Maria Eugènia Cantos, directora de l’escola Joan Miró: “L’escola no pot deixar de banda la identitat de gènere i la sexualitat” - Fil a l'agulla

Maria Eugènia Cantos, directora de l’escola Joan Miró: “L’escola no pot deixar de banda la identitat de gènere i la sexualitat”

La Joan Miró és una de les escoles en què Fil a l’agulla acompanya durant el curs un projecte de coeducació integral, és a dir, que treballa amb els tres pilars de la comunitat educativa -professorat, alumnat i famílies- per superar el sexisme que, per norma, reprodueixen els centres educatius. L’esforç per aconseguir coeducar, educar per l’equitat de gènere efectiva, és una aposta minoritària entre les escoles d’un sistema educatiu que, estrictament, valora l’adquisició de competències cognitives.  Ara bé, tot i la manca de reconeixement, hi ha equips docents que aposten per evolucionar d’escola mixta a escola coeducativa. “La coeducació ens ajuda a entendre millor els nens i les nenes i a tenir en compte com se senten, que té molt a veure amb com viuen el gènere”, sintetitza la directora de l’escola Joan Miró, Maria Eugènia Cantos, quan li preguntem per la motivació del centre en relació al projecte.

La comissió de valors de l’escola, formada per mestres de cada un dels cicles d’infantil i primària, sempre ha tingut clar que el món de les emocions ha de formar part de l’educació, explica Cantos. La sensibilitat present al claustre és el que ha empès el conjunt del professorat a posar en qüestió la pressuposada educació en igualtat, remirar la pròpia pràctica docent amb lents violetes i assumir que promoure l’equitat efectiva entre homes i dones des de l’escola els demanarà canvis en el dia a dia.

Apostant per la coeducació, esteu destinant esforços a uns aspectes de l’educació de les persones que el sistema educatiu no posa en valor. Quines són les motivacions per evolucionar d’escola mixta a escola coeducativa? 

IMG_2131

Sessió amb el professorat de l’escola Joan Miró, en el marc del projecte de coeducació integral.

Fa molts anys que a l’escola ens interessen les emocions i hem participat en diversos assessoraments i cursos relacionats amb la part emocional de les persones. Pensem que és molt important per l’alumnat. Partíem de la premissa que com ens sentim, (com arribem a l’escola, com ens relacionem, com ens fa sentir el que diu una o altra, com ens sentim si aprenem o no aprenem…) és fonamental per tots els aprenentatges. Hi ha un lligam. Això ens ha portat a pensar també que el gènere té molt a veure amb l’emoció i com vivim el fet de ser nen i el fet de ser nena. A més, d’acord que tenim nens i nenes a les aules, els tenim tots junts i intentem tractar-los de manera igualitària, però sempre tenim dubtes de si ho estem fent bé o si ens cal fer alguna cosa més per a que l’equitat de gènere sigui efectiva a l’escola.

Éreu conscients del sexisme al centre? El teníeu detectat?

Els nens i les nenes que trenquen l’estereotip del seu gènere són els que ens van dur a treballar la coeducació. Nosaltres havíem arribat a un “tractem nens i nenes igual”, però a vegades hi ha coses que se t’escapen perquè les fem per inèrcia. I resulta que no ets tan igualitària com et penses… Ni totes les nenes són iguals ni tots els nens són iguals i calia trencar amb els estereotips tan marcats de nen-nena, perquè vèiem que no s’ajustaven al que és l’alumnat, al que som les persones. Les formes d’actuar i ser no són iguals dins de cada gènere. La línia que marquem entre nen i nena moltes vegades és molt difusa, perquè hi ha nens i nenes que senten, es comporten o simbolitzen coses que tenim al cap que són pròpies de l’altre gènere. Això ens va fer pensar que ens faltava alguna cosa.

Treballar la coeducació, a més de superar el sexisme, és treballar per prevenir l’assetjament homofòbic i transfòbic…

Exacte. Saber tractar la diversitat de gènere i sexual és una de les dificultats que tenim a les escoles. No es tracta de protegir l’alumna de la resta de la classe que li posa etiquetes perquè penses que és més feble que la resta. Hem de saber fer-ho bé. I no ens en sortim. Estem treballant-ho i és complicat. Per ara, hem eixamplat la mirada, ens hem adonat que hem d’anar més enllà dels estereotips de gènere i ser conscients que les maneres de sentir són molt més diverses.

Per tant, la decisió de desenvolupar el projecte integral de coeducació a l’escola, tal i com esteu fent acompanyades per Fil a l’agulla, respon a una sensibilitat prèvia del professorat… Més enllà que la llei reconegui la coeducació com a obligació, és la voluntat del professorat l’element imprescindible per aplicar-la?

