“Totes som iguals a la nostra manera”

“Totes som iguals a la nostra manera” va ser el lema del Cerca-Vila que vam organitzar amb l’escola Poble-Sec en aquest barri barceloní. La Sara Carro, una de les nostres sòcies participants en el projecte Escoles Coeducadores en marxa en aquest centre educatiu, ens explica l’experiència en primera persona del plural.

Ahir va ser un dia emocionant.

El 9 de març, vam veure amb l’alumnat de cinquè de l’escola Poble-Sec vídeos de les massives manifestacions arreu del món pel dia de lluita feminista del 8 de març. Aquest curs és el primer que treballem en aquest centre. Hem fet formacions a professorat, sessions amb famílies, tallers a les aules… També una IAP, la investigació-acció-participativa per saber més com funciona la discriminació a l’escola i, sobretot, com transformar-la. Un procés llarg amb aquest fantàstic curs de cinquè.

I ahir va ser meravellós.

La proposta inicial va ser convertir-nos en detectius, rastrejadores, investigadores del virus. Del virus racista i masclista. Com ens infecta a cada persona? Com infecta a les relacions? I a l’escola? Les primeres sessions van ser jocs, cercles de paraula, explorar-nos a través del teatre, prendre’ns el temps necessari per conflictuar -per deixar que el conflicte passi el seu procés-, deixar-nos sentir les ferides, ensenyar-les, o assenyalar i anomenar la por a mostrar-les. Després, mirar fora, preguntar a les altres. Alguna vegada has escoltat, fet o rebut insults racistes a l’escola? Alguna vegada has vist, fet, rebut… que algú es rigui d’una nena per fer coses que es diuen que són de nen? O riure’s d’un nen per fer coses que es consideren de nena?

I un cop tot recollit i amb les conclusions d’aquesta feina, ens vam plantejar -alumnat, professorat, famílies i Fil a l’agulla-, i ara què? Què volem fer?

Volem fer una manifestació. I teatre. I una cançó. Va ser la resposta. Així que ens vam posar a fer feina.

I ahir, 31 de maig, sortim al carrer. El camí fins a arribar aquí no ha estat fàcil. Hem viscut de tot. Riures, Conflictes, abraçades, confiança, desconfiança, desmotivació enmig del procés creatiu, permisos, burocràcies… Incertesa  en relació a la convocatòria, saber si vindria gent, qui vindria, com hi participaria el barri, com aniria el recorregut…?

Però ahir… oooh, ahir! La comunitat educativa implicada: professorat, famílies i batucada. Cinquanta persones a la capçalera, amb la pancarta “Totes som iguals a la nostra manera”. Més lemes; “no ens miris, uneix-te”, “fora racistes dels nostres barris”, “hola feminisme fora masclisme”. Juntes, fent pinya. I al Centre Cívic El Sortidor, l’alumnat aprofitant l’espai escènic per fer-se veure, per deixar-se veure, per mostrar-se. I cantar, actuar, dansar.

Del que estic farta al món és dels prejudicis.
Estic farta del racisme, que em diguin coses per ser d’aquest to de pell.
També estic farta que riguin dels nens per fer coses que es consideren de nena o a l’inrevés.
El que té de bo tot això és que hi ha gent com jo que es preocupa per aquest motiu

Per al món sencer
Tu has de lluitar pels teus somnis
no tinguis por
d’aquells que diuen
que volen ser els teus amos

Jo no sóc racista,
Jo sóc feminista,
vull que ho difonguis!
RESPECTE

Som musulmanes,
també som amables!
Busquem la igualtat
I tenim dignitat!

Vas a veure que la meva cultura
I el meu respecte tenen la mateixa altura
Per acabar amb la discriminació
Repetiu amb mi aquesta cançó

Jo no sóc racista,
Jo sóc feminista,
vull que ho difonguis!
RESPECTE

Aquest és el meu continent
Tinc una ment que no és com la del president,
Vull que s’acabi la discriminació,
Vull demanar una ovació!

Jo no sóc racista,
Jo sóc feminista,
vull que ho difonguis!
RESPECTE

Moltes gràcies per venir, ara us convidem a qui li vingui de gust a un berenar. És un espai lliure, podeu aprofitar per parlar entre  vosaltres. Ramadan Moubarak.

Un pas més per a aquesta escola, que està posant tot la seva obstinació per construir un món sense vidres transparents que ens separen, i buscar les receptes màgiques que ens permeten enriquir-nos de la diversitat que ens regala la comunitat. Seguim!