Transformar els patis per transformar el futur

Fa dos anys vam posar en marxa el projecte Escoles Coeducadores a l’escola infantil i de primària Joan Miró de Barcelona amb el qual hem pogut acompanyar el centre en un procés de transformació que ja pugnava per donar-se. En el camí hem conversat i après amb l’alumnat, el professorat i les famílies amb l’objectiu comú de portar la coeducació a tots els àmbits de l’escola. Un dels espais on més visibles són els canvis que està fent l’escola és el pati del col·legi. Creiem fermament que, en el procés de transformar els patis, podem transformar el futur. 

El pati d’aquest centre, que fins ara tenia la distribució clàssica (molt d’espai per la pista esportiva i poca presència d’elements naturals) està en un procés de canvi radical. No només es tracta de fer-hi obres, introduir-hi elements nous o repensar-ne els usos. Alumnat, professorat i famílies estan treballant plegades des del curs 2016-2017 per repensar-lo des de l’arrel i plantejar-se quins usos i quines relacions fomenta aquesta distribució. 

Com és un pati d’escola si el mirem amb la perspectiva de gènere? El que observem és que fomenta el joc segregat per sexes, i que en el joc motriu hi predominen els esports com el futbol o el bàsquet per sobre d’altres activitats (com ballar, escalar o gronxar-se). També s’observa que els espais de tranquil·litat i els d’experimentació amb la natura tenen un espai molt marginal. No és una sorpresa ni és casual; és un reflex de la consideració que tenen aquestes activitats a la societat adulta. Les conseqüències d’aquesta distribució dels espais és que el pati no afavoreix les relacions igualitàries entre nois i noies, i fa que les persones que juguen “als marges de la pista gran” internalitzin en certa manera un paper de poca centralitat en la societat. Creuen que no fan coses importants, com pot creure un infant que juga cada dia a futbol. 

Aquest procés de reflexió va començar el curs 2015-2016 gràcies a la col·laboració entre CoeducaccióCreart i Fil a l’agulla. Primer amb una formació a tot el claustre acompanyada d’una investigació participativa sobre el joc al pati, i el curs següent amb l’acompanyament de Coeducacció al grup motor de transformació del pati. Enguany compten amb l’assessorament de Volta arquitectes.

La presidenta de l’AMPA d’aquest col·legi, Laura Porzio, ens explica que el centre, situat a l’Eixample barceloní, ha incorporat en el dia a dia aquesta perspectiva. “Més enllà del projecte de transformació del pati, el claustre ha avançat moltíssim”, explica Porzio. Per ella, dins i fora de les aules, la coeducació s’ha integrat com a part de les maneres de fer del professorat i de l’alumnat. Per exemple, explica que s’ha notat en les comunicacions i en el llenguatge que es fa servir al centre.

L’espai s’anirà transformant progressivament, unint autoconstrucció amb el treball professional d’un estudi d’arquitectes. D’aquesta manera, els tres grans grups de participants en el procés de decisió de quin pati volien -alumnat, professorat i famílies- també podran ser part activa de la metamorfosi. “No volíem que fos un procés unilateral, on uns arquitectes posaven en marxa la maquinària i els membres de l’escola mirem mentre tot es construeix. També hem aconseguit que hi hagi diversos moments de creació”, explica Porzio. Així, l’alumnat podrà col·laborar amb professorat, d’una banda, i amb les seves famílies, de l’altra.

En el procés de proposar un pati més equilibrat, amb espais per al joc motriu, pel joc tranquil i amb més presència de la natura, hi ha hagut moments de tota mena. Fil a l’agulla hem pogut acompanyar puntualment alguns grups en la reflexió sobre les relacions i els conflictes que es donen al pati. I aquest ha estat per nosaltres un gran aprenentatge. Perquè si canviem l’arquitectura sense plantejar-nos quines relacions volem afavorir als grups, els canvis seran parcials. 

Pel camí, doncs, hem portat a la consciència molts debats que estan pendents a la majoria d’escoles. Per exemple, si el professorat expressa que està insatisfet d’haver de fer de “policia” a l’hora del pati, què es pot fer diferent? Com fomentem l’autonomia en la resolució de conflictes de l’alumnat? Què podem fer quan detectem que hi ha nens o nenes que no tenen amics i juguen soles al pati? Com facilitem el diàleg per tal que el futbol no generi exclusió i frustració en tantes persones? I anant encara més enllà… quan considerarem el pati un element integrat en el fet educatiu, en comptes de ser només un espai “d’esbarjo”?

El pati de la Joan Miró serà molt diferent al setembre, quan els infants retornin a les aules després de les vacances d’estiu. Laura Porzio explica que el consorci d’Educació de Barcelona ha aprovat les obres segons el projecte desenvolupat a l’escola. Així, l’alumnat trobarà una escola canviada a mida. Les maquetes que la canalla va preparar es faran realitat, i això de ben segur generarà una empremta d’empoderament en els seus records. Serà un moment emocionant per petits i grans. Nosaltres seguirem de ben a prop els canvis de l’escola, tant els més aparents i espectaculars, com aquells més invisibles que dia a dia fan que una l’escola sigui més coeducadora en la seva mirada cap a les persones i les relacions.