Introduint els cercles de paraula a Educació infantil

L’educació infantil és clau per la construcció de societats que donen la benvinguda a les diferències.

El cicle d’educació infantil ha estat una franja d’edat on Fil a l’agulla hem entrat molt més tard que a primària. Les eines que tan bé funcionen a cicle superior per poder parlar des del cor -com ens agrada dir- són molt més difícils d’aplicar d’igual manera per la mateixa etapa evolutiva. Els infants de 3 a 6 anys estan en una etapa sensoriomotriu, necessiten viure i tocar les coses, moure’s sovint, tenir espai pel joc lliure, i fer preguntes sense escoltar gaires respostes. Són capaços d’escoltar durant una estoneta ben curta –per definició estan en una etapa egoista on el grup encara no és tan important com el propi jo.

Al mateix temps, a P4 i P5 les relacions entre els infants comencen a tenir pes a les seves vides. Es donen les primeres amistats, atraccions, i de vegades incompatibilitats, enveges i frustracions. El conflicte és constant. És breu, intens, però molt significatiu. Cada conflicte és una oportunitat que construeix el Jo, i que va informant l’infant sobre els límits de l’entorn, és una manera de conèixer-se a si mateixos, descobrir les mateixes capacitats, i també els sentiments dels altres. Els infants comencen a construir-se i a establir discriminacions entre ells: som iguals, som diferents, tu ets més alt que jo, jo sóc més forta que tu, tu ets un nen que portes els cabells com una nena, si faig això altres es riuran de mi….

Aquesta etapa és crucial per la construcció de la personalitat, i també per establir unes bases sanes per conviure en diversitat. L’etapa d’infantil és fonamental per treballar els temes de justícia global des de l’arrel.

Estimulant oi? I quin poc reconeixement que té aquesta feina socialment…

Davant el repte de com preparar aquestes bases per conviure en diversitat des d’educació infantil, nosaltres també hem anat provant eines, contes, i recollint experiències de diferents escoles.
Us compartim algunes idees que hem anat desenvolupant en diàleg amb les mestres de les escoles on hem treballat al projecte Benvinguda Diversitat entre d’altres.

Idees per introduir els cercles de paraula com a hàbit:

Fer cada dia el cercle de paraula uns 5-10 minuts, no allargar-ho, i que sigui un moment d’anar entrenant habilitats socials (saber escoltar, saber esperar…).

Ajudar-se amb un objecte de paraula que sigui bonic (pot ser un peluix, un objecte especial que facin entre tots, un “amulet”…)

La norma del cercle és que parla qui té l’objecte però no és obligatori parlar.
Cal parlar i escoltar des del cor. Recordar que tothom té cor.

Sempre començar amb una pregunta clara: com et sents? Què t’ha agradat d’aquesta activitat? Digues una cosa que t’agradi de l’escola. Quines coses ens fan por? Qui ens ha ajudat avui? A qui hem ajudat avui?…

El cercle i l’ús de la paraula

Sovint ens trobem que quan posem en pràctica el cercle de paraula entre els més petits, notem de seguida els lideratges, i com el poder està repartit a classe. Notem que alguns nens i nenes tenen més permís i seguretat en si mateixos per prendre la paraula i altres no. Notarem els nens i nenes que contesten el que volem sentir i els que poden respondre de forma més espontània. Alguns infants callen i altres copien el que ha dit aquell nen o nena més popular.

Fer el cercle regularment i estar atentes a tots aquests aspectes és una molt bona oportunitat per observar el grup i la seva evolució en la capacitat de prendre la paraula per parlar i escoltar des del cor. És un procés que nosaltres podem acompanyar cada dia.

Quan notem que els infants copien el que diu el del costat, ens poden ajudar algunes d’aquestes idees que hem anat provant als nostres tallers.

