Fa més de deu anys, a Fil a l'agulla vam imaginar un espai on aprendre a acompanyar grups des d’un lloc més humà, profund i conscient. D’aquella intuïció va néixer el Curs Triennal de Facilitació, un recorregut de tres anys que combina pràctica, marc teòric i transformació personal.
Avui, 21 persones han acabat el curs, i les seves trajectòries parlen de com aquest camí és capaç de sembrar una nova manera de mirar el món, els grups i una mateixa.
Aquest article recull cinc veus que han viscut el triennal des de llocs i contextos molt diferents. Veus que ens recorden que la facilitació no és només una tècnica, sinó una manera d’estar en relació amb la vida.
Una nova mirada per facilitar i viure
Quan la Nina va arribar al triennal, treballava com a professora de francès en instituts públics. No hi venia per canviar de professió, sinó per trobar maneres més conscients de sostenir l’aula i les seves dinàmiques.
El curs li va obrir una nova mirada sobre el que passa entre les persones quan es troben: no només allò visible, sinó també el que resta implícit, silenciat o no dit. “El curs m’ha aportat una manera de mirar, una obertura de la consciència”, explica.
Avui continua aprofundint en el Treball de Processos, convençuda que la facilitació és una manera d’entendre les relacions i els conflictes com a oportunitats d’aprenentatge.
Per a la Sílvia, psicòloga en l'àmbit educatiu, el triennal va ser una porta a un marc profund per intervenir en grups i situacions complexes. Treballava amb adolescents i equips docents i buscava un llenguatge i unes eines que li permetessin sostenir les relacions i els conflictes de manera més transformadora.
El curs li va confirmar una intuïció: qualsevol situació (personal, relacional o organitzativa) pot ser llegida i acompanyada des de la facilitació perquè generi més comprensió i transformació.
Des de llavors, acompanya grups i organitzacions diversíssimes, i ha desenvolupat pràctiques especialitzades amb dones que han viscut violència. Té el seu propi estudi de psicologia: Sotabosc
|
|
El triennal com a camí vital
Per a la Jana, el triennal no només va ser una formació, sinó una etapa clau del seu procés vital. En paral·lel al curs, i amb l’acompanyament de la comunitat i el marc de la facilitació, va transitar una depressió i una transformació professional.
Avui treballa en un Servei d’Intervenció Especialitzada en violències masclistes, un lloc des d’on pot aplicar una mirada que incorpora el cos, el dibuix i el moviment com a llenguatges terapèutics. Parla del curs com d’un espai que l’ha ajudat a reconèixer la pròpia vàlua, a veure els límits i potencials de les relacions, i a comprendre millor l’impacte de les opressions i privilegis en les experiències de vida.
La Gina, que ja treballava en mediació i justícia restaurativa, explica que el triennal la va ajudar a reconèixer la seva identitat com a facilitadora. “Va ser un catalitzador per connectar amb la meva veu i posar-la al servei”, diu.
El triennal li va donar un marc d’anàlisi, profunditat i confiança en el procés col·lectiu, i a comprendre la profunditat dels processos humans. Avui facilita converses difícils, conflictes comunitaris i processos institucionals complexos sense perdre’s en la intensitat o en les dinàmiques de poder, sinó trobant-hi punts de transformació.
Una manera de viure i treballar amb els grups
Per al Xoán, docent de secundària, la facilitació ha estat una manera de reconnectar amb el sentit de la seva professió. Va arribar al triennal buscant creixement personal i una mirada més lliure com a persona i com a home.
El triennal li va donar eines per veure l’aula com una trama viva, on cada veu té un lloc i cada relació genera aprenentatge. Ha incorporat la facilitació a la seva tasca educativa per viure més connectat amb ell mateix i amb la feina.
Ara acompanya equips docents i parla de la seva feina des d’un lloc de més cura i curiositat. “La facilitació m’ha ajudat a recuperar la confiança en la humanitat i en la força que tenim per evolucionar juntes”, diu.
|
|
Les històries de la Nina, la Sílvia, la Jana, la Gina i el Xoán parlen de contextos diferents, però tenen un fil comú: la facilitació com a manera de transformar relacions, organitzacions i mons interiors.
Aquest any comencem la 8a edició. Si sents que aquest camí podria ser per tu, et donem la benvinguda a explorar-lo.