Tot el que no sigui qüestió d’aprenentatges de les àrees tradicionals, que és el que et demana l’administració i, moltes vegades, també les famílies, queda a voluntat del professorat. És el que passa, a la pràctica, amb la coeducació. Les famílies i l’administració estan a sobre dels continguts, dels aprenentatges cognitius. De fet, el que s’avalua sempre és això i, per tant, és el que es valora.

Hem d’anar més enllà dels estereotips de gènere i ser conscients que les maneres de sentir són molt més diverses

A què aspireu tirant endavant el projecte de coeducació integral a l’escola?

Aspirem a entendre millor l’alumnat. La identitat de gènere i la sexualitat formen part de la persona i l’escola no pot deixar-ho de banda, perquè té molt a veure amb com se sent una mateixa. El repte seria abordar-ho ja que, d’entrada, no només a les escoles, sinó socialment, és un tema que ens costa tractar.

El professorat comptàveu amb formació en perspectiva de gènere, abans del projecte amb Fil a l’agulla?

No. Quan veus la coeducació des de fora, veus que se n’ha de parlar i prendre consciència de com ho estem fent, de si hi ha alguna cosa que cal millorar en termes d’equitat de gènere… Tothom entén que és un tema important d’abordar a l’escola. Però al posar-nos a treballar la coeducació, ens ha creat certes resistències. De vegades incomoda, perquè no deixem d’estar parlant de nosaltres. La coeducació toca com vius la teva identitat de gènere i sexual. Són temes que són difícils de tractar…. En molts moments ha creat incomoditats entre el professorat.

Quin és el valor principal del treball que, fins ara, heu fet el professorat, en el marc del projecte?

IMG_2125

Moment de la sessió en què es repassen els resultats de l’anàlisi de la iconografia a l’escola.

Reflexionar tots junts entorn al gènere. Sempre ha anat sortint a les reunions de cicle i de coordinació de nivell i sempre ens han preocupat alguns nens i nenes amb identitats de gènere no normatives, però ho hem tractat individualment o en petits equips de mestres. El fet de reflexionar tots junts i el poder aturar-nos alhora a expressar els dubtes que tenim sobre com ho podem fer i aportar juntament solucions, al costat de les assessores, té molt de valor.

I en el cas de l’alumnat, com valores el treball que s’hi ha fet?

Els nens i nenes han pogut expressar emocions i idees entorn al gènere i la identitat sexual. L’alumnat ha reaccionat molt millor del que ens pensàvem. A moltes professores els ha sorprès la facilitat amb què parlen d’aquests temes… Als mestres ens fa una mica de por obrir-los perquè no sabem què en sortirà, què pots dir i què no… Hi ha les famílies al darrere que poden no estar d’acord en què a l’escola es parli de sexualitat i gènere, perquè hi ha por. Aquest cop, però, al ser un projecte integral a l’escola, treballat conjuntament amb l’AMPA, d’alguna manera, teníem el permís per treballar-ho a l’aula i això ens donava tranquil·litat.  A més, obrir aquest tema a les aules juntament amb les assessores ens ha donat molta tranquil·litat, perquè  elles podien reconduir els temes si feia falta. Les mestres hem pogut practicar a l’aula com parlar-ne i adonar-nos que formen part de la persona, i per tant, que han de ser part de l’educació.

Calia trencar amb els estereotips tan marcats de nen-nena, perquè vèiem que no s’ajustaven al que és l’alumnat, al que som les persones

Amb el que porteu treballat fins ara, què veieu que ha de canviar a l’escola per poder dir que realment coeduca?

Ens queda molt per treballar, però ja hem vist coses a canviar. Entre les que tindran un canvi més ràpid, el llenguatge, per tal que sigui inclusiu. En aquest sentit hem d’atendre com ens dirigim a l’alumnat i a les famílies. També, hem de revisar les figures del personatges dels contes, que molts cops contenen masclisme. Hem d’ampliar les històries que fem arribar als nens i nenes. I els llibres de text també els hem de revisar. És la part més fàcil, la més externa. Després, hem d’atendre l’espai del lleure. La distribució que en fem té molt a veure amb com nens i nenes ocupen el pati segons a què juguen. Els nens ocupen molt més espai que les nenes. Tot això ho hem pogut veure i a partir d’aquí plantejarem canvis. El treball de les emocions és el més difícil…

Incorporar-lo en el dia a dia de l’escola, vols dir?

El saber com fer-ho. Serà més lent… Per ara, la formació ens ha servit per obrir el tema a l’aula i poder-ne parlar. És un problema que es tracti d’aspectes que treballes i no en queda constància. No s’avaluen. Els canvis crec que s’aniran fent, però depèn molt de l’equip de mestres, de tenir-ho present en cada reunió i en cada activitat que plantegem.