Visca les ungles de colors! Experiència del Cardedeu Coeduca

Ens arriba l’experiència coeducativa d’una escola on treballem. La mestra Jennifer Santano Altabas de l’escola Germans Corbella —una dels centres on tenim en marxa el projecte Cardedeu Coeduca— ens explica l’activitat que van fer el dia de Sant Jordi per portar a l’aula la coeducació amb el conte “Visca les ungles de colors“. Gràcies per aquest text! L’1 de juny serà una jornada especial per aquest projecte, ben aviat us n’explicarem més novetats.

“LES UNGLES DE COLORS

El dia de Sant Jordi, a l’escola vam organitzar uns racons de contes on tots/es els/les alumnes de cicle inicial passaven pels diferents espais. A cada racó un adult els explicava un conte diferent i jo vaig triar el de “Visca les ungles de colors”. Aquest conte parla d’un nen a qui li agrada molt pintar-se les ungles de colors però a l’escola se n’enriuen d’ell perquè això de pintar-se les ungles és cosa de nenes… Quan vaig descobrir aquest conte em va semblar molt indicat per explicar-lo a l’escola perquè tracta sobre els estereotips de gènere i aquest aspecte, precisament, és el que vam treballar al taller del projecte “CardedeuCoeduca” amb l’alumnat de cicle inicial de l’escola Germans Corbella.

Quan acabava l’explicació de cada conte, els grups exemplificaven situacions en les quals a algun/a nen/a l’havien fet sentir diferent per fer o portar coses assignades socialment a “l’altre sexe”. Raonant i parlant entre ells, arribaven a la conclusió que cadascú va vestit, pentinat… com li agrada perquè no hi ha coses ni de nens ni de nenes: hi ha coses per a persones. No obstant això, la reacció d’un nen després d’acabar l’explicació del conte em va sobtar: també s’havien rigut d’ell a l’escola per portar les ungles pintades de colors i va expressar somicant que a ell li agradaria molt portar-les pintades sense que ningú rigués d’ell. Ho va expressar amb tristesa, emocionat. El vam animar entre totes perquè es pintés les ungles sempre que li vingués de gust.

La sorpresa va ser, quan l’endemà va venir amb les ungles pintades a l’escola!! I la resta de companys/es van tenir una reacció molt positiva i fins i tot alguna va verbalitzar: “quines ungles més maques!! M’encanten els colors!! Són molt xules!!” A classe, vam dedicar una estona a comentar com s’havia sentit aquest nen amb les ungles pintades. Les converses es van centrar en les emocions i en cap moment es van posar etiquetes de gènere.

En aquesta ocasió es va arribar més enllà: van decidir fer la festa de les ungles de colors el dia següent. Qui volgués, podria venir amb les ungles pintades de colors. Al dia següent, vam quedar parades ja que molts dels infants duien les ungles pintades i, no només això, sinó que algunes van portar alguns pintaungles per si algun company/a volia aprofitar i pintar-se-les. Es van animar tant, que li van dir també als infants de l’altra classe de primer i l’endemà molts nens i nenes van venir amb les ungles pintades de colors (entre les quals jo també) i totes les lluíem amb molta felicitat! Fins i tot alguns dels germans petits i grans dels/les alumnes de primer van arribar també amb les ungles pintades.

Va ser aleshores quan altres tutores em van demanar el conte per explicar-lo a les seves aules i també els pintaungles per poder pintar (si els venia de gust) als/les alumnes de la classe. Durant uns dies, les ungles de colors van ser les protagonistes de converses i jocs entre alumnes i mestres.

D’alguna manera, gràcies a la màgia dels contes, es va trencar amb aquest estereotip de gènere i les accions de l’alumnat es van centrar en portar alguna cosa que els agradés per davant de si és una cosa de nens o de nenes. Totes les reaccions posteriors a la lectura em van emocionar molt: tant per la naturalitat en que van sorgir i desenvolupar-se com per l’acollida tan bona de les famílies.

Valoro molt positivament aquesta reacció ja que no ha estat una feina només de l’escola, sinó que s’hi han vist implicades també les famílies! I és que coeducar no és només tasca de l’escola o de casa, sinó de tota la societat.”