Reconèixer el poder propi és clau en la coeducació

A finals de juny la Laura Marbiol i la Lídia Casanovas van tancar una formació sobre coeducació amb treballadores de diferents ajuntaments de la Diputació de Barcelona. La Laura ens explica com ha anat la sessió, parant atenció al tancament. Reconèixer el poder propi és clau en la coeducació.

Han estat quatre matins, en sessions de quatre hores a La Bonnemaison, una formació impulsada per l’Oficina de Dones i LGBTI de la Diputació de Barcelona. La primera sessió la va fer la Lídia Casanovas i les següents les va fer la Laura Marbiol, totes dues sòcies de la cooperativa. Es tractava de fer una aproximació vivencial al gènere, tot analitzant i reflexionant sobre els eixos de l’heteropatriarcat -sexe, gènere, orientació del desig…- i així abordar com entenem la coeducació.

Per això, la primera sessió va enfocar-se a una introducció des de les experiències pròpies, la trajectòria personal i el gènere. Quina influència ha tingut en mi? Com influeixen aquestes vivències en els conflictes i dubtes que em sorgeixen en relació al tema? La presentació de la coeducació amb perspectiva interseccional ens va permetre relacionar la teoria amb la pràctica d’accions coeducatives concretes. Per exemple, en com podem analitzar i transformar els espais de lleure amb perspectiva de gènere.

En la darrera sessió, que feia la Laura Marbiol, les alumnes van fer un exercici final per connectar amb  el poder propi. “Avui hem tancat i hem fet uns petits objectes de feltre per recordar-nos que sí que podem amb les coses. Per recordar-nos què ens agradaria impulsar, quins canvis o accions volem dur a terme. Els objectes són un testimoni físic que ens pot permetre connectar amb el poder propi, les nostres habilitats personals“, explica la Laura.
“Ha estat molt bonica la valoració que moltes han fet d’aquesta formació, després de quatre sessions. Per elles, el resum és que no estan soles. S’han trobat treballadores de diferents ajuntaments, la majoria tècniques, educadores infantils, etc. Ha estat molt important poder compartir experiències, recursos, reflexions… Així veure i reconèixer que hi ha molta gent al món que està fent coses per la coeducació“, destaca la Laura.
Per exemple, veure que en alguns contextos ja hi ha molta transformació en marxa. “Com ara les cures, que estan introduint-se més a àmbits on abans no eren centrals -organitzacions, empreses… El fet de saber que són importants és transformador. Els models de lideratge també estan començant a valorar més models d’escolta, que inclouen la cooperació i la col·laboració, no pas manar i obeir”, argumenta.
Al curs han sortit experiències molt maques de coses que estan fent. “Ha estat esperançador. Hem tancat des de l’esperança, les ganes, la il·lusió…” Però alhora també volem constatar que no hi havia cap alumne que fos home, quelcom que ens porta a pensar -o a comprovar- que sovint no hi ha interès en aquests; a reconèixer que no sempre són aliats.