Justícia Transicional: un marc per processar episodis traumàtics del passat col·lectiu - Fil a l'agulla

Justícia Transicional: un marc per processar episodis traumàtics del passat col·lectiu

Què fer amb la memòria històrica? Aquesta és una pregunta que moltes persones, organitzacions i governs s’han fet al llarg de les últimes dècades. Especialment, què fer quan en una societat hi ha hagut violacions massives dels drets humans i es vol transitar cap a un nou escenari més democràtic i respectuós amb els drets humans? La Justícia Transicional fa dècades que intenta donar-hi resposta.

Fa un mig any que vaig llegir, per primera vegada, el concepte de Justícia Transicional. I, en conèixer-lo, vaig sentir un enorme alleujament dins meu. Va ser alliberador descobrir que hi ha un marc dins el qual governs, ONGs, institucions internacionals com les Nacions Unides i la comunitat internacional en general, estan intentant respondre a la pregunta de com facilitar, en països o àrees en les quals s’han perpetrat violacions massives dels drets humans,el procés de fer justícia i pau amb el passat i avançar cap a la reconciliació i la democràcia.

Quan vaig veure per primera vegada el vídeo Peace versus Justice: a false dilemma, del Centre Internacional de Justícia Transicional, em van saltar llàgrimes dels ulls. El vídeo qüestiona el fet d’haver d’escollir entre justícia o pau. A l’Estat espanyol, el pacte de silenci que va tenir lloc durant la transició democràtica, a finals dels anys setanta, ha estat sempre justificat per la idea que remoure el passat era perillós i podria despertar vells fantasmes i portar-nos, de nou, a situacions de violència. Millor, doncs, no remenar…

M’ha resultat alliberador, com us explicava, trobar que el meu impuls, la necessitat interna, de portar a la llum i processar els episodis traumàtics del passatestà sostingut per un cos teòric i que és una idea que gaudeix d’un ampli consens de la comunitat internacional.

El terme Justícia Transicional neix el 1995, resultat de la publicació de Transitional Justice: How Emerging Democracies Reckon with Former Regimes. Hi ha cert consens que els Judicis de Nuremberg, després de la II Guerra Mundial, serien el punt de partida d’aquesta disciplina, que ha evolucionat: ha passat de ser un àmbit quasi exclusivament jurídic, a convertir-se en un plantejament sociopolític.

En la nota orientativa de l’enfocament de les Nacions Unides sobre la Justícia de Transició, s’estableix que és tot un conjunt de processos i mecanismes associats amb l’intent d’una societat de bregar amb un passat d’abusos a gran escala, per tal de garantir la rendició de comptes, fer justícia i aconseguir la reconciliació. Aquests mecanismes i processos poden ser tant judicials com no judicials i han de facilitar l’exercici del dret a la veritat, la reparació de les víctimes i les reformes institucionals necessàries per garantir la no reincidència. Tot plegat, de conformitat amb les normes i obligacions legals internacionals.

Diversos governs d’Amèrica Llatina, durant la tercera onada de democratització, van adoptar molts dels que es van convertir en els enfocaments bàsics per a la Justícia Transicional. Inclouen els processos penals, les comissions de la veritat, els programes de reparació, la justícia de gènere, la reforma de les forces de seguretat i els esforços de memorialització.

Malgrat aquestes iniciatives són considerades la base de la Justícia Transicional, representen una llista exclusiva. Moltes societats han desenvolupat formes creatives per abordar els abusos del passat, de manera que el camp ha guanyat tant força com diversitat en els darrers anys. La Fundació Suïssa per la Pau, ha creat el que em sembla un marc conceptual de gran utilitat per “bregar amb el passat”. Es basa en el conjunt de principis que van ser recomanats pel reporter especial de les Nacions Unides Louis Joinet: dret a saber, el dret a la justícia, dret a la reparació i  garantia de no repetició.

abordar-el-passat Per fer possible la transició d’un context que ha implicat enormes violacions dels drets humans a una situació més democràtica i pacífica, és essencial treballar amb un enfocament holístic. És a dir,  atesa la complexitat de la situació, cal tenir molt clar que no es resoldrà amb una sola acció, sinó que cal posar en marxa diversos mecanismes, jurídics i no jurídics, de forma coordinada i complementària.

Les comissions de la veritat podrien semblar res més que paraules si no van acompanyades de judicis que condemnin els principals responsables de les atrocitats comeses. O els judicis sense comissions de la veritat, podrien ser vistos com una forma de venjança.

Per tant és essencial prendre mesures diverses que donin resposta a les diferents necessitats i drets que han de ser garantits.

El procés en si mateix cal que sigui participat i estigui dissenyat a partir d’escoltar els diferents actors que en formaran part, de tal manera que formi part del procés de curació i li dóna legitimitat.

Les experiències d’altres societats poden ajudar a evitar errors que poden posar en perill el procés, alhora que poden ser una font d’inspiració i esperança.

Cal, a més, buscar les múltiples causes i comprendre les motivacions profundes i les circumstàncies en què els abusos es van desencadenar, per tal de prevenir futures repeticions, així com incloure la perspectiva de gènere en tot el procés, de tal manera que es visibilitzi com els abusos tenen formes i efectes particulars i diferents per a homes i dones.

Neus Andreu