgia més que un espai professional.
Eren unes sessions on es trobaven policies, adolescents i profes de secundària – un espai propici per les tensions i els conflictes – on jo participava com a responsable de l’avaluació. I no se semblava gens al tipus d’intervenció al que jo estava acostumada. Em cridava l’atenció la manera que tenien les facilitadores d’entrar a fons a les incomoditats, de dir en veu alta les coses que són difícils de dir… d’arribar al cor de totes les persones que formaven part d’aquell projecte. Allò no deixava ningú indiferent. No era parlar per parlar. Era intens, i transformador, i senzill, tot a l’hora.
Així va ser com vaig entrar en contacte amb el Treball de Processos, que és el pensament que guia Fil a l’agulla des dels seus inicis i la seva manera d’entendre la facilitació. Forma part de l’ADN de la cooperativa, són les ulleres amb les quals “llegim” el món, i la caixa de ferramentes bàsica de la nostra feina (que ja és la meua, perquè aquella trobada tampoc em va deixar indiferent a mi). Precisament perquè estem tan envoltades del Treball de Processos, a vegades es fa difícil d’explicar-lo. Però aquí van algunes pistes per entendre què és:
- La Psicologia Orientada a Processos, o Treball de Processos, és una disciplina que va ser desenvolupada per Arnold Mindell als anys 70 i 80 del segle passat. Malgrat ser físic, Mindell es va interessar per la psicologia Junguiana i pels conflictes del món. Ell i els seus col·legues van aplicar aquesta disciplina a la teràpia individual, als grups i a les organitzacions a gran escala.
- El Treball de Processos entén l’experiència humana (i “humana” no vol dir només individual, sinó també social i relacional) com un procés que s’està desplegant i del qual podem ser conscients. En tot allò que ens passa hi ha aspectes que sabem i que notem, i també hi ha aspectes desconeguts, inconscients… La proposta del Treball de Processos passa per accedir a aquesta informació amagada, augmentar el grau de consciència al voltant del que ens passa per dins, el que passa a les relacions, el que passa als grups…
- Aquesta mirada parteix de tres nivells de realitat, que cal tenir en compte en aquest procés constant de fer-nos conscients: una realitat a la qual li diem “consensuada”, que inclou l’experiència objectivable de la nostra vida quotidiana; una realitat a la qual li diem “dels somnis”, amb els aspectes de la nostra experiència lligats a la subjectivitat i a la cultura; i un nivell de realitat “d’essència”, que vol dir tot allò lligat a les experiències transpersonals, al que algunes persones li diuen espiritualitat, o per altres és l’experiència d’unicitat.
Com es relacionen tots aquests conceptes amb aquella sensació de màgia? Hi ha un parell de “trucs” que ajuden molt:
Un és el fet que el Treball de Processos té una gran sensibilitat cap a tot el que són les discriminacions i les injustícies. Tot i semblar molt adreçat a l’esfera psicològica, no menysté tots els aspectes socials que travessen els grups i les relacions. I això és profundament revolucionari a l’hora de treballar amb col·lectius, perquè alleugereix molt saber que les injustícies són ateses.
I l’altre “truc de màgia” del Treball de Processos és la seva enorme capacitat d’atendre totes les coses que passen entre les persones, i que van més enllà de les paraules i de la racionalitat. La seva capacitat per escoltar i acollir els silencis, les rialles, les penes, les emocions…
L’entrenament en aquesta escolta es pot aplicar més enllà de l’entorn professional, i ens permet entendre també les nostres històries personals, les nostres relacions… alhora que ens fa entendre el món i els grans conflictes que vivim des d’una perspectiva més complexa. Les guerres, els processos polítics, els moviments socials… agafen matisos més enllà del que ens sembla bo / dolent, per passar a entendre les posicions o els somnis que hi ha per davall. L’altre ja no és tan llunyà.
Potser per això la facilitació basada en Treball de Processos atreu a persones que volen treballar en el tu a tu, o en les pròpies relacions, i a persones que volen transformar el món des de la facilitació de conflictes internacionals, passant per tots els llocs que hi ha enmig.
Només té una contraindicació: sembla que qui prova el Treball de Processos té prou possibilitats d’enganxar-s’hi… Sembla…