Triennal de facilitació: iniciant el curs. Per Isa Jodar

Isa Jodar, estudiant de segon any del Curs triennal de facilitació de grups, és una dona creativa, entusiasta, amant de la vida i dels processos col·lectius de creixement i sanació. Psicopedagoga, facilitadora de biodansa i terapeuta en Somatic Experiencing. Amb aquest article, Isa ens comparteix la seva vivència estudiant el Treball de processos amb Fil a l’agulla.

Article d’Isa Jodar | 2021.02.09

Va arribar el gener i amb ell, l’inici de curs, i gairebé sense adonar-me’n ja estic iniciant el meu segon any de formació en Treball de Processos.

Comencem el mòdul amb dues frases que inunden i ressonen en el meu cos: “Només podem avançar a través de la intel·ligència col·lectiva i la transformació social és important per al treball de processos”. En escoltar tinc una sensació vital de certesa que aquestes frases tenen a veure molt amb mi i que soc al lloc adequat.

El mòdul és sobre “Diversitat i opressions internalitzades”. M’identifico amb ser una dona oberta a la diversitat, acollidora, incloent, tolerant; i a poc a poc a mesura que va transcorrent la jornada vaig sentint-me més incòmoda, fins i tot em percebo molesta i enutjada, sense tenir clar per què. A poc a poc em vaig adonant que és cert que ser diferent és difícil, que pertànyer a una minoria comporta moltes vegades sentir el dolor i el mal. Em fa por connectar amb els meus privilegis perquè significa assumir i fer-me càrrec de l’impacte d’aquests en altres persones, sostenir la incomoditat de la meva part privilegiada, i ser capaç d’escoltar els dolors i les opressions que els meus privilegis ocasionen i ser-hi només escoltant; no em resulta tan senzill, encara que jo creia que sí. Prenc consciència que em costa percebre els meus dolors, els meus danys i sentir les meves opressions i això em dificulta poder percebre les altres persones. Reconèixer ser part d’un grup silenciat i oprimit com “dones supervivents d’abús sexual infantil” em porta a entrar en mi, tocar el meu dolor i la meva vulnerabilitat, i des d’aquí poder obrir-me a escoltar altres dolors d’altres col·lectius dels quals jo formo part del col·lectiu opressor. Deixo que surti l’emoció que sorgeix en mi abans de res el que estic vivint; i en el fluir de les meves llàgrimes flueixo i deixo espai a tot el que està passant a mi. Gràcies, cos meu.

Si discrimino parts dins meu i no les incloc perquè les critico, em sento menys, les intento protegir no reconeixent-les, això forma part de la meva opressió internalitzada. Que difícil i com dolor ha estat veure-la! Alhora veure’m m’ha portat a veure com també discrimino fora de mi i hi ha altres col·lectius i persones que tampoc incloc. Vull expressar que també hi ha dins meu actituds racistes, i vull fer-me càrrec d’això, prestar-li atenció i prendre consciència d’això. Crec que aquest és el camí per anar creant una cultura diferent, on com a comunitat puguem parlar del mal que ens fem, encara que a vegades sigui sense adonar-nos.

Com eterna aprenent de facilitació és fonamental per a mi transitar tot aquest procés de presa de consciència (inclusió de la meva part oprimida i la meva part opressora) per poder acollir-lo i sostenir-ho en els col·lectius i comunitats amb els que faciliti i poder generar un espai de seguretat i confiança on tot tingui el seu lloc i sigui benvingut.

Agraeixo molt al meu grup d’aprenentatge d’aquest curs perquè és gràcies a vostès (i no només al personal docent) en les interrelacions que succeeixen a la formació, que m’adono i en moltes ocasions, dels meus punts cecs, de les meves opressions i els meus privilegis. Em fascina que el Treball de processos busqui generar relacions més sostenibles en el temps, fins i tot amb parts contradictòries i polaritzades i amb totes aquestes parts sapiguem estar a la relació.

Un article d’Isa Jodar, estudiant del Curs triennal de facilitació de grups.