El mes passat vam encetar un fil de testimonials amb persones i entitats que acompanyem en moments de canvis i reptes professionals.
Ens fa molta il·lusió poder apropar-vos i aterrar les experiències en primera persona de qui posa la confiança de les seves organitzacions en el nostre saber fer.
Avui us presentem la Mercè Giner, directora de programes de la Fundació Família i Benestar Social. La Núria Danés porta des del 2021 fent formacions a l’equip i acompanyant individualment a la Mercè, donant-li suport en el desplegament del seu lideratge en un moment important de transformació de l’entitat.
Estem molt agraïdes de continuar fent aquest camí amb vosaltres i veure com el potencial del vostre equip es desplega i fa créixer el projecte i les persones a qui acompanyeu!
1. Qui sou Fundació Família i Benestar Social? Quins tipus d'acompanyaments i serveis feu?
Som una entitat del tercer sector que desenvolupem dues línies de treball: la promoció d'habitatge social en el territori de Catalunya i programes i serveis d'acompanyament en els envelliments en el Districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Jo soc la directora de programes vinculats a l'atenció i acompanyament en els envelliments.
Partim de la base que no hi ha una única manera d'envellir i que cal ajustar l'acompanyament a cada persona i les seves circumstàncies (suport familiar, situació socioeconòmica…)
2. Quina era la vostra necessitat com a equip quan vau contactar a Fil a l'agulla? Quins aspectes esteu treballant amb la Núria?
Tenia referències de Fil a l'agulla des de l'àmbit educatiu.
Vam contactar amb Fil a l'agulla en el període de represa dels programes i serveis després de la Covid.
Volia impulsar que les professionals de l'equip avancéssim cap a la perspectiva de drets més que no pas la prestació de serveis o implementació de programes on les professionals ens situem en una posició de “saber” i aconsellar.
Després d’aquesta primera formació en equip vaig iniciar un acompanyament individual per poder créixer i avançar en el meu lideratge i treballar els “nusos” que em dificultaven assumir un rol de lideratge en la relació amb les figures de direcció de l'entitat.
Treballar-me la síndrome de la impostora, plantejant quines són les meves limitacions autoimposades: creences, paràmetres relacionals... També treballar cap on puc impulsar la transformació de l'entitat en un moment de transició.
De la bona experiència, en tant que reflexiva i transformadora, he aconsellat l'acompanyament individual de la Núria a dues companyes de l'entitat: la coordinadora de programes i la directora del servei de residència.
Les tres ens vam apuntar a la càpsula sobre la síndrome de la impostora.
En el 2024, per indicació meva, dues professionals de l'equip van fer la formació anual de facilitació de grups. En un inici els va costar entendre el perquè el feien i el com es plantejava.
Van acabar molt contentes i amb molts aprenentatges, que encara estem descobrint.
3. Quins aprenentatges esteu traient? Esteu notant canvis en l'equip? En quin sentit?
Personalment, l'acompanyament de la Núria em permet un espai “blindat” per a la reflexió, la conversa reposada i enfocada. Em dona perspectiva, em permet enfocar i veure angles que per la “voràgine” del dia a dia em passen per alt, alinear valors i actuacions, treballar en el meu lideratge en les àrees de governança de l'entitat.
Pel que fa a l'equip, notem que les reunions de coordinació no se centren només en l'operativitat sinó que anem introduint reflexions i qüestionaments sobre la nostra intervenció, des d'on interactuem, quines expectatives tenim...
4. Hi ha alguna eina pràctica o algun plantejament nou que esteu incorporant?
Avancem cap a la perspectiva de drets, d'acompanyament i diàleg amb les persones, no només respectar les seves decisions sinó impulsar a prendre-les.
Hem incorporat fer més preguntes, respectar i fomentar el silenci en les converses. Que les converses en llocs i espais informals són tant o més importants que les que “enquadrem” en l'espai del despatx.
5. Per a tu, què us ha aportat la facilitació a nivell individual i a nivell d'equip?
Treballar-nos què ens mou a l'hora d'interactuar, revisar-nos, identificar els nostres prejudicis, reconèixer-nos les nostres fortaleses, acceptar el dubte, la incertesa, la complexitat del món i de la vida.
Poder engrandir l'actitud de curiositat i la voluntat d'acostament a l'altre d'igual a igual. Acceptant que la relació ens influeix i transforma per igual. Què la “professionalitat” no és una cuirassa on protegir-nos, des d'on pontificar a l'altre com ha de viure la seva vida.
Poder enfocar l'exercici professional com un espai per compartir vulnerabilitats i construir espais de seguretat on créixer i fer créixer. Incorporant la mirada comunitària, ser conscients que les persones necessitem un entorn comunitari per fer-nos més i millor.
Avançar de la intervenció social individual per créixer cap al grup i la comunitat.