“A l’ombra de la prunera” | Crònica de la darrera jornada de sòcies, per Sara Carro

Divendres 09/10/2020

Després de dinar volem continuar la reunió a l’aire lliure. Podeu anar a la prunera.

Entre el seu sol i la seva ombra gaudim del cafè i de la llum groga de la tardor. És la primera vegada que ens veiem totes les sòcies des de fa mesos, entre confinament, baixes i altres.

Com a altres organitzacions, tota aquesta etapa incerta ens està fent reconnectar amb el que és important per a nosaltres, amb el sentit profund del nostre projecte.

L’arrencada del nou curs ha vingut acompanyat d’una onada d’estrès i sobrecàrrega de treball que ens ha arrossegat a unes quantes, i una altra vegada treu el cap aquest anhel borrós del bon viure.

Durant aquests mesos col·leccionem senyals que ens indiquen que la nostra forma d’organitzar-nos necessita un canvi. El dia d’avui el dediquem a acabar de descobrir quins canvis necessitem i consensuar-los.

Tenim el privilegi de formar part d’un projecte que ens apassiona i amb el qual podem pagar-nos sous a final de mes. I és potser per això que ens toca anar una mica més enllà. Innovar en això que anomenem cures.Volem promoure vides basades en el bon viure, també per a nosaltres. Potser, per fer-ho possible, necessitem arriscar cap a canvis radicals, i confiar que aquesta paret que s’aixeca davant nostre i ens interpel·la (però què us creieu, i de què us queixeu, i amb la que està caient, no és temps d’innovar, sinó de posar l’espatlla i treballar), no és més que una part del camí que sobretot viu a la nostra imaginació.

PruneraEn acabar la jornada, gairebé per casualitat, vam mirar el significat simbòlic de l’arbre que ens està donant aixopluc. Vam descobrir que les pruneres floreixen enfrontant-se al fred, desafiant la neu i la gebrada, la qual cosa simbolitza l’esperit ferm i la voluntat fèrria. Representa també la noblesa i la modèstia.

Per a algunes cultures simbolitza el canvi i la revolució.

Les pruneres s’associen a tres belleses: es valora més ser sinuós que ser recte, es valora la forma peculiar més que seguir la forma estàndard i es valora més el fet de ser espaiós per damunt de ser dens.

Avui hem començat la reunió nomenant que vénen canvis. I, entre rialles, comentaris de si en algun moment hem deixat de canviar. Ens sentim identificades amb la bellesa de la línia corba, amb el que és sinuós del nostre camí. Valorem la nostra pròpia manera d’estar al món. Necessitem coratge per seguir més els nostres anhels i no adaptar-nos a l’estàndard. I volem espai. Necessitem espai. Per pensar, per sentir, per innovar. Per cuidar-nos. Quan el dia a dia es torna dens, es fa més difícil connectar amb el canvi profund que volem promoure. I és que ens sentim guiades per la intuïció que, com canta Hildegarda de Bingen, totes nosaltres som una flor que l’alè hivernal de la serp no pot marcir.

 

Sara Carro, sòcia de Fil a l’agulla.