La paraula feminisme porta implícit la controvèrsia.
D’una banda, apel·la a l’interès per la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones més enllà de la seva identitat de gènere i d’altres eixos. Però, per l’altra banda, desperta el discurs “antifeminista” com a reacció cap a “l’antimasclisme”, quan ho malinterpretem com una imposició dels drets de les dones i d’altres col·lectius en detriment de la pèrdua dels drets d’altres, en concret dels homes.
Aquesta mirada de lluita pels drets d’uns i d’altres no ens permet veure’ns com a comunitat, i no està al servei de buscar que aquest món sigui més agradable per a totes les persones més enllà de les seves característiques socials.
Davant d’aquest fet complex, què podem fer?
Enguany és la tercera edició que oferim de la formació “Sortir de l’antifeminisme a les aules”. Un curs que neix per una necessitat que sentim i testimoniem quan fem acompanyament a direccions de centres educatius, a docents, orientadores i quan entrem a les aules.
M’agrada dir que les aules són com «Catalunya en miniatura»: una representació del món en un espai reduït, tot un món en petit. Com en el nostre món hi ha violències estructurals, aquestes també es manifesten en els centres educatius de maneres diferents ja sigui a través de comportaments, comentaris, etc.
Amb aquesta metàfora vull dir que als nostres centres educatius hi ha masclisme, racisme, homofòbia i tantes altres violències perquè són part de la nostra societat i, per tant, part de nosaltres també; sigui perquè les patim o perquè les exercim amb més o menys consciència.
Al mateix temps, cal tenir en compte que no només eduquem des de les escoles, i des de les famílies. «El món» ens està educant també a través de les xarxes i dels mitjans de comunicació, amplificant o apropant-nos a certs relats per sobre d’uns altres. I, portant-ho al territori de l'educació, també apareixen referents que modelen i que connecten amb les generacions més joves amb valors que no coincideixen amb els de l’escola... Això fa que visquem la polarització com una lluita de poder en sentir amenaçades les nostres idees i els nostres drets.
Des del nostre punt de vista, els centres educatius no tenen la responsabilitat de fer desaparèixer les violències socials i estructurals. D’altra banda, sí que pensem que tenen la responsabilitat d’acompanyar-les i aturar-les quan apareixen en els centres. Els centres educatius tenen la responsabilitat de tenir més eines i mecanismes per poder acompanyar tot el que passa quan convivim, quan ens fem mal, quan ferim a algú a través de comentaris o conductes, ja sigui entre iguals com entre docents i alumnat. I aquí és on volem posar la mirada.
Aquest curs vol ser un espai de suport, on posar al centre els valors de comunitat i interconnexió que a estones no sentim en la nostra tasca educativa diària. Volem donar espai i fer una aturada per compartir la càrrega, el pes que suposa sostenir. No només un currículum que s’ha d’impartir, sinó tot el que passa dins de les aules, passadissos, pati... I en moltes ocasions al parc, fora de l’escola. Però que acaba impactant la dinàmica i les relacions del grup i també el benestar de l’equip docent que, a vegades, sent que també ha de saber de psicologia i de dret.
Aquest curs vol ajudar a entendre i reflexionar com el context social i històric que vivim està afectant la convivència i les relacions. Perquè no només ha passat que l’anomenada quarta onada feminista ha portat reaccions contràries i crítiques sobre els drets de les dones, sinó que la geopolítica mundial està posant sobre la taula mesures masclistes, racistes, homòfobes i xenòfobes com a solució als conflictes.
I davant tot aquest context, com podem generar espais on les criatures puguin sentir que és un lloc segur per compartir?
Crear les condicions perquè això passi implica que nosaltres escoltarem coses que potser no ens agraden. Com fem per escoltar-les sense polaritzar-nos, com podem cultivar una cultura del diàleg, de la conversa des de la curiositat? I a la vegada, com podem fer-ho vetllant perquè siguin espais no impunes on no “tot s’hi val”?
Ara tenim l’oportunitat de modelar altres maneres d’acompanyar el conflicte, i de cuidar que la por a allò que representa la minoria o el que és diferent en un grup sigui vist, escoltat i valorat.
Si com a docent o professional que treballa al món educatiu has acabat el curs amb sensació de desgast i preocupació davant de certs comentaris i situacions de conflicte a l'aula i no saps com gestionar-ho, aprofita aquest curs: et donarem eines de facilitació de processos per entendre més que ens passa i com reaccionar davant de situacions de violència, des d’una mirada interseccional i restaurativa.
T’hi esperem!
