Un article de la Blanca Fariña, facilitadora i formadora de Fil a l’agulla.
Encara que sembli impossible, un dia vaig perdre una xancla de camí a la rostisseria del meu poble. Com la vaig perdre, és una llarga història, però el que em serveix ara d’aquella anècdota és com em va fer reflexionar sobre les dinàmiques de poder, un tema central quan parlem de relacions humanes i d’organitzacions.
En aquella ocasió, el fet de portar un peu descalç davant de tantes persones a la rostisseria, em va fer sentir molt exposada. La diversitat de persones que hi havia allà fent cua sota el sol abrasador d’estiu, representava una massa homogènia capaç d’establir qualsevol judici sobre mi. La situació: Totes tenien dues sabates, i jo només una!
La por a aquest judici em pesava tant que vaig arribar a caminar fent-me la coixa, no em vaig posar a la cua per resultar menys visible, i vaig sentir la urgència de ser atesa per davant d’altres.
En aquell moment estava tant sobreidentificada amb la meva vulnerabilitat, que em vaig oblidar de la resta d’aspectes de la meva persona: els meus recursos personals per sostenir aquella situació, o el meu bon estat de salut per poder esperar sota aquella calor a diferència d’altres persones grans, per exemple. Segurament hauria estat molt diferent si hagués compartit les meves inseguretats i circumstàncies amb humor amb alguna altra persona del costat… Però no ho vaig fer..
Amb tot aquest quadre, la gent que estava esperant es va encarregar de posar-me “al meu lloc” i em van cridar l’atenció per la meva desconsideració dient-me d’anar al final de la filera que travessava el carrer.
Aquest fet em va ajudar a agafar una mica de perspectiva, i em va fer pensar en el bon ús que van fer de l’autoritat que dona en aquest cas el fet de portar més temps esperant.
Tot això que estic explicant té a veure amb com ens sentim en relació amb les altres, com creiem ser llegides, i com estem sent llegides en realitat. És a dir, el que em va passar a mi i com vaig reaccionar al respecte, té a veure amb totes aquestes dinàmiques que són variables i canviants segons el context, i que fan que estiguem més o menys connectades amb les nostres capacitats, amb el que podem aportar al món i també amb els impactes que podem tenir en les altres persones.
Tot i aquest exemple una mica caricaturitzat, en l’àmbit de les organitzacions,el coneixement i la gestió conscient de les dinàmiques de poder és clau en la posada en pràctica de la seva estructura interna, la presa de decisions, l’atmosfera, i el benestar dels equips. En aquest sentit, creiem que formar-se i prendre consciència és una responsabilitat de tothom, i especialment de les persones amb càrrecs de lideratge.
Amb el mòdul Lideratge i l’ús del poder, dins del Curs de Gestió democràtica i cures a les organitzacions, compartim idees, recursos i habilitats per una major consciència en l’ús del poder a les organitzacions, per promoure el desenvolupament de les persones que hi treballen, i per millorar les relacions i comunicació als equips.
Per cert, i tornant a la meva història, em queda pendent escriure sobre com vaig descobrir el privilegi de poder portar dues sabates habitualment i no haver de conviure de manera quotidiana amb la diferència, però suposaria tota una altra reflexió, ja que parlar de privilegis i discriminacions dona per molt.
Blanca Fariña Pagès
Sociòloga,
Diplomada en Treball de Processos, i postgraduada en “Participació i
Desenvolupament Sostenible”. Treballo com a terapeuta, formadora i
facilitadora. La meva experiència en l’àmbit social i comunitari em va
portar a focalitzar-me en les dinàmiques menys explícites dels grups i
les persones com una de les parts fonamentals de la transformació i el
canvi.