Desenvolupar una perspectiva i actitud facilitadora vol dir aprendre a reconèixer, apreciar i interactuar amb tots els aspectes i rols que sorgeixen en el nostre entorn -ja siguin relacions, grups, organitzacions, espais socials, etc., per desenvolupar al màxim el seu potencial.
Facilitar implica ser conscients de la diversitat que hi ha tan dins nostre com en les relacions i grups dels quals formem part i acompanyem.
Per poder fer-ho, hem de poder escoltar totes les nostres veus, emocions, sensacions i posar-les en diàleg. Hem d’aprendre a observar allò que ens passa amb compassió i curiositat.
Per aquesta raó, plantegem els cursos de facilitació com espais d’aprenentatge on et convidem a realitzar un treball a nivell personal, que passa per respectar-te, escoltar-te i valorar amb el mateix nivell d’importància totes les teves veus internes, per endreçar-les i per posar-les en diàleg.
Facilitar és portar consciència als teus processos interns, per conèixer-te. Perquè, com si no, podràs descobrir els teus recursos personals, o allò que ja no et serveix, o el que et detona i et fa reaccionar? O com podràs conèixer quina és la teva petjada traumàtica o la ferida que es reobre sense que te n’adonis?
Per a poder acompanyar de manera conscient processos que ens demanaran de nosaltres, —com fer sentir les veus més marginades, detectar dinàmiques d’opressió i privilegi, o gestionar tensions i conflictes— hem d’aprendre a percebre els senyals subtils; notar i connectar amb les diferents parts en tensió i, alhora, ser capaç de prendre distància i facilitar el moment.
I per això, hem de fer una mirada cap endins.
Sol Abejón i Blanca Fariña