El passat 20 de juny, José Luis Escorihuela (Ulises), consultor, facilitador i formador de Fabrika, ens va compartir les seves reflexions al voltant de la necessitat d’un lideratge facilitador per donar suport a una nova cultura empresarial.
Una de les grans tensions de les empreses, organitzacions i grups com a sistemes vius és la tensió entre l’aspecte col·lectiu i l’individual. Tradicionalment, el món empresarial, i no només, també les organitzacions clàssiques, han marginat un aspecte d’això, posant més èmfasi en les necessitats empresarials i en l’acompliment d’objectius. Però el món està canviant, i el que ara es necessita, també. Ja fa uns anys que hi ha un gir cap a noves cultures organitzacionals i, per tant, calen nous models de lideratge que donin suport a aquesta necessitat emergent.
Com ell diu, una organització està formada per persones, i les persones tenen necessitats. Però no sempre hi ha una relació fàcil entre el que una persona vol i necessita i el que l'organització com a sistema vol.
L'organització, en tant que sistema viu, també té un propòsit i unes necessitats que ha de cobrir, i desenvolupa un conjunt de normes per satisfer-les. I aquest és un dels grans conflictes estructurals, com encaixar ambdues coses, les necessitats individuals amb les del sistema.
Justament en aquesta diferència està la clau del progrés, ens comprenem més com a persones, entenem més què vol dir ser part d’un sistema. Aquesta tensió sempre existirà i gràcies a ella evolucionem cap a llocs que ni tan sols podem imaginar.
No us sembla fascinant aquesta idea? És revolucionari pensar que, per una banda, no ens podrem desempallegar d’aquesta dificultat, quan normalment el que sempre estem buscant és el conflicte 0. I, per una altra, entendre que precisament és això el que ens fa i ens farà evolucionar... Això sí que és un canvi cultural!
Des de Fabrika, es treballa perquè la cultura empresarial sigui més efectiva, afectiva i adaptativa. La cultura és el que sosté tota la part informal de l’empresa. Si l’empresa no té en compte els corrents emocionals, ho té molt difícil per ser una empresa efectiva. I, per això, és important incloure en la gestió empresarial, l’afectivitat, que és el que l’empresa tradicional i altres organitzacions clàssiques han deixat fora.
La societat ja ha entès que l’emocionalitat és un element fonamental de l'ésser humà i ara es tracta de portar això al món de l’empresa. I quan parlem de cultura, s’observa que totes les organitzacions tenen una cultura al voltant de l’emocionalitat que parla de què es pot portar, què no, com…
Sabem que hi ha una cultura emocional deficitària, que ens falta experiència i recorregut en això. És important tenir més eines de gestió emocional col·lectiva, però el salt té a veure en què l’objectiu és poder comprendre més els punts de fricció sistèmics que no hem estat capaços de gestionar, ens interessa el benestar de les persones, però també el benestar de l’empresa.
La jerarquia ajuda el sistema a aconseguir els seus objectius, però no facilita que les persones se’n sentin part, estiguin motivades i amb compromís. Ni tampoc cuida necessàriament la relació entre allò sistèmic i allò individual o personal. Això ha funcionat durant un temps, però en els darrers anys ha augmentat la demanda de conjugar efectivitat amb afectivitat. Per tant, això vol dir models organitzatius amb més autonomia, que afavoreixin la cura d’ambdues coses.
Això implica un tipus de lideratge distribuït, que facilita que totes les persones assumeixin rols i responsabilitats. I tot i que això sigui desitjable, no vol dir que tothom ho vulgui ni que estiguem preparades per a fer-ho. Hi ha persones que no ho volen, estan còmodes en la posició de treballadores i no volen assumir el plus de responsabilitat que implica. I per què hauria de ser diferent?
Per tant, de nou ens trobem amb una diferència per atendre, la necessitat de les persones que volen més espais d’autoexpressió i tenen un lideratge natural i les que volen fer la seva feina i ja. El que José Luis Escorihuela proposa és una transició cap a una major autoorganització i que siguin els propis equips els que defineixin el nivell d’autonomia que són capaços d’abordar en cada moment.
Acaba mencionant que, per això, el que es necessita, és un tipus de lideratge facilitador, per a fer més fàcil que les persones sàpiguen com intervenir en les estructures informals, per ser més capaços de gestionar les diferències, saber què passa i tenir eines per gestionar-les. Cal reconèixer les diferències i integrar-les en el sistema. Entendre com ens porten a llocs de major sentit, on les diferents parts tenen alguna cosa que aportar. La seva funció bàsica és crear, sostenir, acompanyar espais de conversa de qualitat que acullin les diferències i trobar un lloc de sentit que permeti que la diferència s’integri.
Formació sobre lideratges a les organitzacions
Recentment, des de Fil a l’agulla, hem llençat una càpsula formativa sobre nous lideratges organitzacionals que també us convidem a explorar.
El lideratge va molt més enllà dels
càrrecs i posicions, té més a veure amb les decisions que prens quan
decideixes ser agent de la teva vida i dels processos de canvi que el
teu entorn necessita entomar.
Promou:
Finança:
