A Fil a l’agulla fa 15 anys que acompanyem escoles i instituts amb projectes, assessoraments, formacions i intervencions a les aules. Aquesta trajectòria ens ha permès ser testimonis directes del que viuen mestres i docents a peu d’aula.
En els darrers anys, però, cada cop veiem més professorat desgastat, cansat, amb senyals evidents de burn out. Professionals que, davant de tanta pressió i exigència, pensen a deixar la feina o ja ho han fet.
I el context tampoc ajuda: amb una societat cada vegada més marcada per l’individualisme, augmenta la polarització social i els temes complexos s’acumulen sense ser del tot ben abordats o amb sensació de no poder arribar a tot el que pica a la porta. Tot plegat genera més ansietat i malestar. A això s’hi afegeixen temes de debat com l’ús i l’impacte de les pantalles i les xarxes socials, un alumnat amb més fragilitats des de la pandèmia (intents de suïcidi, autolesions, trastorns alimentaris, assetjament, etc.), i una sensació generalitzada d’incertesa.
Podríem dir que vivim una dècada en què el professorat i el sistema educatiu està en crisi.
La pèrdua de poder adquisitiu, la crisi social, econòmica i ambiental, la creixent desigualtat social i la pressió de sostenir la complexitat a les aules —sovint sense el suport clar ni de famílies ni d’institucions públiques— fan la feina encara més feixuga.
Les escoles i els instituts reben cada cop més diversitat i més complexitat, però els recursos no sempre arriben. Malgrat els avenços normatius i els protocols, molts centres viuen el decret d’inclusió com un nou estressor: grans intencions, però pocs recursos efectius.
I hi ha un dèficit important d’espais de trobada reals entre famílies i docents (sobretot a secundària), no només per gestionar conflictes, sinó per construir comunitat i sentir que no estem sols/es volent fer les coses bé.
Llavors, com podem generar aquests espais?
Quan es creen i es cuiden, aquests espais trenquen la cultura del menyspreu i la polarització i donen pas a una altra: la de reconèixer el que no funciona, però també d’apreciar la immensa tasca que la majoria dels mestres i docents fan dia rere dia. Una tasca enorme: sostenir grups amb ràtios elevades i acompanyar alumnat amb una creixent llista de necessitats educatives i amb reptes clau per al seu desenvolupament i aprenentatge.
Per això diem: generar aquests espais és indispensable.
El Curs de facilitació en el món educatiu és una proposta en aquesta direcció.
La formació vol donar suport a mestres, docents i educadores de diversos contextos. Compartirem eines que a nosaltres ens funcionen quan treballem amb famílies, alumnat i comunitats educatives. Volem que sigui un espai per rebre recursos pràctics, reflexionar i, sobretot, sentir que no esteu sols ni soles en tot el que afronteu.
Serà una pausa dins del dia a dia, un espai de suport entre iguals i de guiatge, per reconnectar amb el propòsit i el sentit de la feina.
Aquest curs és per a tu si et ressonen preguntes com:
- Com millorar la dinàmica d’un grup on alguns alumnes viuen malestars repetits?
- Com afrontar les veus i crítiques de les famílies?
- Quines estratègies poden donar visibilitat a l’alumnat menys participatiu?
- Com treballar amb el que passa realment a l’aula, més enllà del “políticament correcte”?
- Com intervenir davant de qui trenca les normes sense recórrer al càstig?
- Com crear espais segurs on expressar-se amb autenticitat i empatia?
- De quina manera cultivar una cultura de conflicte saludable i de lideratge compartit?
- Com exercir de mestre/docent portant el teu estil i autenticitat?
Aquest curs vol ajudar a reconnectar amb la visió i el sentit de la tasca docent; rebent eines i suport, posant la intel·ligència col·lectiva i les nostres eines de facilitació al servei de totes les persones que hi vulgueu participar. T’hi sumes?