| Per Anna Galí
L’hora d’inici no era del tot clara en el programa, però des de les 10 del matí el degoteig de gent és constant al Centre Cívic Barri Vell - Mercadal, a Girona. Mitja hora més tard, la sala ja és plena. Des de Fil a l’Agulla donem la benvinguda a les persones assistents i encetem una jornada que ha generat més expectació de la que prevèiem. Entre el públic hi ha persones vingudes d’arreu del territori: de les administracions, d’associacions i cooperatives, del tercer sector i dels activismes. En la seva majoria, persones joves i blanques, però no només.
La gènesi d’aquesta jornada és diversa, i no hauria sigut possible sense el finançament del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Tampoc hauria sigut possible sense una incipient amistat laboral amb el Lionel Delgado, amb qui ens confessem la necessitat de trobar-nos entre professionals i activistes i compartir què estem fent. Jo tinc necessitat d’aturada i reflexió, necessitat de companyia i necessitat d’escoltar altres punts de vista, però sobretot tinc preguntes. I sembla ser que és el moment idoni per a fer-ho: tenim experiència, tenim recursos i tenim contactes. Cap a on ens porta el treball amb homes? Quines masculinitats promocionem? Com fer-ho des d’edats primerenques? Com combatre l’antifeminisme? Com treballar amb la població adulta? Estem sent verdaderament interseccionals amb els nostres enfocaments? Ens estem deixant alguna cosa important?
I el match funciona. La teoria i la pràctica vehiculen les converses que es despleguen al llarg del dia.
El Lionel exposa la situació actual del treball amb homes i les polítiques de gènere amb masculinitats, i apunta a alguns dels biaixos que tenim i crítica algunes de les nostres pràctiques. Èmfasi a la necessitat de generar un cos teòric sobre masculinitats que sostingui la pràctica. Incís a donar importància al procés i visibilitzar els errors com a part de l’aprenentatge, sortint de polítiques de cancel·lació que desemboquen sovint en burn out, apatia i fatiga política i social. Menció especial a fer una bona lectura i comunicació de les dades. Crida per evitar la despolitització del moviment feminista.
Tenim feina, però ja n’estem fent molta, i d’aquí parteix la taula rodona en format conversatori que segueix el matí. La Neus Andreu, de Fil a l’Agulla, l’Ngoy Ramadhani, i el Santiago Guerrero, d’Homes Igualitaris, participen en la taula que facilito. Volem trobar-nos amb diferents pràctiques de treball amb homes, des de diferents mirades de persones que ja han entomat aquest repte. Vull que compartim què estem fent, què funciona, i quins indicadors ens diuen que el que fem, funciona. Què vol dir funcionar? Tot és vàlid? Qui ho determina? Vull que aprofundim en els reptes, dilemes, problemes, contradiccions, dificultats i conflictes que ens trobem en el nostre dia a dia. I espero trobar direcció: cap a on anem amb tot això? Quin és l’horitzó? Amb qui hem de fer aliances i per a què? Què hem de treballar per evitar escenaris menys desitjables i cap a on hem de remar?
Insistim altra vegada en la importància de relacionar-nos de manera diferent amb l’error i aprendre a equivocar-nos millor. Compartim experiències del treball des de les pròpies relacions, amb tàndems mixtos i aprofitant tot allò que ja passa en el moment de la intervenció: el taller és la vida en si mateixa. Insistim en la importància de generar vincles, de trencar amb el nosaltres-i-ells, deixant d’encapsular les identitats, i al mateix temps confiant que tot és un procés i que cada necessitat requereix el seu temps per ser satisfeta. Calen espais no mixts també. Convidem a imaginar utopies conjuntament i reconèixer la vulnerabilitat del no saber com un potencial en si mateixa. Trencar amb les idees que tenim sobre els homes racialitzats i fer-nos nostra també la tasca de comprendre la diversitat cultural, geogràfica i religiosa de cadascú. Ubicar les cures com quelcom revolucionari. Fer-los partícips del moviment feminista des de cadascuna de les seves realitats, identificant les seves màscares perquè caiguin en un moment donat. I reconèixer, sobretot, que tota pedra fa paret.
Després d’un breu dinar, ens dividim en grups. L’Ousman Jangana Kabba, que ve com a membre de Jokkere Endam, de Banyoles, presenta la seva experiència de treball amb homes migrants a terres gironines. De la seva mà, aprofundim sobre la perillosa idea de les identitats, i que sense abordar el racisme no podrem abordar el masclisme. Joi Pineda ens introdueix a les masculinitats en plural de la mà del transformisme masculí. La pràctica del drag king per viure referents de masculinitat no hegemònica, i les participants sentim com ens allibera obrir les fronteres del que entenem per masculinitat. A la sala principal, un grup gran de gent escolta l'Ivan Gombel reflexionar sobre el treball a fer amb infants i adolescents, fugint d’exposicions teòriques sobre la perspectiva de gènere i centrant-nos en l’aprenentatge significatiu de la regulació de la vida conjunta de la classe dins i fora l’aula. Trenca mites que ens expliquem les adultes en relacionar-nos amb adolescents, i el resultat és un paisatge de possibilitats.
Esperem de la clausura que ens doni pistes, sensació de direcció per seguir caminant un cop s'acabi la trobada. Les participants destaquen l’atmosfera que hem creat durant tot el dia, oberta a l’aprenentatge perquè està lliure de la culpa, la sensació de llums i esperances, i l’apreciació a tot el que ja estem fent que ja està canviant el present. Els grisos també aporten, i el poder comença a tenir més forma de responsabilitat que d’opressió. La sensació de voler-ne més és generalitzada, també les ganes de seguir fent xarxa per seguir aprofundint; deu ser moment de somiar més alt.
I tanquem sobretot, amb una certesa: estem on hem de ser, i estem fent la feina que hem de fer. I ara, també sabem que tenim aliances amb qui fer-la.
Amb el suport de:
