El passat dimarts 28 de gener, Lídia Casanovas i Noemí Canelles, de l’equip d’Educació de Fil a l’agulla, van intervenir en la Comissió d'Educació i Formació Professional del Parlament de Catalunya per presentar el nostre marc d'actuació quan entrem a escoles i instituts per donar suport a la convivència i per aturar situacions d'assetjament. A la sessió també hi va participar l’Associació Trencats, una entitat dedicada a la lluita contra la violència i l’assetjament escolar que dona suport a les víctimes i les seves famílies.
Durant la sessió parlamentària han compartit no només la metodologia de treball pròpia, sinó també propostes de millora en la gestió educativa i escolar amb la intenció de prevenir i evitar situacions d’abús i assetjament.
>> Enllaç de la compareixença completa
Fil a l’agulla compta amb més de quinze anys de rodatge i experiència a l’hora d’abordar situacions conflictives en centres educatius. La nostra expertesa radica en llegir les dinàmiques de discriminació dels grups i proporcionar acompanyament i suport a tots els agents socials implicats (famílies, equip directiu, equip docent…) amb l’objectiu de prevenir i aturar les agressions. En la seva intervenció, Casanovas se centra en tres punts que requereixen atenció i recursos: un lideratge eficient, formacions als equips directius i docents i l’extensió de la cultura restaurativa a tots els centres educatius treballant amb les famílies per teixir comunitat.
D’altra banda, Canelles hi presenta l’experiència real i efectiva gestionada per Fil a l’Agulla en resposta a un cas de suïcidi d’un alumne d’un centre escolar, amb la voluntat d’extreure metodologia pràctica per a abordar i gestionar situacions d’alta complexitat als centres educatius.
A continuació exposem el marc i metodologia de treball presentat a la compareixença:
Els grups socials consten de dues dimensions: el centre i la perifèria. La comunitat valora certes actituds, valors i característiques dels individus per sobre d’unes altres. Les persones que reben més reconeixement constitueixen el centre, mentre que les que són relegades a un espai poc apreciat es trobarien posicionades a la perifèria. Si bé el fet que hi hagi aquesta distinció, comportant que el centre tingui més influència i poder sobre les dinàmiques i membres del grup, no és nociu en si mateix, pot derivar en situacions conflictives i de patiment. Els problemes socials emergeixen quan sempre són les mateixes persones que es troben emmarcades en un espai perifèric i de poca importància, possibilitant situacions de malestar fins a degenerar en circumstàncies de marginació, abús o assetjament. La solució radica en construir convivència; però, com es construeix? I, de qui és responsabilitat?
Per a construir una bona convivència és indispensable la presència d’un lideratge eficient que doni suport al bon ús del poder, i que s’utilitzi al servei del bé comú. Per a aquesta labor, el posicionament de l’equip directiu i docent és clau. Quan hi ha patiment s’ha d’atendre, però per a detectar-lo es requereix una formació que ho permeti, evitant la possibilitat d’invisibilitat de certes conductes de violència a les aules. Els equips directius i docents requereixen instrucció en la mirada restaurativa. Un enfocament que promou la gestió positiva dels conflictes, posant èmfasi en la reparació del dany, la responsabilitat compartida i la construcció de vincles dins la comunitat educativa.
La diversitat de realitats socioeconòmiques present a les escoles requereix elaborar mesures efectives a l'hora de reduir la distància entre els centres educatius i les famílies tenint en compte les seves condicions. Mesures aparentment indirectes, com compromisos envers la segregació, poden ser de cabdal importància en l’intent reeixit de teixir comunitat. A Fil a l’agulla promovem espais reflexius amb participació de l’equip directiu i docent, els professionals del migdia i les famílies per a la construcció de la confiança necessària en l’assoliment d’una convivència sana i agradable. La creació d’espais segurs requereix de reconèixer com les violències estructurals operen, i des de la sensibilització combatre-les en la mesura del possible. Com en el cas exposat de la gestió d’un cas de suïcidi en un centre escolar representa, és important i efectiu brindar formació als equips docents i educatius, alhora que acompanyament i suport emocional. Utilitzar les eines i recursos que aporta la mirada restaurativa esdevé un encert que promou lideratges efectius i espais de confiança i cohesió que deriven en l’enfortiment de la comunitat.
El compromís de Fil a l’agulla continua sent el de destinar recursos i energia en la formació d'equips directius i docents, acostar la cultura restaurativa als centres educatius i teixir comunitat amb les famílies, per a evitar situacions de patiment i violència als entorns educatius.