La importància de donar la benvinguda a totes les emocions

Una alumna dels nostres cursos de facilitació va ser observadora en les formacions que estem fent a l’escola pública Puiggraciós de La Garriga ens passa un text que ens ha emocionat molt de llegir. En aquest centre fa quatre anys que col·laborem donant suport a la gestió emocional. Cada any entrem a les aules, per exemple per fer formació al professorat sobre acompanyament emocional amb perspectiva de gènere. Un dels elements clau és aprendre a donar la benvinguda a tot tipus d’emocions. Amb el seu permís, us compartim l’escrit de la Michela Silocchi.

“Primer de tot, dir-vos que les sessions em van agradar i emocionar molt. Sobretot la segona, on vaig poder apreciar la importància de donar la benvinguda a totes les emocions que van sortir en el moment i sabent prescindir d’allò que estava previst treballar. Trobo que aquesta és una oportunitat que, com a professionals, no podem deixar escapar. Vaig apreciar la vostra perspectiva i la manera d’abraçar aquell moment amb respecte i empatia.

Pel què fa a la segona sessió, sobretot personalment, va ser molt enriquidora perquè va emergir un tema que em toca de prop, la mort. Fa poc la meva mare va morir i amb els meus fills sempre he intentat parlar del tema amb naturalitat, fent emergir les emocions i donant l’espai que necessiten en qualsevol moment. Vaig emocionar-me molt pensant en la necessitat que tenien els infants de treure el tema, de compartir-lo, explicar-ho i com un espai així els pot acompanyar. Per mi també va ser un moment de reflexió i de treball emocional. Va ser molt interessant veure com hi ha coses que emergeixen en qualsevol moment, malgrat s’hagin treballat prèviament. De fet, no sé si ho vau notar però vaig sortir una mica “tocada”.

Us felicito per tot. Per com abordeu els temes, per com sabeu posar-vos en joc expressant les vostres emocional i explicar les vostres experiències. Trobo que és molt humil i ajuda a situar-nos en el mateix terreny acompanyant els infants amb respecte i humanitat.

També em quedo amb un parell de coses més. D’una banda, el moment de respirar tots junts per prendre consciència del moment. Crec que això m’ajudarà a la vida en general. D’altra banda, el reforç positiu i constant i a donar gràcies i la benvinguda a tot i a totes les aportacions.

Per últim, i això sí que ho utilitzaré amb els meus fills, va haver-hi un moment que un nen no podia parar de plorar. La Sara li va dir “de quin color tens la samarreta?” El nen es va distreure un momentet, va poder respirar i donar-se un respir davant d’aquell moment tant intens. Vaig trobar que era una tècnica molt bona.

Res més, això és tot. Felicitats i molt bona feina! Moltes gràcies per la vostra disponibilitat i per l’oportunitat. Espero veure’ns aviat. Una abraçada forta.”