Parlant d’aliances i reptes entre persones, entitats socials i cooperatives d’habitatge, així ens vam convocar el dissabte 15 de juliol a la cooperativa d’habitatge la Balma, Punt de Referència i Fundación Natzaret, que treballen amb jovent extutelat, el grup cooperatiu TEB, que treballa amb persones amb diversitat funcional i les seves famílies, i les cooperatives d’habitatge Torrent viu i la mateixa Balma. L’objectiu de la sessió oberta, on hi havia altres persones del món del cooperativisme d’habitatge, era dialogar i compartir al voltant de com les cooperatives d’habitatge i les entitats del tercer sector poden cooperar per tal que persones amb menys privilegis socials puguin formar part d’aquests projectes i per tal que les comunitats siguin més diverses, i, per tant, també més riques.
Va ser una conversa força íntima on cada organització va compartir la seva experiència. La Balma, que forma part de Sostre Cívic, va compartir que quan van començar a pensar en un “pis social”, és a dir, un habitatge que pogués donar suport a persones en situacions vulnerable, imaginaven una mena de pis d’emergència, on, per exemple, hi poguessin viure joves extutelats durant un període de temps, i aquesta és la proposta que van fer a Punt de Referència. Des de Punt de Referència, que estan compromeses amb que els projectes de vida del jovent puguin consolidar-se els van proposar un altre projecte: que el “pis social” es convertís en l’habitatge estable de dos joves que estaven sent acompanyats per Punt en igualtat de condicions amb la resta d’habitants de la Balma, i així ha estat: En Nama Traoré i l’Abdelkader Sadiki són actualment part de la comunitat de veïns/es de La Balma
El projecte Llars el pas, està sent una font d’aprenentatges per a totes les parts implicades:
- Per a La Balma està suposant un aprenentatge a l’hora de construir veïnatge entre persones diverses i a l’hora d’entendre la participació. Ha estat un procés de deixar anar expectatives i construir vincle des de lo senzill i quotidià.
- Per als joves està suposant una oportunitat d’emancipació, de consolidar el seu habitatge, i per tant, el seu projecte de vida, i una oportunitat de viure més comunitàriament, tal i com es fa en les seves cultures d’origen. Alhora, està sent un aprenentatge sobre el món del cooperativisme d’habitatge i van compartir com les assemblees van ser un repte inicialment, però que un cop han conegut a les veïnes compartint espais informals, els-hi ha sigut més fàcil preguntar, opinar, etc…
- Per a Punt de Referència està sent un projecte pilot que els està permetent notar què necessiten saber els i les joves amb qui treballen per saber si el model del cohabitatge els encaixa i com poder-s’hi moure. També els ha portat a reflexionar sobre fins quan han d’estar els joves tutoritzats. Inicialment la Balma i Punt es coordinaven per fer el seguiment de l’entrada dels joves, fins que va deixar de tenir sentit. És important saber quan cal deixar de fer aquesta mena de seguiments per evitar el paternalisme, i el “sobre-tutelatge” ja que al final la majoria de qüestions es poden resoldre en una conversa entre veïns/es dins la mateixa Balma.
Les 3 parts implicades van parlar de sentir la responsabilitat de fer-ho “bé”, especialment els joves, per tal que el seu model es pugui replicar i altres joves en situacions similars tinguin una oportunitat semblant a la seva. El somni d’obrir camí i d’inspirar perquè projectes d’aquest tipus siguin cada vegada més habituals era una aspiració compartida per a totes les assistents, així com a sentir la necessitat que les institucions es comprometin amb el dret dels joves extutelats i de les persones amb diversitat funcional de tenir una vida digna, i per tant un habitatge digne que respongui als seus desitjos i necessitats. I aquesta és també la vocació del projecte del qual formen part aquests fòrums.
Des de la Fundación Nazareth van fer molt d’èmfasi justament en això, amb la importància de garantir els drets al jovent extutelat, que als 18 anys surten del sistema de protecció i a Catalunya l’edat d’emancipació dels joves se situa als 29 anys, per tant, es demana molt a aquests joves creant així una desigualtat d’oportunitats, i se’ls dificulta poder estudiar, consolidar una xarxa social, tenir una feina, una llar, etc. En definitiva consolidar el seu projecte de vida
En aquesta línia, la Fundació Nazareth i la cooperativa d’habitatge Torrent Viu, acompanyada per Perviure, fa estona que estan col·laborant i han escollit un altre model. La fundació és qui forma part de la cooperativa, és a dir, n’és sòcia i hi tindrà un pis on hi viuran joves extutelats per períodes d’entre 1 i 2 anys. Seran, doncs, uns habitatges de transició que contribuiran de forma temporal a l’emancipació dels joves i que permetran a les sòcies de Torrent Viu conèixer realitats diverses, i per tant, serà un aprenentatge per a tothom. “Segurament seran els joves qui més aportarà a la cooperativa que no al revés” compartia el company de la Fundación Nazareth. En aquest cas l’aliança entre les dues entitats va ser possible perquè alguns dels seus membres porten els fills a la mateixa escola. Per tant, arrel d’una coneixença personal s’ha configurat el projecte compartit, moltes vegades els vincles són oportunitats de generar canvi i val la pena aprofitar-los. Per a les dues entitats va ser important donar-se temps per a conèixer-se i notar si realment encaixaven. “Ens vam donar un any abans de decidir que la fundació entrava a la cooperativa”, explicaven. És important a l’hora de fer aquests projectes sentir un encaix real perquè a vegades el “somni” que volem fer realitat ens enamora i ens impedeix veure quan no hi ha encaix i això pot portar problemes a l’hora de consolidar els projectes en el futur.
