| Per Mireia Parera Puigdomènech
L'exigència té dues cares. Per una banda, jo aprecio la meva autoexigència perquè m'ajuda al meu desenvolupament personal i professional. És el meu motor del canvi. En el meu cas, em dona suport a ser precisa, a veure de manera detallada què es necessita, què funciona, què és útil i, també, què pot millorar.
Aquestes qualitats són molt útils per la meva feina, perquè em dedico a donar suport a les organitzacions, equips, col·lectius i persones en el seu camí de desenvolupament professionalment i, de retruc, també dono suport en l’àmbit personal. Aquesta visió acurada, junt amb les meves habilitats comunicatives, em permeten donar suport a aquests processos de desenvolupament, i fer-ho d'una manera que empodera, que suma.
Però l’exigència també pot ser massa… De fet, a moments ho és. Seguint amb la meva experiència, a vegades també trasllado l’exigència a la resta de persones. Faig això quan demano massa. Puc perdre de vista el barem des del qual mesurar les coses i demanar l'impossible o exigir fora del que és possible. I, a més, vaig massa directe a detectar allò que falta, sense apreciar el que s'ha fet, com s'ha fet i els esforços per ser on som. Això em costa, i em costa especialment amb el meu equip o amb mi mateixa, però, en canvi, no em passa quan treballo com a facilitadora o consultora organitzacional. Això és perquè en aquest moment estic en un rol de major consciència i perspectiva, on tinc més present què em passa i què sento i com poso les meves habilitats i coneixements al servei de l'organització que acompanyo. En canvi, en les meves pròpies relacions, a moments, reacciono, i no em dono el temps, la distància o l’espai que necessito, per a que no sigui una exigència desmesurada la que es relaciona amb les altres persones.
Així doncs, aquest és el meu repte. El tinc identificat. He fet molt de treball personal perquè l'autoexigència no passi per sobre meu ni de les altres persones. I així i tot, a vegades, i especialment en aquells moments en què estic més atabalada, estressada o preocupada, això torna a passar. Però ara, és més puntual i la meva capacitat de resposta és més ràpida.
Aquestes són les dues cares de l'autoexigència, però en concret, de la meva autoexigència. És important que cadascú pugui conèixer més sobre la seva autoexigència i veure com opera en ella. Conèixer què t'aporta i quins són els reptes o les dificultats associades.
Promou:
Finança:
