Part de la meva dedicació com a facilitadora té a veure amb aportar consciència a grups i organitzacions en moments de canvi i repte. En aquests processos, bona part de la informació amb la qual treballem prové de la cultura, el context i la diversitat de vivències del grup i les persones.
Però hi ha també un altre tipus d’informació que m’ajuda molt en els acompanyaments, i té a veure amb el que passa en el moment i amb l’atmosfera. En qualsevol lloc sempre hi ha una atmosfera, només cal prestar-li atenció.
En un mateix grup, segons el moment, o en grups amb suposadament circumstàncies semblants, l’atmosfera pot ser ben diferent. Sabeu a què em refereixo, oi?
Pot ser un espai formal o informal, però no saps per què, hi pot haver una mena de tensió que, si no t’adones, comença també a influir en el que fas, el que dius o el que passa en el mateix grup. Pot ser també una atmosfera de calma i confiança, per exemple, que igualment fa que et portis a tu mateixa de manera diferent a com ho havies fet en arribar.
Des de la facilitació orientada a treball de processos a aquesta atmosfera li diem “el camp”. El camp ens influeix a totes les persones, també quan no en som conscients.
Us poso l’exemple d’una reunió d’equip. No hi havia cap conflicte i els temes a tractar eren relativament senzills i poc compromesos. De cop, una persona anomena amb curiositat que sentia que hi havia un clima tens. De cop, tothom s’adona. Poc després una altra persona explica el seu malestar per la manca de reconeixement que estava sentint a tota una feina feta, i no era l’única. Una vegada tractada aquesta qüestió, la reunió va poder continuar des d’un lloc més connectat i diferent. Aquest equip tenia prou habilitats per poder anomenar l’atmosfera i donar espai a la informació que s’estava marginant.
En moltes ocasions això no passa i és l’atmosfera la que dirigeix el funcionament dels grups i les persones, portant-nos en moltes ocasions a dinàmiques cada vegada més tenses i escalades.
El camp està present també més enllà de grups concrets o d’espais físics, com per exemple al voltant de temes globals i socials, i ens travessen d’igual manera.
Mai no us heu sorprès de vosaltres mateixes o d’altres persones tractant temes socials i del món? Això és perquè no som éssers aïllats. El camp inclou emocions i opinions no expressades, tensions, històries col·lectives i dinàmiques de poder que necessiten ser processades.
No es tracta d’estar en contra, sinó de saber-ho llegir. Ens aporta informació molt útil sobre el que podem estar necessitant com a grup o societat. D’aquesta manera, podrem tenir més capacitat d’impactar positivament i de posicionar-nos de maneres més lliures i conscients.
Sens dubte, la mirada facilitadora es fa més important i necessària que mai, tant per a les nostres vides i relacions com també per a poder sostenir la complexitat de la societat en què vivim.
Tot això són capacitats que no s’improvisen, sinó que es poden entrenar i cultivar. Per això a Fil a l’agulla fa més de 15 anys que portem la facilitació a tothom qui se senti interpel·lat: des de la pràctica personal i grupal, posem el focus en aquesta mirada sistèmica, en la relació amb els conflictes, en els usos del poder i en la importància de l’autoconeixement per sostenir camps tan intensos com els que vivim avui.
Et convidem que et formis amb nosaltres en facilitació de grups i podràs integrar eines, pràctiques i experiències que transformen no només la manera de treballar amb grups i organitzacions, sinó també la manera de viure i relacionar-nos en un món marcat per la complexitat i els grans reptes globals.
Blanca Fariña Pagès. Facilitadora i sòcia de Fil a l'agulla.