Els conflictes a l’escola no sempre són dels infants - Fil a l'agulla

Els conflictes a l’escola no sempre són dels infants

Article escrit per les companyes Anna Boix i Noemí Canelles i publicat originalment a la revista digital Diari de l’educació

Parlar de conflictes al món educatiu suposa endinsar-nos en un terreny complicat. Primer, perquè se suposa que els conflictes no haurien de passar, que és millor no tenir conflictes. Segon, perquè solem pensar que els conflictes que hem d’abordar són els que es donen entre l’alumnat. És més fàcil pensar-ho així (“tal curs és conflictiu, cal solucionar-ho”) que assumir que els conflictes formen part de les relacions humanes i que les persones adultes de la comunitat educativa tenen uns quants conflictes cada curs: entre sectors del claustre, entre sectors de famílies, entre la direcció i mestres, entre mestres i famílies, entre l’empresa del menjador i la direcció, entre l’AFA i altres famílies… i podríem seguir.

Amb el projecte Benvinguda Diversitat[1], enguany hem tingut una oportunitat fantàstica per mirar de cara aquesta part dels conflictes que sovint és més incòmoda d’observar. Un dels centres que ha participat del projecte ha decidit que el tema triat per indagar i reflexionar, tot seguint la metodologia de la Investigació Acció Participativa, serien els conflictes. Com són els conflictes al centre? Quina cultura de gestió dels conflictes tenim? Quina cultura voldríem promoure?

D’entrada, no podem més que celebrar la valentia d’aquest grup de famílies i mestres que, en un curs marcat per altres prioritats, han decidit convertir-se en observadors i observadores de si mateixes, preguntar-se sobre les tensions que es viuen a l’escola en el context relacional entre els diferents actors (mestres-famílies, famílies-famílies, infants-infants, infants-mestres…), i obrir-se a l’oportunitat d’aprendre noves maneres de gestionar aquestes tensions. Hem vist com mestres i famílies se situaven en el rol d’aprenents. I cal celebrar i agrair aquesta actitud.

Què hem descobert?

Una part important de les reflexions ha estat dedicada als conflictes entre les persones adultes. No es tracta de conflictes exclusius o particulars d’aquest centre, sinó que els hem vist a moltes altres escoles i instituts. Són sobretot: Conflictes entre mestres i famílies. Els equips docents sovint senten desconfiança, poc suport, o atac per part de famílies. Les famílies discrepen en les maneres d’educar i tenen la sensació de poca escolta per part de l’equip docent. Passa així quan sectors de famílies volen anar més lluny quant a plantejaments pedagògics, coeducació, etc. I la manera d’expressar-ho genera reaccions diferents en el cos docent.

Conflictes entre famílies. Les famílies d’un mateix centre a vegades presenten característiques semblants, a causa dels mecanismes de segregació escolar, però també tenen discrepàncies en les maneres d’educar, diferents punts de vista sobre la línia d’escola, o desacords sobre les actuacions que es fan quan hi ha infants exclosos. També és important la poca consciència de les dinàmiques racistes i classistes a les relacions entre famílies, que fan que els interessos i necessitats de moltes famílies siguin invisibles al centre.

Conflictes entre famílies i AFA. No totes les famílies tenen la mateixa capacitat d’incidir en l’escola, de portar les seves preocupacions o de ser representades als espais de participació com les AFAs o els Consells Escolars. Sovint hi ha una ceguesa a les condicions de classe social (capital cultural i també econòmic) que fan que unes famílies estiguin més a gust al centre que d’altres, i això també suposa tensions entre elles.

Què podem fer en aquestes situacions?

Per començar, reconèixer que tenim un conflicte. Sembla obvi, però quantes vegades els evitem? (“No n’hi ha per tant”, “jo no hi puc fer res”, “uf, ja saps com és X…”). Aquest curs i amb aquesta experiència hem parlat d’aturar-nos a trobar el moment per parlar-ne; de veure com hem arribat fins aquí; de pensar com contribuïm cadascú al conflicte; i d’entendre que tenim punts de vista diferents que cal explorar. No cal tenir la mateixa mirada, i això pot voler dir que hi ha relacions que es transformaran.  Però ho podem fer d’una manera curosa. Per això fan falta dos elements: el primer és generar una cultura de gestió dels conflictes en què sigui possible dir-se les coses, també les més difícils, i el segon, crear espais on trobar-nos. És preocupant la falta d’espais de trobada entre famílies i mestres, entre les mateixes famílies, o amb les AFAs, de manera que totes les tensions acaben sortint als espais menys facilitadors, com els grupets de la sortida de l’escola, o els xats de WhatsApp… en lloc de ser abordats en espais cara a cara i amb una voluntat d’escolta.

A Fil a l’agulla pensem que és molt important que els centres educatius es plantegin de quina manera prediquen amb l’exemple. Que ens preguntem si els valors que es volen transmetre a l’alumnat formen part també de l’organització, i són visibles a les relacions de la comunitat educativa. Que pensem si la cultura de gestió dels conflictes i d’abordatge de les discriminacions que volem per als infants, és coherent amb la manera de funcionar entre les persones adultes. Sabem que els conflictes poden ser una font de patiment i de potencial dany, i per això sovint els amaguem sota la catifa. Però si aconseguim generar una cultura comuna d’abordatge dels conflictes, aquests poden ser també una font d’aprenentatge, de sentiment de pertinença i de transformació de la realitat, i això ens pot posar més fàcil el dia a dia a l’escola.

 

Anna Boix és formadora, facilitadora i sòcia de Fil a l’agulla; Noemí Canelles és sociòloga, facilitadora i sòcia de Fil a l’agulla


[1] El Benvinguda Diversitat és un projecte integral que realitzem amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona mitjançant el Programa d’Educació per la Justícia Global, i que suposa un seguit d’accions a diferents escoles de Barcelona (formació al professorat, tallers amb l’alumnat, trobades amb famílies, Investigació Acció Participativa) amb l’objectiu de generar consciència de les discriminacions i oferir les eines de la mirada restaurativa i els cercles de paraula.