El paper fonamental de les mestres

Ara que tot just comença el curs escolar, la nostra sòcia Joana Bou ens comparteix algunes idees al voltant dels impactes d’una crisi socioeconòmica en els centres escolars, dins i fora de les aules, el paper del professorat, reptes, pressions i necessitats del món educatiu.

En els últims anys, la globalització, les migracions i les tecnologies de la comunicació han comportat canvis socials dràstics que han fet trontollar l’escola. La dècada de crisi -amb retallades que han impactat fortament a les treballadores de l’educació- i l’augment de les desigualtats socials que ha generat, han tingut també un fort impacte sobre la infància i han posat a la institució escolar en un paper de proveir un espai central de benestar, comunitat i estabilitat.

També en aquests deu anys hem vist com han emergit i s’han fet escoltar propostes pedagògiques que fins ara estaven als marges o que han nascut a la perifèria d’occident: des de pedagogies llibertàries, feministes o centrades en l’infant, a metodologies que posen la cooperació i la interdisciplinarietat al centre, o fan permeable la barrera entre el carrer i la natura i l’escola, entre l’experta en art, música o teatre i l’infant, entre les famílies i les mestres.

Els reptes que es deriven d’això pels educadors i educadores són enormes. La pressió i l’angoixa que pateix aquest col·lectiu, especialment en el camp de l’educació social, és fortíssima. La capacitat de flexibilitzar-se ha esdevingut vital per sobreviure a la institució escolar. L’eufòria per tantes noves possibilitats i disciplines que truquen a la porta, de vegades embriaga. La contrarevolució i el desig de control vers el col·lectiu de mestres, especialment pel model d’escola catalana, tampoc no s’ha fet esperar. Genera autocensura, por i silenci, i alhora ha despertat encara més ganes de preguntar-se com estem fent la feina i reafirmar-se en allò que funciona.

Vivim en un món nou i, per molt que des d’un punt de vista tecnològic ens considerem societats avançades, en termes de convivència i treball en equip som encara, en múltiples aspectes, com infants. Per nosaltres, en aquest nou món els i les mestres tenen un paper fonamental. Ja no com a transmissors de coneixement, sinó com a aquelles persones encarregades de generar espais de convivència, aprenentatge i creativitat. Per aquest motiu, les eines i estratègies per acompanyar individualment als infants i joves, i la capacitat de facilitar els grups segons una visió sistèmica esdevenen clau.

Mestres i educadores necessiten enfortir les habilitats personals i les estratègies per lidiar amb les dificultats i acompanyar conflictes des d’un lloc nou. Per fer coses diferents cal aprendre a mirar de forma nova la infància, els grups i la institució en si.

A Fil a l’agulla ens agrada pensar que podem ajudar a les escoles, a les mestres i als educadors a viure aquest moment social amb menys angoixa i més consciència. Volem contribuir a l’apoderament col·lectiu, a la renovació i al qüestionament i al mateix temps volem contribuir a l’apreci del camí recorregut fins aquí per tots aquells i aquelles que porten anys fent escola. Us desitgem molt bon inici de curs!