• Revisar si estem rebent algunes frases amb més entusiasme que altres, i si estem dient “molt bé o molt malament” amb llenguatge no verbal. Intentar afinar i ser molt neutres i apreciatives.
• Recordar la intenció del cercle. És un espai per conèixer l’opinió de cadascú, els sentiments de cadascú són importants.
• No obsessionar-se. Probablement els nens/nenes que es copien tenen menys autoestima i valoració al grup i necessiten el seu temps per atrevir-se a dir coses noves. Copiar el que han dit els altres també respon a la necessitat de pertinença.
• Repetir el que ens han dit i afegir una pregunta. Exemple: tots els nens estan dient que els ha agradat saltar a corda. “aha, t’ha agradat saltar a corda…i alguna cosa més?…o “veig que avui ens ho hem passat molt bé saltant a corda, visca!!! I ara m’agradaria saber… Què més us ha agradat d’avui?“

Tres suggeriments de contes:  

• El Monstre Petit diu NO!, Kalle Güettler, Rakel Helmsdal i Áslaug Jónsdóttir.
  Treballa l’assertivitat, la capacitat de dir allò que no ens agrada, de ser conscient de l’impacte que tenim sobre els altres, però també la capacitat de fer pactes i perdonar a un amic o amiga.
• La nena dels pardals, Sara Pennypacker, Il.lustracions de Yoko Tanaka.
  Ens ajuda a parlar de com desobeir lleis injustes, i pot donar lloc a parlar de moltes coses; des del rol dels infants cuidant el planeta, fins a parlar de situacions en les quals ens trobem que hem de fer coses que no volem fer.
• En Tito busca nas, Guido Van Genechten
  Ens pot ajudar a parlar de la confiança en un mateix, del talent, del tresor que cadascun i cadascuna de nosaltres té a dins per descobrir.

Introduir l’enfocament restauratiu

L’aportació d’aquest enfocament és que se centra en l’impacte que té el dany en la persona que l’ha rebut i en restaurar la relació.

En una agressió la dinàmica habitual és: un infant agredeix a un altre i els dos ens miren a nosaltres. Un plora i l’altre es queda desconcertat o es defensa dient jo no he fet res.

Ens busquen per intervenir i fer justícia, i volem evitar fer aquest paper per sistema, oi?

Després d’haver aclarit una mica què ha passat, una manera d’acompanyar les agressions amb l’enfocament restauratiu, és ajudar al que ha fet mal a ser conscient del que ha fet.

• De vegades nomenant el que està dient el mateix nen: “Mira’l: està plorant i diu que li fa mal el braç”
• També animant la persona que ha agredit a preguntar-li al que plora com se sent.
• Demanar a qui ha agredit: “mira a l’altre”. Per tal que vagin guanyant empatia, capacitat de llegir els sentiments de l’altre, i els ajudem a desxifrar les expressions.
• Preguntar-li a l’afectat/da com se sent, preguntar-li si li agrada el que li ha fet o dit l’altre.

També és interessant la pregunta de com et senties o què pensaves en el moment dels fets dirigit a la persona que ha agredit. Aquí podem descobrir si hi ha inconsciència de fer mal o ja venim d’un conflicte previ i sí que hi havia intenció de fer mal.

La gran aportació d’aquest mètode està en què un cop sabem els fets i s’ha pres consciència de l’impacte emocional que han tingut els fets no ens quedem aquí, sinó que donem l’oportunitat a la persona que ha fet mal de canviar en el moment. Per això és clau preguntar-li com se sent després de saber el que ha passat. Apreciar la capacitat de sentir el dolor de l’altre, sentir vergonya, penediment.

Si li costa expressar el que sent o no ho sap, doncs aquest no és un camí senzill, podem portar el focus cap a nosaltres. Explicar el que a nosaltres ens fa tristesa, mal, etc.

I després portar la conversa cap a la reparació, cap a restablir la relació entre aquestes dues persones que conviuen a classe dia a dia.

• Què necessites perquè les coses estiguin bé?
• Què pots fer tu per tal que les coses estiguin bé?

Tenim aquestes preguntes de guia i les anem seguint, és una qüestió de pràctica, anar-les adaptant a la nostra realitat i al nostre estil.

Exemple: Preguntar als nens: a tu t’agrada que et diguin….i fer d’altaveu: a ella no li agrada que li diguin… així que si us plau, no ho torneu a fer.