Tanquem un any ple d’aprenentatges posant la vida al centre - Fil a l'agulla

Tanquem un any ple d’aprenentatges posant la vida al centre

Són festes, i s’acosta el final d’any seguint el calendari solar. Cadascú celebra aquestes dates segons les tradicions i motivacions pròpies, i en funció també del que pot o vol fer. I les festes han arribat en un moment on continua la pandèmia i les restriccions, on continua el canvi climàtic, on continuen les migracions forçades i les morts al mar, on hi ha crisi econòmica, afectacions en la salut emocional i mental, i tantes altres crisis per anomenar.

Conscients de tot això, volem anomenar la dificultat i encoratjar la cura en aquests moments, molt difícils per a moltes persones.

Les tradicions ens recorden que són temps d’ajuntar-nos amb els i les nostres i celebrar. Però qui són aquestes persones? I si ara no és el nostre moment de celebrar res?

Des de Fil a l’agulla desitgem que tothom pugui trobar durant aquests dies la manera d’estar que li permeti estar millor. I desitgem que cadascú pugui celebrar el que desitgi amb la “família” que vulgui o pugui.

Ja sigui la que t’ha parit, la que t’ha criat, amb la que has crescut o la que has conegut més tard i t’ha fet sentir algú important.
Amb les més d’una família que puguis tenir.
Amb tu, envoltada de la teva família interna, que en aquests moments et puguis donar l’amor, l’abric, el suport i tot allò que necessitis.
Amb la teva xarxa d’amistats o la persona amiga.
Amb l’animal o animals que conviuen amb tu.
Amb el teu arbre, o aquell espai a la natura o dins teu que et dona sentit i connexió.
Amb la teva comunitat de vida o de veïnatge.
Amb …

I us acompanyem en el dol, en el canvi, en la incertesa i la dificultat. I també celebrem els canvis desitjats que heu fet, els silencis que heu trencat per ser més lliures i ser encara més qui sou i que potser ara es fan més plausibles.

A Fil a l’agulla ha estat un any amb algunes baixes laborals que ens han ajudat a prendre més consciència de la importància de parar. Un any on hem estat reflexionant molt sobre la idea de família i famílies en plural, més enllà de com se sol entendre. Un any on ens hem sentit més vulnerables que mai com a persones i on seguim aprenent a sentir-nos-en sense que s’acabi el món, permetent desfer-nos i caure tot el que necessitem. Un any on també hem donat a llum a dues noves criatures, el Blai i l’Arnau i a molts projectes nous. Un any on hem patit els efectes de la crisi. I un any on també hem crescut, incorporant noves persones a l’equip.

També hem seguit acompanyant a moltes persones i relacions en el seu desenvolupament personal i emocional. Hem estat i hem tornat a les escoles i instituts a fer activitats amb l’alumnat per enfortir la convivència en moments d’aïllament i dificultat. Hem acompanyat claustres, mestres, profes, famílies i educadores, compartint eines per afrontar les crisis, els conflictes, les discriminacions i fer equip. Hem format moltes persones en facilitació de grups, gestió d’agressions, incorporació de les cures a les organitzacions, en feminismes, en lideratge… Hem acompanyat comunitats de vida, cooperatives, organitzacions i col·lectius, donant suport al seu desenvolupament, a moments de canvi, de conflicte, de tensió, de gestió d’agressions, etc. Hem creat espais de diàleg, d’escolta, de comprensió, de presa de responsabilitat. Espais per reconèixer el nostre impacte, responsabilitzar-se i actuar per a transformar i canviar les coses.

I tenim ganes de continuar amb la nostra tasca. Perquè encara és molt necessària i perquè volem contribuir a un món més just i equitatiu. A un món que posa al centre la vida.

Amb tot, us desitgem el millor.

Bon any nou.

Mireia Parera, sòcia de Fil a l’agulla.