Un any més acabem el curs fent el tancament i l’avaluació de resultats del Benvinguda Diversitat, un projecte realitzat amb el suport del Programa d’Educació per la Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona i que aquest curs ens ha permès treballar amb l’Escola Seat, la Patronat Domènech i l’Institut-Escola Turó de Roquetes, totes tres a Barcelona.
El Benvinguda Diversitat neix amb l’objectiu de generar més consciència al voltant de les discriminacions que funcionen a la societat i es reprodueixen a les escoles, i que té la tasca d’oferir eines per la gestió dels conflictes i l’abordatge de la diversitat dels grups. A Fil a l’agulla som conscients que sota el concepte “diversitat” s’hi amaguen sovint moltes coses; nosaltres li posem perspectiva feminista i antiracista.
Aquest curs, però, hem acabat el projecte amb la sensació que ha passat un tsunami i ens ha fet fer cinquanta tombarelles abans d’arrossegar-nos cap a un lloc nou, el lloc on es troba ara mateix el sistema educatiu: exhaust i ple d’interrogants sobre què vol dir educar en aquest nou context que ha portat la Covid-19. Les escoles s’han adaptat de diferents maneres per acabar el curs, i també ho hem fet amb el Benvinguda Diversitat: sessions en línia amb els claustres i amb les famílies, hem incrementat la comunicació per correu electrònic, entrevistes per telèfon, etc.
En aquest moment de revisió i avaluació, les preguntes que ens fem no tenen tant a veure amb la manera que ens hem adaptat, sinó amb la raó de ser d’un projecte com el Benvinguda Diversitat a les escoles a partir d’ara: té sentit parlar de diversitat en aquest nou context?
Una de les principals lliçons de la Covid-19 és que els privilegis i les opressions s’han fet més visibles, començant per tot allò que està relacionat amb la classe social. Quan ja semblava que no parlàvem de classisme al sistema educatiu – potser només en els debats sobre la segregació escolar – resulta que la crisi actual ens ha fet veure que a Sarrià no hi ha la mateixa taxa de Covid que a Nou Barris, que molts infants no tenen mitjans electrònics ni wifi per connectar-se amb la mestra, i que les possibilitats que tenen les famílies per acompanyar els infants estan totalment determinades pels seus ingressos i el seu capital cultural.
Si la generació de consciència sobre el sexisme i el racisme ja formaven part de l’essència del Benvinguda Diversitat, el nou mapa de les desigualtats mundials i locals ens empeny per força a identificar les condicions amb què vivim i eduquem. Com ens travessen les desigualtats, com de maquillats estan els privilegis i com estan de normalitzades les opressions.
I aquí la Covid-19 ens ha fet observar unes quantes evidències: que no és igual tenir un habitatge ampli que un espai compartit; que el confinament per moltes persones LGTBI* ha estat força difícil; que el racisme està lligat a les situacions laborals de les famílies i, per tant, a la seva exposició als contagis; que les persones amb diversitat funcional ja feia temps que viuen situacions anàlogues al confinament; que el paper anivellador de les desigualtats socials que té l’escola queda desdibuixat quan l’educació es deixa només en mans de les famílies… I podríem continuar fent una llista molt llarga de totes aquelles diversitats que el sistema educatiu hauria de tenir en compte.
No sabem si el curs que ve podrem seguir aprofundint en aquests temes, o si la nova situació farà que la prioritat dels centres educatius sigui la transició cap a un ensenyament de qualitat a través de les pantalles. Però sí que acabem amb el convenciment que el sistema educatiu sencer es troba davant d’un dels majors reptes de les darreres dècades, i no només pel fet de tenir davant una situació d’emergència relacionada amb la salut, sinó també per la necessària conjugació d’un model pedagògic adaptat al món actual i la profunda necessitat de reduir les desigualtats educatives. La nostra proposta, amb el Benvinguda Diversitat, és la d’aprofundir en un sistema educatiu que vegi i analitzi les desigualtats, des del món fins a l’aula, acompanyant i donant suport als equips i a les escoles en el procés de guanyar consciència i treballar per la transformació social.
Noemí Canelles
(Sociòloga i treballadora social a Fil a l’agulla, amb una llarga
trajectòria professional entre la intervenció socioeducativa i la
recerca en matèria de violències, gènere i cultures juvenils).