Un dia al “Benvinguda Diversitat”

Quan arribem ja ens esperen. Algunes amb expectació. Són infants de 7 i 8 anys. Seiem en cercle i, de seguida, una nena ens comparteix que li ha caigut una dent aquesta nit…vindrà el Ratoncito Pérez! D’altres s’abaixen la mascareta ràpidament i ens ensenyen les dents que han marxat o que estan sortint.

Els explico que venim a parlar de convivència. Però, què vol dir això? Una nena contesta que, per a ella, convivència vol dir conviure amb la resta, parlar de quan ens fem mal i de com ens sentim. Hi ha nivell 😉

Fem un cercle amb els gestos que defineixen els seus noms. Veiem que cadascú pot dir de manera molt clara el seu gest (hi ha facilitat per identificar-te i fer el que et surt sense estar massa pendent de l’altre).

Després d’un joc de moviment i relació tornem a seure en cercle i expliquem el conte “Cua de sirena”. El seu retorn és ben interessant. Moltes d’elles responen que els ha cridat l’atenció que el cranc desaparegui, o que en Roc neda suuuperràpid, o que aquells nens i nenes no haurien d’haver rigut del Roc per portar una cua de sirena…

De seguida algunes veus expressen maneres de com donarien suport al Roc… hi ha clarament un discurs igualitari i molt obert.

Al final de l’activitat, s’acosta un nen i diu: “Buah, t’imagines que poses la punta de la cua a l’aigua i xaaap! et converteixes en sirena? És guapíssim!”. Una altra m’encaixa la mà i amb un gran somriure em diu que li ha encantat conèixer-nos i que li ha agradat moltíssim el conte. Abans de tancar, una última aportació: “Doncs jo em convertiria en sirena perquè a sota l’aigua no hi ha coronavirus!”. 🙂

————

Un relat de Lídia Casanovas, fruit d’un dia d’activitat amb infants en una de les escoles del projecte “Benvinguda Diversitat”