A finals de febrer hem acabat la formació sobre Cercles de Paraula i mirada restaurativa que hem fet durant diverses sessions, organitzat per l’Ajuntament de Viladecans. Les classes les han impartit les nostres sòcies Sara Carro i Mireia Parera. Han participat mestres de diferents escoles i instituts de Begues, Gavà i Viladecans i han estat quinze hores molt ben aprofitades. La Mireia Parera ens comparteix algunes reflexions, sentits i experiències d’aquest professorat divers.
Per la majoria de persones els cercles de paraula i la mirada restaurativa eren un tema nou, innovador. Alguna assistent l’havia experimentat per primera vegada quan des de Fil a l’agulla vam anar a donar suport a la seva escola. En tot cas, la formació va resultar un espai on compartir experiències, vivències i recursos, així com per endinsar-se en el recurs del Cercle de Paraula i la mirada restaurativa per la gestió de conflictes i situacions de discriminació i bullying. En l’última sessió es van fer palesos tots els aprenentatges.
Per qui tingui interés formatiu en aquest tema, pròximament farem una càpsula formativa titulada “Pràctiques restauratives i facilitació de grups” en què donarem eines per posar en marxa els cercles de paraula i aprendre sobre la mirada restaurativa. Durant les sessions a Viladecans va ser sorprenent escoltar la diversitat de pràctiques que van comentar i és per aquest motiu que escrivim aquest article, per a compartir-les i a través d’aquestes poder veure les múltiples cares i sentits dels cercles.
La Davinia ens va compartir com al seu institut va fer un Cercle amb 3r de l’ESO, en un grup poc cohesionat i amb un mal ambient generalitzat. Va fer la pregunta de “com et sents en aquest grup?” i va introduir dues cartolines: una boca per parlar i una orella, perquè una persona del grup els recordés que havien d’escoltar. A més, va fer una dinàmica de cartolines, per tal que de manera anònima l’alumnat escrigués com se sentia i què podia fer el grup per a fer front els seus malestar. El seu propòsit era afavorir la connexió, i relata que el grup es va fer molt més conscient dels diferents benestars i malestars i que es va generar una escolta i connexió nova.
La Dolors relata una experiència en la qual com a mestra viu un cercle entre iguals, és a dir, amb companys i companyes de feina. Una persona que estava fent una formació de lectoescriptura els va proposar un cercle per a descobrir les seves pròpies experiències d’infància sobre el tema. La va sorprendre observar la quantitat de mals records i descobrir noves coses dels seus companys i companyes.
La Loreto ens va explicar que havia fet un cercle amb grup de 1r d’ESO que tutoritza. Ara aquesta classe cada vegada que toca tutoria li demana fer un cercle. L’ha fet ja en diverses ocasions i destaca que està servint per conèixer-se més i trencar una mica amb la dinàmica de subgrups que hi ha.
La Marta en va fer un amb P5, amb l’objectiu d’afavorir el respecte cap als altres i la consciència d’un mateix/a. Els va passar el video “Pensant en els altres”
del professor Toshiro Kanamori i després va fer el Cercle. Va
resultar-li sorprenent com van respondre i el descobriment propi del seu
món interior en l’alumnat.