El passat dijous 12 de desembre vam reunir-nos algunes de les estudiants del Curs Triennal de facilitació de grups per compartir amb la Sílvia i l'Iru els treballs que van elaborar com a projecte final de la formació.
Va començar la Sílvia, amb el seu treball "Facilitation practices. Group of women who have experienced sexual abuse in a therapeutic context":
He compartit l’experiència de facilitar un grup de dones que van experimentar abusos sexuals en un context terapèutic. El treball recull la complexitat d’un procés que té lloc en un poble petit, que dura més de quatre anys i que contempla múltiples fases: fases de presa de consciència del fet d’haver estat abusades, la creació d’un espai segur de facilitació, la denúncia col·lectiva i el procés judicial, la sentència i l’exposició pública i el «com continuem».
Sens dubte, el treball de processos ha esdevingut un marc d’anàlisi i d’intervenció absolutament clau per acompanyar tot aquest procés de transformació -del món i de les vides- cap a un lloc millor. D’igual manera ho ha estat tot l’engranatge de recursos formatius i humans mobilitzats al voltant del Triennal.
L'Iru, per la seva part, ens va compartir el seu viatge personal a través del seu treball "Aeterna transitus, entre l'absurditat del jo i la necessitat del ser":
Vaig decidir fer el treball final sobre la meva història de trànsit com a procés d’investigació sobre la construcció de la identitat (en aquest cas la de gènere). Em van dir que d'això se'n deia autoetnografia; jo no vinc del món acadèmic, però he après que les històries de la gent també expliquen les històries del món. Així que aquesta va ser la intenció del treball: enllaçar, des de la teoria de treball de processos, la meva experiència amb processos transpersonals amb la voluntat d’aportar nous patrons i dibuixar històries compartides que puguin ser útils en experiències que s’hi reflecteixin. Com que el treball és un reflex d'un procés, ara com ara ja hi afegiria i modificaria diverses parts.
Treball de processos m'ha donat, per una banda, el marc teòric des d'on analitzar els diferents moments vitals del meu procés d'identitat en relació amb el gènere que han estat més importants, estructurant la informació per a poder-la digerir millor. I encara més important, també m'ha aportat un marc d'intervenció terapèutica que m'ha brindat eines i recursos de treball personal que m'han permès anar processant tota aquesta informació des del cos i l'experiència.
Cada any dediquem un espai a què les estudiants que han acabat la formació puguin presentar els seus treballs finals, i sempre són moments inspiradors i nutritius.
Tanquem el 2024 agraint molt la generositat, el compromís i la valentia de l'Iru i la Sílvia i de totes les que han fet les seves presentacions en els darrers anys!
