Us preocupa la salut mental dels joves? | Una reflexió de Sara Carro Ibarra - Fil a l'agulla

Us preocupa la salut mental dels joves? | Una reflexió de Sara Carro Ibarra

Us preocupa la salut dels joves?  Si mirem la salut mental dels joves des d’un enfocament més ampli, també ens sembla preocupant la salut emocional i mental del professorat.

A molts centres educatius, la majoria de les persones que passem allà la jornada lectiva, persones adultes i joves, estem més en un altre lloc que habitant-nos a nosaltres mateixes. “Anem com pollastres sense cap”, escolto sovint.

Entre les 8 i les 15 h, ens segresta un estat alterat que ens converteix en algú que no som, o almenys, que acabem de ser. Ens oblidem de respirar, caminem per inèrcia, amb sobreexcitació, no parem atenció a com sentim les diferents coses que ens van passant durant el dia i activem un accelerador que ens escup a la tarda, i l’endemà, una altra vegada.

Sota la catifa de l’institut hi viu una profunda desesperança. Tones de fum que amaguen boniques expectatives del que molaria que passés, però ja saps que no passarà. És així, i punt. Has de complir aquests objectius, i punt. Això és per a demà, i punt.

Ansietat, estrès, episodis d’angoixa, alteració del son. I solitud. Pocs espais per compartir. I si comparteixes, des d’on? Perquè, pels passadissos també es passeja un crític que no ens deixa sentir depèn quines coses: “A veure si pensaran que no sé fer bé la meva feina”…

I és que a ulls d’aquest crític intern sembla que no, que mai no és suficient tot el que fem. Que sempre deixem què desitjar.

El crit amb què m’he esgargamellat avui, la desmotivació que sento amb aquesta classe, el poc vincle que tinc amb aquestes alumnes… Aquesta veu interna que pressiona i pressiona, que sempre té punta per treure.

Per promoure atmosferes saludables que ens ajudin a gaudir d’una bona salut emocional, ens necessitem. Però se’ns cola una vegada i una altra la tendència a individualitzar-nos i separar-nos. Jo sola em cuino i em menjo l’estrès, l’ansietat i el malestar… 

La salut emocional està estretament relacionada amb les relacions. Primer amb les  relacions entre les diferents parts de mi mateixa: Fixeu-vos que ens passem la major part de la jornada ignorant la part de nosaltres que pateix tota la pressió i habitem més la part que tira endavant (fins que ja no podem més, llavors no hi ha més remei que atendre-la). I per suposat, la relació amb les altres persones: Ens queixem de les relacions que tenen les adolescents entre elles, però entre les adultes, quin clima laboral generem? Seria possible gaudir d’una atmosfera de suport mutu?

 

Sara Carro Ibarra

Educadora, formadora y facilitadora. Llicenciada en Història, postgraduada en Cultura de Pau i Diplomada en Treball de Processos. Em sento especialment vinculada al món educatiu. Estic interessada a acompanyar a les organitzacions, incloses escoles i centres educatius en caminar el seu camí i descobrir el potencial que amaguen les tensions i els conflictes. M’importa com ens tractem i com són els processos tant com els resultats. Generar ambients inclusius i comunitats que atenguin les dinàmiques de discriminacions és el que m’apropa més al sentit de la meva feina. També m’agrada el món dels somnis, dels mites i la fantasia. He publicat dos contes infantils.

 

Sobre les nostres formacions relacionades:

  • Mòdul formatiu sobre lAcompanyament emocional del Curs de facilitació en el món educatiu de Fil a l’agulla. Un mòdul per aprendre a acompanyar els grups (i a una mateixa) en el camp de l’emocional, clau per a conrear relacions grupals sanes. 29 de novembre i 13 de desembre.

Pots inscriure’t aquí.

Pots inscriure’t aquí.