Sobirania, la capacitat de decidir col·lectivament

El divendres 26 d’octubre vam ser a la inauguració de la VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. En aquesta ocasió, la taula rodona inaugural de la FESC 2018 va estar protagonitzada exclusivament per dones. Sota el títol  “Construint sobiranies, en plural”, van reflexionar sobre la construcció de sobiranies en tres àmbits: sobirania econòmica, sobirania en la gestió de recursos i sobirania relacional. Us compartim algunes de les idees que ens vam emportar d’aquest dia.

La primera a començar va ser la Iolanda Fresnillo, referint-se a qüestions vinculades amb l’economia, i ens va parlar del concepte de sobirania reproductiva, extret d’un llibre que han fet membres del Seminari Taifa que es diu, precisament, Sobiranies. Així, la sobirania reproductiva és la capacitat de decidir col·lectivament com volem que siguin les relacions econòmiques, és el conjunt de relacions productives i socials que tenen com a objectiu posar la vida al centre.

La va seguir la Karen Izolda, sota el paraigua temàtic de la sobirania dels recursos, que va compartir la seva experiència a la zona de Mèxic de la qual prové, el Valle del Mezquital. Aquesta zona va ser declarada per l’ONU el 2005 com la més contaminada del món. Ella ens parlava de com han aconseguit no comprar llavors transgèniques, plantar només llavors autòctones, i a través de les assemblees de comuneros promouen que tothom faci hort a casa seva i tingui els seus animals per a no haver d’alimentar-se amb menjar contaminat. Ens va animar a passar de la paraula a l’acció i ens va compartir una màxima molt inspiradora: “Tomar agua nos da vida, tomar consciencia nos da agua.”

Finalment, la Brigitte Vasallo ens va dir que venia a parlar d’amor, i que això és una cosa que acostuma a fer vergonya o mandra. La seva reflexió reflexionava sobre com traslladar l’escala macro a la micro. És a dir, la sobirania relacional, emocional o vincular hauria de constatar que les dinàmiques depredadores macro tenen una conseqüència en la nostra vida relacional. Així, el sistema capitalista ens ha fet creure que l’amor és una cosa natural i no una construcció social. La forma en què estimem en parella o en relacions és conseqüència del capitalisme. Si estem parlant de sobirania emocional, les solucions creixentistes i cosificadores no són la resposta: aquesta és el camí únic que ens proposa el sistema. 

La FESC sempre és un espai de reflexions, de conversa i de trobada. Enguany, especialment, ens ha semblat molt enriquidora aquesta taula rodona de dones que, a diversos àmbits i sectors, han posat en qüestió allò sistèmic i normatiu. Un qüestionament que busca apoderar i donar més sobirania a les persones.