La diversitat importa: Com acompanyar una escola a ser més conscient de la seva pròpia diversitat?

El projecte Benvinguda Diversitat arriba al final del seu quart any i volem fer una mirada retrospectiva al camí recorregut fins ara. Per poder fer aquest repàs, entrevistem la Sara Carro, sòcia de Fil a l’agulla i una peça clau de l’equip de projecte des dels seus inicis.

Com i d’on sorgeix el projecte Benvinguda Diversitat? 

El Benvinguda Diversitat és un dels projectes principals de Fil a l’agulla en l’àmbit educatiu. Compta amb diversos finançadors, però principalment rep el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ​​en la línia de subvencions de Justícia Global.

La llavor d’aquest projecte neix l’any 2011, quan col·laborem amb Creart, una organització que treballa l’educació per al desenvolupament a través de l’art. L’any 2015 Creart es va prendre un temps de reflexió interna i des de Fil a l’agulla agafem el relleu del lideratge del projecte i ho enfoquem cap al nostre camp d’expertesa en aquest moment: la coeducació.

Des d’aleshores i durant els següents 4 cursos hem acompanyat 7 escoles de la ciutat de Barcelona en un procés de transformació que els ha donat suport a ser més conscients de la seva pròpia diversitat i els ha fet dotar-se de diferents estructures, eines i estratègies que han desembocat en accions quotidianes que caminen cap a escoles més democràtiques, on la convivència, les relacions i les persones són al centre, fent que l’experiència educativa sigui més rica.

Quan parlem de diversitat estem parlant de diferències. I sovint, quan parlem de diferència hem de portar consciència a la desigualtat. Així l’educació pot ser un àmbit on treballar per la justícia social.

Com va ser la primera experiència liderant el projecte?

Durant el curs 2015-2016 vam treballar amb dues escoles. Aquell curs ens aliem amb Coeduccació, una associació que ens va ajudar a introduir la metodologia de la Investigació Acció Participativa en aquest projecte, convertint professorat, famílies, monitores i alumnat en investigadores del seu propi centre i promotors de les accions que els ajudarien a canviar el que ja no servia i inventar el món (i el pati) en què els agradaria viure. Vam fer formació a professorat, assessoraments per cicles, treball amb les famílies, i vam entrar a totes les aules per desordenar el gènere i construir estructures que ajudessin a tota la comunitat educativa a poder ser més elles mateixes.

Aquest és un vídeo resum del que va suposar aquest projecte:

 Escoles coeducadores. Perspectiva de gènere i atenció a la diversitat a través de l’art.

Aquest projecte que va iniciar sent un laboratori, s’ha anat fent el seu propi camí i hem anat transformant per adaptar-se a les necessitats del context global i local. Avui comptem amb un mètode capaç d’adaptar-se a les necessitats de cada centre.

En què consisteix aquest mètode de treball? 

Hem anat desenvolupant un conjunt d’accions que són sinèrgiques entre elles i que busquen la presa de consciència per part de tots els col·lectius de la comunitat educativa.

Podem resumir els eixos del nostre mètode de treball en sis objectius:

  • Acompanyar l’equip directiu a perfilar la seva visió: a on anem en relació a aquest tema i com encaixa amb el projecte de centre i el pla de convivència.
  • Formar a professorat i equips de monitores i monitors en coeducació, antiracisme, mirada restaurativa, gestió de conflictes, acompanyament emocional.
  • Facilitar les dinàmiques relacionals i grupals a les aules des de P4 a 4art ESO creant espais perquè també allò que és difícil sigui escoltat, facilitant processos relacionats amb dinàmiques de discriminació i contribuint perquè l’escola sigui un espai segur per a totes les persones que l’habiten.
  • Generar espais de trobada amb les famílies, entre famílies i professorat i fent xarxa amb el barri i la comunitat.
  • Impulsar la Investigació Acció Participativa, una eina que permet a les escoles investigar-se a elles mateixes: què funciona i estaria bé potenciar? On són els nostres reptes principals en relació a la convivència i què hem de fer per abordar-los? Això permet generar accions de transformació en relació als resultats obtinguts.
  • Avaluar rigorosament els impactes de les diferents accions a les escoles i instituts.

Quines escoles han participat fins ara al projecte?

Els centres educatius on hem tingut el plaer de treballar durant aquests cinc anys són: escola Joan Miró, Montseny, Tres Pins, Poble-sec, Torrent d’en Melis, Seat, Patronat Domènech i l’Institut Escola Turó de Roquetes. Aprofito per agrair infinitament la seva valentia per sumar-se a aquesta aventura i per fer-nos sentir sempre com a casa.

Quines transformacions han viscut aquestes escoles?

Les transformacions són significatives. Algunes escoles han transformat arquitectònicament els espais per fomentar una convivència més equitativa i inclusiva. En aquest enllaç es pot visitar el projecte de transformació del pati d’una de les escoles. https://agora.xtec.cat/ceip-joanmiro-barcelona/categoria/portada/projectepati/

Algunes escoles han incorporat la mirada restaurativa i els cercles de paraula en el seu dia a dia, el que fomenta l’educació en l’empatia i augmenta la consciència relacionada amb la justícia social.

També s’han incorporat accions concretes com la traducció dels comunicats dirigits a les famílies a diferents idiomes, revisió dels continguts sexistes i racistes en els currículums, les festes, les cançons i els contes, espais de trobada de la comunitat educativa per debatre la visió en relació a la diversitat, etc.

I què ha pogut observar Fil a l’agulla durant aquest temps? Quins són els vostres aprenentatges?

El projecte ens ha ensenyat que cada escola és un món i necessita coses diferents per realitzar el seu camí. Per això la fase 2 del projecte, el segon any, s’adapta a les necessitats que s’han detectat durant la fase 1. Seguint el seu procés.

Durant aquests quatre anys, l’equip de Fil i el projecte en sí han anat guanyant consciència sobre la intersecció dels diferents eixos d’opressió i els aspectes de la diversitat humana, a més del gènere. Observàvem que en les dinàmiques de discriminació a les aules, el racisme i el capacitisme definien enormement qui estava en els marges. Vam buscar col·laboradores que ajudessin a veure els punts cecs que teníem pel fet de ser un equip de persones blanques. Això ens va portar a introduir formació sobre racisme i discriminació tant a les formacions a professorat, com a les investigacions que fèiem al centre per millorar la convivència, en els tallers a les aules i en el treball amb famílies i monitors/es.

Quines eines teniu per avaluar el vostre impacte? 

Dins l’equip comptem amb la sociòloga Noemí Canelles, qui s’encarrega de fer les avaluacions a cada escola. Estem contentes de comprovar amb els seus resultats que l’impacte que té per una escola el fet de passar pel projecte Benvinguda Diversitat és molt alt.

Podries posar-nos algun exemple d’aquestes millores? 

Sí, i tant! En les enquestes i grups de discussió de l’inici del projecte es detecten moltes creences racistes i masclistes. En el transcurs dels dos anys que l’escola està al projecte, i gràcies a la formació, a la supervisió, a l’acompanyament als diferents cicles, a les trobades entre famílies i professorat i a les intervencions a les aules de Fil a l’agulla que han servit de modelatge, aquestes creences es modifiquen. I el que és millor, es tradueixen en bones pràctiques que contribueixen a la millora de la convivència de centre, avançant cap a una educació feminista i antiracista.

Gràcies Sara i per molts més anys del #BenvingudaDiverstitat!