Els nous lideratges que vindran - Fil a l'agulla

Els nous lideratges que vindran

Un article de la Neus Andreu publicat pel mitjà digital  Social.cat

Parlem dels nous lideratges que vindran

El món d’avui dia necessita que posem fi a la cultura de dominació i separació. Necessita que desarticulem sistemes centrats a donar valor i importància a unes determinades persones, col·lectius, experiències i formes de vida en detriment d’altres, que queden relegades a una situació de subordinació, alteritat i discriminació. Qualsevol estratègia que no vingui a superar aquesta lògica de dominació i separació, no suposarà el canvi paradigmàtic que el món d’avui necessita.

Al llarg de la història, la majoria de canvis s’han produït per un mer intercanvi de rols, que perpetuaven les dinàmiques d’opressió i la predisposició sistemàtica a la dominació. D’aquesta manera, el poder hegemònic ha anat passant d’un grup de persones a un altre només canviant la ideologia, el què, però no canviant el com. La revolució que està tenint lloc avui dia és més de “coms” que de “quès”. Les ideologies progressistes que volen el bé comú, si no es doten de formes i maneres d’actuar coherents amb allò que proclamen, perden tota la legitimitat, credibilitat i capacitat de promoure canvis reals i sostenibles. A més a més, en el món d’avui els grans discursos que no van acompanyats de pràctiques i d’integritat, no inspiren, no arriben. La gent, cada vegada més, busquem autenticitat, busquem veritat.

Com dèiem, no només necessitem superar el paradigma de la dominació sinó també el de la separació. La il·lusió que ha venut el sistema capitalista (i que moltes hem comprat) que podem accedir a tot el que necessitem amb diners es va esvaint amb les successives crisis que anem vivint. Els diners no ens fan independents de les altres, de les nostres comunitats, de la natura, de l’univers. Tampoc ens fan autosuficients, augmenten la nostra autoestima o ens fan creure en nosaltres mateixes. Un altre gran malentès o engany que el sistema ha promogut. Cultivar l’amor cap a una mateixa i la capacitat de connectar amb les profunditats individuals no ens allibera dels altres, en tot cas ens ajuda a no establir relacions tòxiques i a estimar millor, això és tot (que no és poc).

No hi ha res que ens pugui fer estalviar la relació amb l’altre, la diferència, la necessitat de ser estimades. Tampoc no és possible escapar del dolor, ni de la mort que ens arribarà, un dia o altre, a totes sense excepcions. No és possible seguir-nos desresponsabilitzant dels nostres impactes sobre la resta de persones i sobre el medi, perquè nosaltres som les altres i el medi som també nosaltres.

Cap a on hem d’anar?

Des de Fil a l’agulla proposem una facilitació profundament posicionada per trencar amb aquestes dinàmiques i cercar, al mateix temps, nous models de lideratge i patrons relacionals entre persones, organitzacions i col·lectius de convivència, tot donant pas a un nou paradigma. Ajudar que les grans bones intencions es converteixin en pràctiques quotidianes és el nostre gran focus.

El canvi que necessitem per a garantir la sostenibilitat de la vida reclama que prenguem consciència de la nostra interdependència, ja que ens necessitem mútuament. Cal entendre que l’altre també soc jo, i que la seva destrucció i la del medi en què estic vivint, és també la meva destrucció.

Algunes de les claus d’aquest canvi de paradigma:

  1. El canvi comença per dins: La primera dinàmica de discriminació i opressió a la qual s’ha de posar atenció és dins nostre. Cal que puguem ser conscients del maltractament que ens infligim a nosaltres mateixes. Deixar de viure dissociades de tot el que som, i conèixer les nostres profunditats. Per tant, la primera interconnexió que hem de construir és entre totes les nostres parts. Es tracta d’un gest profundament generós i activista que requereix sortir de l’acció i la producció, i anar cap endins. Aprendre a estimar-se profundament ens conduirà a estimar els altres i a l’entorn en què vivim.
  2. Desaferrar-se del poder: L’aferrament té veure amb la necessitat legítima i humana de rebre reconeixement, validació o atenció. Sovint fem servir el nostre lideratge per nodrir el nostre ego, i per això ens aferrem a aquelles posicions que ens donen centralitat. Ens hem d’organitzar des del bé comú, assumint lideratges que generin i activin d’altres, i saber llegir el moment per deixar-los anar.
  3. Abordar el canvi des de la transcendència: Més enllà de la nostra individualitat, necessitem explorar quins són els nostres anhels més profunds, els motius pels quals estem aquí i el que ens interpel·la per contribuir al bé comú. Es tracta d’abordar les preguntes que poden respondre per què i per a què tenim la tendència de posar-nos al servei d’una causa, des de les arrels.
  4. Consciència del poder intrínsec i l’extrínsec: Connectar profundament amb les fonts de poder internes o les externes, i reconèixer les dinàmiques de poder i de discriminació social per prevenir i gestionar la discriminació i aprendre a generar ambients inclusius. Saber com operen dins nostre i dins de les organitzacions les opressions socials per poder contribuir a superar-les.
  5. Cultura de la no impunitat: Necessitem responsabilitzar-nos dels danys que infligim. El lideratge que estem buscant promou la no impunitat. Ens hem d’aturar, escoltar i reparar els impactes dolorosos que poden tenir les nostres conductes i les nostres estructures. També hem de sortir del paper de “testimoni de pedra” i actuar quan dins les nostres famílies, organitzacions, cercles i entorn en general presenciem violència i discriminació, per tal de no tornar a causar aquests danys.
  6. Gestió del conflicte: Hem de saber lidiar amb la crítica i la dissidència. Cal que podem abordar atacs, crítiques i pensaments radicalment diferents. No es tracta de complaure l’altre o d’eliminar l’oponent —el que seria donar continuïtat a les dinàmiques de dominació del paradigma antic— sinó de reflexionar i generar eines per gestionar els atacs i els conflictes, sense por a la crítica.
  7. Deixar enrere la por a l’error, que és un dels impediments més grans per al desenvolupament de la creativitat i la innovació que necessita el món d’avui. Podem assumir el lideratge des de la llibertat i exposar-nos sense por a mullar-nos o enfangar-nos. Mentre exercim el nostre lideratge organitzades per la necessitat de reconeixement som poc capaces de posar-nos al servei del bé comú. Parlar des de la nostra humanitat, des de la nostra “imperfecció” no ens deslegitima, ben al contrari, ens fa capaces d’expressar-nos amb l’autenticitat i la genuïnitat de ser qui som.

A través d’aquestes claus, anirem filant, de mica en mica, els nous lideratges que estan emergint i que reclamen d’un posicionament clar i d’actituds proactives per actuar en el món que ens envolta.

Els nous lideratges que vindran

Forografia de José Manuel Gelpi | Canva