[Sant Jordi 2022] Algunes recomanacions literàries de Fil a l’agulla - Fil a l'agulla

[Sant Jordi 2022] Algunes recomanacions literàries de Fil a l’agulla

Llegir ens pot obrir a diferents realitats, ens ajuda a entendre el món que ens envolta i on vivim, i ens ajuda a construir ponts de comprensió, mútua i pròpia. 

En el marc de la Diada de Sant Jordi, Dia del Llibre, les companyes de l’equip Fil a l’agulla compartim un petit llistat de recomanacions dels darrers llibres que, per una raó o una altra, ens han transformat una mica per dins.

‘Niña, mujer, otras’ de Bernardine Evaristo

Interseccionalitat, com un dels temes clau, personatges complexos i gens maniqueista, és una novel·la que enganxa de principi a fi.

La història es relata a través de l’experiència de vida de dotze personatges, majoritàriament dones negres, que intenten navegar per un món dominat per gent blanca a la Gran Bretanya contemporània. 

‘Masclisme i cultura jurídica’ de Caterina Canyelles

Un estudi rigorós sobre el masclisme en el sistema judicial amb una aportació molt valuosa per entendre i ser conscients de què podem fer per transcendir la cultura patriarcal en el marc jurídic.

‘Males fembres pecadores? Genealogia del càstig i les presons de dones a Barcelona’. De Sol Abejón amb pròleg de Teresa Vinyoles. 

“Es estada comprada en Barcelona i en partida obrada una casa anomenada Santa Maria Egipciaca per recullir fembres publiques pecadores i altres fembres arrades qui no hagen marit per fer penitencia, de la qual son ja aixides sis fembres amb marit”

Una investigació inèdita, exhaustiva i rigorosa que trenca el gran mite que les presons enteses com a llocs de càstig, tancament i reinserció són de l’edat contemporània i les situa en l’edat mitjana, com a llocs de tancament per delictes sexuats en femení a través de la reconstrucció de la Casa de les Egipcíaques de Barcelona.

‘STONE BUTCH BLUES’ de Leslie Feinberg 

“Recuperar la memoria colectiva es, en sí mismo, un acto de lucha. Les permite a las corrientes generacionales del río cuyas espumosas olas son nuestro movimiento fluir juntas, conformar el asombroso rugir de nuestras muchas aguas. Y el curso de nuestro movimiento no es fijo como las orillas del río Hudson: somos nosotras quienes lo determinamos. De Selma a Stonewall o a Seattle, las que creemos en la libertad no descansaremos hasta que ganemos todas las batallas.”

Stone Butch Blues explica la història de Jess Goldberg, una lesbiana butch que haurà d’aprendre a viure amb les ferides i les cicatrius, i a ser qui és, per sobre de tot.

‘Amnesia colectiva’ de Koleka Putuma

Aquest és el primer poemari d’aquesta poeta sud-africana,que ha rebut un ampli reconeixement internacional. La seva obra parla de la lluita descolonial, el llegat de l’apartheid, els cossos de les dones negres i la identitat queer.

Poesia punyent per a respirar, per a transmutar memòries de dolor i silencis, per reclamar justícia, pròpia i col·lectiva… Poesia per a sanar.

‘Lugar de enunciación’ de Djamila Ribeiro

Lugar de enunciación és una brúixola per navegar en la consciència i les cures cap a comunitats que trenquin l’actual model civilitzatori racista. És molt inspirador, resfrescant, remou i posa els punts sobre les is. Un acte necessari per poder posar consciència en on ens situem i des d’on parlem.

‘Feminismes revolucionaris’ de RAFEEF ZIADAH, BRENNA BHANDAR

“De manera que no veus la teva relació amb les altres persones des de la teva racialització com a “persona blanca”. És més o menys que les persones de color tenen una raça, estan racialitzades, però nosaltres som així com normals. A això em refereixo amb “pensament blanc”.

És meravellós poder llegir aquest llibre i veure les nostres precedents, parts de la herstòria que han estat silenciades i tota la feina que ens precedeix en el context dels feminismes revolucionaris. Una bona manera de repensar amb elles punts calents pel feminisme blanc i “l’estat del benestar”.

‘Pueblo gitano contra el sistema mundo. Unas reflexiones desde un activismo feminista y anticapitalista’ de Pastora Filigrana

“Para entender este modelo único de ser, hacer y pensar en el mundo hay que hablar de patriarcado, racismo y colonialidad como dispositivos de opresión que se entrecruzan generando un sistema civilizatorio. Que una mujer con hijab o un gitano eb¡vangelista nos resulten personas que están en un estadio más primitivo del desarrollo humano tiene que ver con esta subjetividad de la Modernidad.”

Aquest llibre “trenca” el cap i et dona mil voltes, i visibilitza l’antigitanisme arrelat a l’estatus quo de la societat blanca i la el·lisió històrica. 

‘Resistencias Gitanas’ de Silvia Agüero i Nicolás Jiménez

“El 3 de marzo de 1499, los Reyes Católicos, mediante una pragmática, ordenaron a nuestras antepasadas y antepasados que abandonasen su modo de vida y tomasen oficios conocidos o entrasen al servicio de los señores. Es decir, que dejaran de ser gitanas y gitanos, o lo que entonces se entendía por serlo. Evidentemente no obedecieron. Y esa resistencia es el acto fundacional de nuestra etnicidad en España.”

Llibre que deixa una reflexió i un efecte semblant que el llibre de Pastora Filigrana. Un assaig ben documentat que ens apropa a la història des d’una nova mirada i amb els ulls dels seus protagonistes: el poble gità i els seus referents.

‘La cárcel del feminismo: hacia un pensamiento islámico decolonial’

“¿Para qué quieres hacer una tesis si llevas hiyab?”

Perquè la islamofobia és consustancial a la colonialitat del pensament europeu, hem d’asumir això per poder construir un nou sistema que vindrà de la mà de la revolució decolonial, anticapitalista, antipatriarcal, antisexista, anticlasista i antiracista.