Fer amistat amb els conflictes

La nostra sòcia Anna Espadalé ens comparteix algunes idees al voltant de la gestió de conflictes. Ens proposa caçar fantasmes i fer-hi amistat. 

Us ha passat mai que us enfadeu amb algú i us noteu tenint una reacció molt forta, fins i tot desproporcionada? O davant d’algunes persones o d’alguns conflictes us sentiu ofuscades, entreu com en un estat alterat o de trànsit, i us quedeu bloquejades, paralitzades i no us sentiu capaces d’expressar com esteu ni defensar la vostra opinió? Això ens passa perquè sovint, com diu Joe Goodbread al seu llibre Befriending Conflict, nosaltres ens convertim en el nostre pitjor enemic. I qui són aquests enemics interns?

 

Primer, el nostre oponent intern. Són les figures o veus crítiques que s’activen dintre nostre quan tenim un conflicte amb una persona externa. Són com uns personatges que estan en la nostra ment i amb qui mantenim molts diàlegs interns. Per exemple, una persona (li direm el nostre oponent extern) ens diu que el text que hem redactat li sembla massa llarg i que hi ha idees que no s’entenen.  En el mateix moment que la persona ens diu això també es desperta dins nostre una veu que ens diu:  és que no en tens ni idea, ho fas fatal! No saps escriure! No s’entén mai res del que dius! No serveixes per això!, etcètera. Quan això passa ens notem reaccionant molt fort o quedant-nos paralitzades. Estem tenint una lluita dos contra un. Molt dur!

 

El segon, els fantasmes del passat.Són records de conflictes passats (que hem tingut a la família, amb els pares, amb les amistats, a l’escola, a la feina, amb figures d’autoritat…), experiències que ens han impactat i que enmig d’un conflicte ens emboiren el cap i ens treuen claredat i capacitat d’afrontar el conflicte amb la persona real.  En comptes d’enfrontar-nos amb aquesta persona ens estem relacionant amb “el nostre pare”, “la nostra mare”, “el nostre cap”… Ens venen a la ment episodis de violència viscuts, conflictes que no hem sabut gestionar, etc.

 

Què podem fer amb aquests oponents interns i aquests fantasmes que ens envaeixen quan tenim un conflicte? 
  1. Caçar-los! Identificar-los, reconèixer-los, posar-hi llum, consciència… 
  2. Treballar-los, expressar el dolor o la ràbia que ens han generat, cremar llenya… amb una amistat o en teràpia, per exemple
  3. Veure que hi ha quelcom de valor o útil en aquests enemics interns i aquests fantasmes, ja que en realitat són parts de nosaltres més desconegudes, i així convertir-los en aliats i aliades (quedar-nos amb la seva energia, força, tenacitat, constància…)

 

Quan això passa i aconseguim fer-nos amigues dels oponents i dels fantasmes interns, notarem que marxa la boira i que guanyem claredat, que ens sentim més en connexió amb el nostre poder, amb més capacitat de centrar-nos, que podem accedir més fàcilment als nostres recursos i que ens sentim amb més capacitat d’afrontar el conflicte, ara sí, amb la persona real.