“Quan parlem de convivència als centres educatius, és important diferenciar entre conflictes, discriminació i bullying.
Ja hem dit que no podem ni volem prevenir els conflictes a l’escola. Volem aprendre i ensenyar a conflictuar de manera més creativa.
Però sí que volem prevenir l’angoixa, l’estrès, la violència, les dinàmiques de discriminació i l’assetjament.
Per diferenciar un conflicte d’un procés de discriminació posem el focus en els desequilibris de poder. El bullying és l’expressió extrema d’una dinàmica de discriminació. Parlem de bullying quan, a més a més d’existir un desequilibri de poder, aquestes accions o omissions perduren en el temps.
Prenem-nos un moment per entendre a què ens referim quan parlem de poder:
Entenem poder com la capacitat d’influir i impactar al nostre entorn. El poder no és ni bo ni dolent. És una energia generadora i creativa. Quan ens empoderem, ens mobilitzem. El poder es pot utilitzar per a coses meravelloses. És important remarcar-ho perquè és molt comú confondre el poder amb l’abús de poder. Com si tenir poder fos una cosa negativa. I no. Una convivència sana és aquella on les persones utilitzen el poder per al bé comú. I en què, quan es donen abusos inconscients de poder -fet freqüent a la vida i als conflictes- hi ha espais per a l’escolta, el diàleg i l’aprenentatge.
Per tant, necessitem aprendre i ensenyar a ser més conscients del poder que tenim, de la nostra capacitat d’incidir a l’entorn i impactar en els altres, i fer-ho de manera responsable. Necessitem aprendre sobre què vol dir utilitzar responsablement el nostre poder. I també prendre responsabilitat quan no fem un bon ús i fem mal.
No és un repte fàcil… Vivim en una societat plena d’abusos de poder que es normalitzen.
Una de les característiques principals del poder és que és complexa, contextual. El poder que té una persona en un grup és una relació dinàmica entre:
El rol que juga aquesta persona en aquest grup (professor, alumna, nova, antiga, que li agrada el futbol, o no, a favor d’aquesta opinió o de aquesta altra, etc.)
– Identitat social (lloc de procedència, color de la pell, gènere, orientació sexual, classe social, salut, discapacitats, etc.)
– Història de vida i experiència amb l’autoritat.
– Personalitat.
– Context cultural momentani (és possible que no sigui el mateix estar en educació física que a classe de matemàtiques, a l’escola que a casa, etc.)
El que estem buscant per a una convivència sana és el dinamisme en les relacions de poder. Tots els grups tenen centres i marges. Les persones que representen els valors, les característiques o les actituds que estan més valorades, són més al centre. Tenen més capacitat per incidir. Les persones que representen capacitats, característiques o actituds que es valoren menys, n’estan més al marge, no tenen tanta capacitat d’incidir.
Una dinàmica de grup sana és aquella en què, qui n’està més al marge i més al centre varia depenent del focus d’interès, de l’activitat, del dia. Aquella en què totes les persones poden trobar el suport necessari per accedir a la sensació de força interior. Quan les dinàmiques de poder s’estanquen i en una classe sempre són les mateixes les que estan al marge, tenim el terreny cultivat perquè la discriminació aparegui. Quan això passa és més difícil que algunes persones puguin cultivar l’accés a la pròpia font de poder i benestar. Aquest clima és el que propicia la possibilitat que hi hagi dinàmiques de bullying.”
Fragment del Manual El arte de aprender a tratarse bien, de Sara Carro.