Per a Fundación Nazareth un projecte com aquest suposa un esforç econòmic i una inversió de temps i de gestió molt més elevada que els pisos assistits convencionals, amb reptes com, per exemple, reunions fora de l’horari laboral i adaptar-se a un ritme de treball diferent. Alhora, a la fundació tenen clar el valor d’un projecte així, ja que permetrà al jovent que acompanyen estar en un entorn acollidor i amable, ja que sovint la fundació s’afronta a comunitats de veïns que inicialment rebutgen els pisos assistis dels seus edificis per prejudicis racistes.
Per a Torrent Viu arribar fins aquí també ha estat un procés de reflexió i d’anar resituant expectatives. Inicialment la seva motivació de tenir un “pis social” era ajudar, contribuir, ser bones persones, però a través de la relació amb Fundación Nazareth han pogut aterrar què vol dir això, i fer-ho des d’una mirada més conscient i menys paternalista. L’edifici encara està per fer, però ja s’ha sembrat la llavor del projecte i a hores d’ara la Fundació és part de la cooperativa d’habitatge.
Finalment, el grup cooperatiu TEB va parlar de la realitat de les persones que són sempre depenents: “Com ho fem amb elles?”, van plantejar. El dret a la vida independent d’aquestes persones topa amb el funcionament de la cartera de serveis de la Generalitat que, per exemple, no et permet escollir on viure. Actualment TEB i Sostre Cívic, estan treballant en un projecte de cooperativa d’habitatge a Sant Andreu on hi aniran a viure persones amb diversitat funcional o intel·lectual. La idea d’aquest projecte és que l’arquitectura de l’edifici tingui com a punt de partida les possibles necessitats de persones amb mobilitat reduïda, o amb alta necessitat de suport, ja que moltes vegades aquestes persones i les seves famílies es troben amb la dificultat d’haver de fer obres als pisos per adaptar-los, en aquest sentit una aposta com les cooperatives d’habitatge d’autopromoció són un avantatge econòmic per a aquest col·lectiu. A més el projecte preveu que quan les persones habitants de l’edifici es facin grans o creixin les seves necessitats de cures puguin senzillament canviar de pis, enlloc d’haver de marxar a un altre edifici. D’aquesta manera es garanteix l’arrelament social de les persones i es posa en valor la xarxa social que hagin construït amb les veïnes. Un altre avantatge d’aquesta mena de projectes és que les veïnes solen estar més disposades a teixir relacions de veïnatge. En els edificis estándar, les persones amb discapacitat poden trobar-se amb veïnatges hostils.
Des de TEB també ens parlaven de la dificultat generalitzada que hi ha perquè els espais socials i de participació tinguin en compte les necessitats de les persones amb diversitat funcional o intel·lectual, per exemple, amb ritmes més lents, amb un llenguatge senzill. Ens van parlar, doncs, de la necessitat de formar-nos les persones “neurotípiques” i “funcionals” per trencar estigmes i per generar entorns realment inclusius:“L’esforç no pot venir sempre de la persones amb discapacitat. Hem de canviar l’entorn. Amb la diversitat intel·lectual qui ha de canviar són les altres persones”, apuntaven.
Vam tancar la jornada amb una sensació compartida: “a nivell quantitatiu, l’impacte de fundacions i cooperatives com nosaltres és petit, el que volem és obrir camí per crear cooperatives d’habitatge diverses, i qui s’ha de comprometre amb això són les institucions, han de fer la seva feina”. Aquestes són les paraules compartides d’un dels participants i apreciant com de diferents maneres algunes cooperatives d’habitatge i entitats del tercer sector van sembrant llavors i obrint camí: creant referents i saviesa col·lectiva de com poden ser aquests projectes.
Des de Fil a l’agulla agraïm molt la sessió, la feina feta i la conversa honesta que vam tenir. Inspirador.