Al setembre vam impartir el seminari de Mirada restaurativa en el món educatiu, i vam quedar sorpreses (i molt agraïdes) de la bona acollida que va tenir la proposta. Una de les assistents, la Mireia Alegre Sala, ens ha volgut compartir com ha pogut portar a la pràctica la mirada restaurativa a la seva aula. Ens ha emocionat llegir el seu relat. Gràcies, Mireia pel teu testimoni i per la valentia de voler transformar transformant-te.
per Mireia Alegre Sala
Sovint tinc la sensació que la visió negativa del conflicte i la violència que opera entre les joves fa més soroll que les dinàmiques de cura entre adolescents.
Se suposa que el professorat, amb més recorregut i experiència, ha d’acompanyar les joves en adquirir eines de cohesió i treball cooperatiu. Però, en sabem prou de com afrontar el conflicte d’una manera creativa i positiva? En sabem prou de posar el focus en la cura de grup i en la personal?
Amb aquestes preguntes al cap i quasi per casualitat, vaig ensopegar amb el seminari “La mirada restaurativa en el món educatiu” de Fil a l’agulla.
11 hores de llum i coneixement que pretenen posar en evidència la importància d’observar i acompanyar la persona agredida, però també a l’agressora per tal d’entendre l’arrel d’aquell comportament violent com a part inevitable de l’inici de la restauració del conflicte.
Tot i la brevetat del seminari, uns dies més tard em vaig envalentir a tenir una conversa restaurativa amb un alumne:
– Abans has fet un comentari del MA que a mi m’ha impactat. Saps de quin comentari parlo?
– Sí, he dit que estaria bé saber com eliminar el greix del cos, així el MA no estaria tan gordo.
– I en què estaves pensant quan ho has dit?
– No sé… En res…
– Creus que pot haver-li afectat al MA? Com?
– No crec, som amics.
– Potser no l’estaves mirant, però m’he fixat que quan li has dit, ell ha abaixat la mirada i tota la resta de la classe l’ha mirat.
– Ah sí? Doncs vaig a demanar-li perdó.
I de cop… Màgia! Un dels alumnes més hostils cap a la resta d’alumnat, de cop accedia per pròpia voluntat a anar a parlar amb la persona agredida.
Potser la màgia de tot plegat està a canviar la nostra mirada, en no tenir por del conflicte, sinó en veure’l com una oportunitat de canvi i aprenentatge; perquè el conflicte sempre hi serà. No ens entossudim a eliminar-lo de les nostres aules, convertim-lo en eina de transformació.