Perquè és important incloure el personal de menjador als nostres projectes?

Als tres centres del projecte Benvinguda diversitat on hem treballat durant el curs 2018-2019 hem inclòs d’alguna manera o altra la formació al personal de menjador. I cada vegada més, ho estem introduint a la resta d’escoles. La proposta de vegades és nostra, de vegades de l’escola i el mateix equip de menjador, o de vegades de l’Afa.

Formar el personal de menjador per a poder detectar la discriminació i sobretot per incloure’l en el projecte comú de fer de l’escola, sent fidels al lema que escoltem tan sovint avui que ens diu “tothom educa”.

L’hora de menjador i del pati educa. Les entrades i sortides, quan ens servim el menjar o recollim els plats eduquem, a les estones d’espera, als espais de lleure, a les petites negociacions al pati, en l’espai de rentar-se després de dinar o quan decorem l’escola perquè venen festes eduquem. Ho fem amb prou consciència? Estan prou reconegudes a l’escola les persones que fan aquesta feina?

És un col·lectiu que per defecte no té reconeixement a l’escola. Depèn de cada centre el lloc que vol donar al menjador i al seu equip. I ja sabem que si el sistema-escola no els atorga un lloc, i un rang adequat, ho tenen molt més difícil poder acompanyar els infants des d’una autoritat sana. La categoria laboral i el sou que tenen els monitors i monitores és un reflex d’aquesta manca de reconeixement.

Justament per aquesta feblesa sistèmica que té la figura de l’equip de menjador, és que qualsevol acció que fem com a escola per donar-los un lloc, com escoltar la seva experiència i les seves observacions, pot ajudar molt a donar major coherència al projecte educatiu del centre, i en concret als aspectes de convivència -que són els que més treballem a Fil a l’agulla.

Recordem una vegada més que els espais de lleure i menjador són espais on la convivència entre els infants és més intensa i es dóna en un marc menys regulat. Així que el monitoratge té l’oportunitat d’observar el joc dels infants, les relacions, els lideratges, les exclusions i ridiculitzacions, i també té l’oportunitat -si les condicions de ràtio, i de temps ho permeten- de poder-hi intervenir per afavorir relacions més sanes entre infants. Els equips de monitors i monitores necessiten entrenar la seva mirada per poder atendre aquesta complexitat de relacions, i l’Escola i les mestres tenen l’oportunitat d’accedir a tota aquesta informació si es preveuen espais de trobada adequats entre els dos col·lectius. Creiem que val la pena.

A una de les escoles era el primer any de projecte i hem fet una petita introducció a l’equip de menjador. I la resposta ha estat espectacular. Una petita acció de sensibilització ha tingut un impacte molt positiu en el projecte, perquè ha implicat a l’equip de monitores des del principi. Algunes van assistir als tallers de 3r i 5è i van venir als espais de trobada entre mestres i famílies aportant el seu punt de vista i enriquint la sensació de comunitat. Tot plegat, inclosa la formació, fora del seu horari laboral. Aquest curs 2019-2020 aprofundirem en la formació.

A una altra de les escoles ens hem trobat amb un equip constituït per persones que estan estudiant educació social o estan familiaritzades amb aquest camp, i tenen formació amb temes de gènere i antiracisme. Ha estat fàcil treballar aquests conceptes amb elles. El que més han agraït és el fet de poder fer equip, posar en comú estratègies per seguir davant les agressions i conflictes que es donen de vegades al pati. Donar una resposta coherent i reflexionada entre totes, ajuda a tenir més força i també ha ajudat a tenir més reconeixement per part de les mestres.

A una altra escola hem pogut enllaçar la teoria sobre discriminació, bullying i enfocament restauratiu amb casos concrets. Quan els monitors i monitores s’ajunten a parlar per grups dels casos que els preocupen hi ha una intensitat especial a la sala. Hi ha emoció i moltes ganes d’expressar-se. En aquests equips es parla sovint dels mateixos infants que destaquen pel seu comportament i sovint es té poc temps de qualitat per reflexionar sobre nous enfocaments, i menys encara per poder parlar dels nens i nenes més invisibles. Els espais per a fer equip, compartir idees, apreciar el que ja funciona i trobar noves maneres d’abordar les dificultats de relacions, han estat molt apreciats per l’equip.