A alguns dels projectes d’educació que fem a les escoles hem anat incorporant l’eina de la IAP, la Investigació Acció Participativa. La Noemí Canelles, col·laboradora de Fil a l’agulla, ens explica aquest mètode i per què el fem servir als centres educatius per avaluar, però també per transformar.
Amb la pràctica, ens hem adonat que generar coneixement i reflexions col·lectives enriqueix els projectes; sobretot quan ho fem simultàniament a les altres accions que duem a terme als centres escolars. I també perquè a través de les IAP permetem a les persones interessades tindre un espai més on trobar-se i pensar col·lectivament en temes que no troben espai habitualment. Els ingredients de la IAP, les tres lletres, generen transformacions en les persones i en les escoles de diferents maneres:
I d’Investigació
La IAP esdevé un espai on identifiquem “el tema” o temes que preocupen a la comunitat educativa. A vegades aquest tema no està exactament inclòs a la demanda de l’escola que arriba a Fil a l’agulla, però el procés de trobada permet identificar el que realment preocupa, i posar eines per recollir informació.
El disseny conjunt de les eines necessita suport tècnic; això no sempre queda prou obert a la decisió conjunta. Es tracta d’emprar eines de recerca sociològica com entrevistes, qüestionaris, fitxes d’observació sistemàtica, grups de discussió… que es trien en funció de les possibilitats i interessos de cada projecte. Més enllà de les eines triades, si tenen cert consens és més fàcil involucrar a les persones en la recollida d’informació. Els equips docents poden estar més motivats, les famílies més disposades a fer una entrevista, etc.
Fins on es pot arribar sempre depèn dels recursos disponibles, però generalment, la Investigació permet identificar informacions sobre fets, discursos i posicionaments, que estan incidint en les realitats de les escoles i de les quals no sempre s’és conscient.
Cal dir que la I no té una finalitat exclusivament descriptiva, en el sentit de caracteritzar una determinada situació en forma de dades quantitatives o d’una diagnosi exhaustiva. A més d’obtenir informació sobre “què hi ha”, es tracta d’arribar al “com ho veiem”. En paraules d’un dels experts en el tema, “Tampoco se trata de obtener un conocimiento que sea verdadero (la verdad no existe), sino de contrastar distintas formas y perspectivas de afrontar un mismo tema y, en última instancia, posicionarnos en un enfoque que sea pertinente a los objetivos propuestos y a las finalidades que con ellos se persiguen.”
A d’Acció
Amb l’Acció de la IAP permetem que agents que normalment no es troben i que a vegades estan enfrontats (mestres – famílies; educació formal – educació no formal; famílies de l’AFA – famílies no pertanyents a l’AFA; famílies de diferents orígens i característiques, etc.) tinguin un espai de trobada des d’un interès comú, com és la convivència a l’escola, o l’educació dels nens i nenes. En aquest sentit, a la mateixa IAP “passen coses”, es visibilitzen els conflictes, els diferents interessos… a l’hora que es permet l’abordatge des d’un espai constructiu, on hi ha una voluntat de comprensió i de transformació en positiu.
També veiem Acció quan el procés propi de la IAP és “útil” per als agents: els permet acostar-se a altres amb l’excusa de fer una entrevista, o de fer una observació. La IAP, llavors, genera vincles que no existien prèviament, i això té un sentit en si mateix, fins i tot al marge de la investigació. A més, a la IAP tenim l’Acció com a meta última: la transformació de les relacions i de les creences de l’escola. En la mesura en què el coneixement permet aquesta transformació, és útil, i no com una finalitat en sí mateixa.
P de Participativa
La IAP és Participativa perquè no és un exercici de persones expertes que analitzen l’escola, sinó que possibilita que l’objecte d’estudi esdevingui el subjecte de la seva pròpia anàlisi. I això transforma totalment l’estructura de poder de la recerca tradicional. La participació no sempre és fàcil, perquè hi ha moltes inèrcies dels centres educatius i de la societat en general que ho dificulten. L’escola, a més, és una de les institucions més relacionades amb la conciliació i on més es veu aquesta tensió entre els temps de les persones. Per això és important possibilitar un temps i un espai, i comptar amb el que hi ha, amb les possibilitats i les voluntats reals de participació, i adaptar la IAP als ritmes de la comunitat educativa.
Treballem perquè la porta, i la possibilitat de trencar aquesta barrera entre la persona experta i la persona investigada, estigui sempre oberta. Al mateix temps, la perspectiva amb què treballem a les escoles, que és la de la psicologia orientada a processos o Treball de Processos, ens permet portar molt fàcilment consciència al voltant d’aquests rols, i fer visible i possible que la persona observada agafi el rol d’experta, i que l’experta porti també la seva experiència personal de mare, o d’alumna en el seu dia…
També és transgressor atorgar aquest paper als dos col·lectius que solen tenir menys poder a l’escola: l’alumnat i les famílies. La percepció normativa és que l’alumnat és sempre qui ha d’aprendre, i les famílies, dins la gran varietat de posicions que poden ocupar a l’escola, poden veure’s en una posició d’inferioritat en relació a la institució. La IAP permet a aquests col·lectius tenir un paper actiu en la definició i en l’anàlisi de la seva experiència. I cap transformació seria possible sense aquesta implicació.
A
cada escola trobem noves maneres de viure aquestes tres lletres de la
IAP. Més I, més A o més P. Ho fem adaptant-nos a les necessitats i a les
possibilitats de cada centre. És la manera de fer que cada IAP sigui
una sorpresa, un regal que encara no hem desembolicat.