Les festes i celebracions són èpoques controvertides. D’una banda, la societat occidental en què vivim ens bombardeja amb missatges de consum estereotipats; de l’altra, la nostra vida o situació present pot estar totalment dessincronitzada amb aquest model únic i homogeneïtzador. La Núria Mateu ens comparteix la seva experiència amb el Nadal.
Amb les festes nadalenques encara inundant tot el panorama, vull parlar de què passa quan en una societat hi ha una manera de viure les coses que ocupa molt espai, que és validada socialment i a la qual s’espera que hi encaixem, i nosaltres sentim que no hi tenim cabuda. Aquests dies, mentre faig acompanyament individual, prenc una cervesa amb les amigues, xerro amb les companyes d’estudis, agafo més consciència que aquestes dates a moltes ens regiren.
Malgrat que la publicitat –sigui de caràcter institucional “Viu el teu Nadal” o comercial “Estem més a prop del que ens pensem”– giri entorn de sentiments i emocions positives associades a les festes nadalenques, les experiències personals són molt més diverses del que mostren els anuncis.
Per això, volia aprofitar aquest espai per donar veu a aquelles experiències que no són tan visibles o benvingudes en aquests moments en què s’espera que tothom estigui content, tingui una família i aquesta, a més a més, es reuneixi al voltant d’una taula. Fins i tot, quan aparentment aquestes condicions es compleixen, de vegades queden soterrats certs sentiments que no van amb aquest suposat sentiment majoritari de joia. I parlo del Nadal perquè és la festa per excel·lència en l’educació catòlica que he rebut i que ha conformat en la meva família d’origen la manera d’estar al món en aquesta època.
En aquestes dates els llums omplen els carrers, els aparadors ofereixen infinites possibilitats de regals, les botigues de queviures s’omplen de torrons i jo penso en aquelles persones per a les quals l’entorn familiar ha estat la font principal de trauma. Tornar a aquesta font, encara que sigui un dia o dos a l’any, és dolorós i pot despertar les vivències doloroses del passat o provocar-nos una sensació de desconnexió de les nostres emocions.
Una altra sensació que pot generar aquest moment de l’any és la sensació d’aïllament. Potser no tens família o estàs passant un dol. Potser el teu cercle pròxim està lluny o la història familiar ha portat al fet que no mantinguis vincle. Potser el Nadal no és una festa pròpia de la teva cultura. O altres casos que segur que m’estic deixant. Moments així poden fer que sentis que tu no encaixes en aquesta societat i et sentis més sola o sol.
Per això, en situacions d’aquesta mena crec que és important recordar aquelles coses que ens poden ser d’ajuda: estar en contacte amb aquelles coses que ens fan sentir bé, buscar espais en els quals sortir del focus i tenir temps per a estar amb mi mateixa i poder compartir amb alguna persona de confiança com estic vivint aquesta època. D’alguna manera, per a mi l’essència útil del Nadal és el desig d’unió i de celebració conjunta, de donar la benvinguda a l’hivern, i m’ajuda a pensar com puc donar-me aquests espais d’una altra manera més enllà del que marca la tendència majoritària.
Finalment, m’agradaria compartir-vos aquests articles que per a mi han estat molt inspiradors. El primer, “Estar sola en Navidad“, de la Brigitte Vasallo a la revista MenteSana. El segon, “Cómo cuidarse ante los recuerdos traumáticos en Navidad“, escrit per la terapeuta Laurie Kahn.