Cercles de paraula i discriminació a les escoles

Un dels àmbits on fem molta feina és el món educatiu. Passem per moltes escoles i instituts al llarg del curs. En algunes hi anem només un dia, d’altres hi fem feina intensiva durant mesos. Treballem per promoure la coeducació i per prevenir tot tipus de discriminació. A les escoles apliquem eines de facilitació de grups, com els cercles de paraula. La Lídia Casanovas, sòcia de la cooperativa, ens explica una de les experiències que viu en aquests centres educatius. 

Arribem a l’escola, són 8:49 d’un divendres. La mestra quan ens rep ens diu que torna a estar igual la dinàmica. Després de fer un primer taller que va ajudar per conèixer el grup i mapejar les relacions que existeixen, no veu que res hagi canviat. Ha rebut queixes de la mare d’un nen i de la psicòloga d’aquest, reforçant aquest missatge. Està preocupada perquè intueix que són coses que passen al pati o al menjador i que estan fora del seu marge de detecció. Que no sap què més fer. Escoltem la preocupació , el interès i tota la feina que està fent la mestra per fer que el grup estigui bé. Comencem el taller preguntant què recorden de l’altra sessió. Unes i altres van compartint què vam fer i quan preguntem si noten canvis, la majoria diu que no, que tot segueix igual.

La dinàmica següent és un exercici amb un cas hipotètic, on un grupet es riu i es fica amb un company, mentre la resta d’alumnat que ho presencia ha de col·locar-se en l’espai que més ressoni amb com se senten. Hi ha cantonades pels diferents sentiments davant d’aquesta situació. La majoria de la canalla se situa a la cantonada de qui voldria fer una cosa diferent respecte què està passant: aquest grup nombrós expressa que demanarien ajuda a la mestra, per exemple. A una altra cantonada se situen tres nens, un grupet que no es relaciona tant normalment amb el grup gran i viceversa. Aquests diuen que no farien res, davant d’aquesta situació, perquè no tenen molts amics a la classe.

A la última cantonada, on només hi ha dos nens, està en D. Ell expressa que quan veu que algú ho passa malament fa alguna cosa per ajudar i que també li agrada que l’ajudin a ell. Li preguntem si aquesta escena és quelcom que ell ha viscut. Diu que sí. Aquest moment és molt significatiu en la dinàmica, perquè de cop un altre nen es canvia de cantonada. En E. es mou de lloc i el segueixen dos nens més. Expressa que ell s’ha de posar a la cantonada que li toca, que és aquella de qui a vegades insulta, es riu de la gent o es fa el xulo. És quan els altres parlen de que “van de jefes”, i que els hi agrada sentir el poder. És un moment molt interessant, notem l’emoció i la tensió en l’ambient. 

Després d’això hi ha moltes persones que tenen ganes de parlar. Convidem a fer un cercle de paraula expressant com se senten amb aquesta dinàmica que hem fet. Expliquem les pautes del ritual, també parlem des d’un lloc més personal. En D. torna a parlar: diu que ell se sent més aviat content a la classe i que, a vegades, li fan coses a ell. Després, parla un altre nen amb llàgrimes als ulls. És en M., diu que ara mateix s’està adonant de veritat que li ha estat fent molt mal a en D. L’acompanyem perquè pugui ser més clar i pugui expressar què és que li fa sentir malament i què pot fer per reparar la situació. Amb la facilitació, en M. explica que no ho vol tornar a fer i que s’adona que per fer-se el xulo a vegades es ficava amb en D. Alhora, en D. aprofita per dir que no li agrada que quan juga amb les nenes hi hagi nens que se’n burlin, dient coses com que “són nòvios”. El grup l’escolta.

Després de M. parlen dos nens més, que demanen també perdó per haver-se ficat amb ell. Un diu que li sap molt de greu “haver-lo apartat del grupet i haver passat d’ell”. És el torn de E., ara parla dient que abans era un bon nen, que quan feia segon ajudava als altres i que sap que aquest cinquè curs no ho està fent bé. “D’aquí poc aniré a la ESO i no vull ser un d’aquests que fan mal. Tot i que potser allà rebré jo i m’ho passaré malament”, explica. 

Li preguntem a en D. com se sent. Ell diu “estic flipant, no sabia que els hi podia importar als altres d’aquesta manera”. Tot seguit, espontàniament, un nen s’aixeca i abraça en D. Després ho fa un altre més. Seguim amb la ronda, algunes nenes també es demanen perdó entre elles per quan s’han barallat. I arribem a en M., que parla de com la vida passa molt ràpida i l’hem d’aprofitar.

Després parla la L. i explota amb llàgrimes dient que moltes vegades li diuen “nena desnodrida” i que això no li agrada. Acompanyem aquest moment, facilitem perquè les nens i les nenes mirin el dolor que això provoca i demanem que no es torni a repetir aquest insult. Seguida d’ella, un altra nena diu que no vol més malnoms, que no vol que li diguin “pinxo-palo” i que no es fiquin amb el seu físic. També li donem suport i veiem com algunes persones del grup, del cercle, s’emocionen. És sorprenent la valentia i el coratge amb que parlen aquestes nenes. 

Tanquem el cercle de paraula i la recomanació és que puguin fer allò que necessitin ara, després d’aquests moments intensos. Les adultes ens quedem mirant el grup, nosaltres dues i la tutora. Veiem com D. i E. s’abracen i es fonen entre llàgrimes. El grup de nens fa pinya. El grupet de nenes es dóna suport, algunes es fan bromes i altres es queden xerrant. Alguna cosa per uns instants ha canviat en l’ambient d’aquest grup. Per avui ho deixem aquí. Hem quedat que ens escriurem amb la tutora del grup per veure com evoluciona tot plegat. Tornarem a entrar a l’escola en uns dies. Seguirem amb la nostra tasca d’intentar millorar les relacions, dins i fora dels centres educatius. A mirar de cara la discriminació que exerceixen i pateixen.