Cercles de paraula per prevenir i abordar el bullying

La jornada del 15 de novembre sobre bullying ha generat ressó. A El Diari de l’Educació, la periodista Victòria Oliveres publica aquest article on explica els cercles de paraula, una metodologia que emprem des de Fil a l’agulla per abordar i prevenir les discriminacions. Parla amb el professorat de l’Escola Montseny, que han incorporat a les aules aquests cercles restauratius per millorar la gestió emocional. Us compartim l’article! 

“Un cop a la setmana fem una rotllana on cada alumne pot expressar-se de forma breu i de cor, amb sinceritat i en confiança, sobre algun tema que estigui afectant el grup”. Així explica Mercè Barnés, cap d’estudis i tutora de 4t de Primària de l’Escola Montseny, el que són els cercles de paraula o cercles restauratius que utilitzen en aquest centre del barri de Gràcia.

Durant el curs passat van rebre l’acompanyament de la cooperativa Fil a l’Agulla, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de la Justícia Global, per incorporar en el dia a dia de les seves classes de primària aquesta eina de facilitació de grups, que serveix tant per atendre i prevenir situacions de discriminació i ‘bullying’ com per impulsar la gestió d’emocions.

En aquests cercles, un objecte va rodant i els nens i nenes que volen –quan tenen l’objecte a la mà– poden explicar el que senten o el que han viscut. L’educadora present en el cercle primer els escolta, però no els qüestiona ni intervé més enllà de fer preguntes puntuals per aconseguir que les aportacions siguin més aclaridores.

Amb aquesta metodologia es poden tractar temes diversos, que trien les educadores en funció del que estigui passant dins el grup en aquell moment. A vegades són problemes detectats pel professorat o que es decideixen treballar a partir de queixes dels alumnes. Per tancar el cercle és important fer propostes i acordar solucions sobre el que s’ha exposat.

“Les tensions, quan es manifesten, es descarreguen. Els alumnes relativitzen les coses que els preocupen i els fan mal, ja que les han pogut acceptar i tothom els hi ha reconegut”, diu Barnés.

De totes maneres, explica que fer un cercle restauratiu “no és una recepta màgica” i que s’ha de fer amb continuïtat perquè els nens i nenes aprenguin a no interrompre i agafin la pràctica de comunicar allò que tenen dins. “De mica en mica es van adonant que aquella sessió convida a obrir-se, que és un moment que tenen per ser escoltats i surten moltes coses”, diu la mestra.

Treball amb el professorat, les famílies i l’alumnat

La col·laboració entre l’Escola Montseny i la cooperativa Fil a l’agulla va començar fa quatre anys. Des del centre educatiu volien actualitzar la seva formació en coeducació i treballar-la de manera transversal. El curs passat van decidir fer un projecte anual per abordar la discriminació, la diversitat i el ‘bullying’.

“L’objectiu era acompanyar l’escola a assolir una mirada restaurativa, i això ho vam fer incorporant els cercles de paraula en el projecte del centre”, explica la membre de Fil a l’agulla Sara Carro. El projecte combinava la facilitació, l’acompanyament emocional i de conflictes, l’assessorament i la formació, i implicava a tota la comunitat educativa.

Les sessions de formació al professorat eren molt dinàmiques i es posaven en funcionament les eines que des de la cooperativa oferien per treballar amb l’alumnat. “Podíem aplicar directament a l’aula amb els nens i nenes allò que fèiem a la formació”, diu Mercè Barnés. Aquestes sessions anaven acompanyades de moments d’assessorament al professorat, on es resolien dubtes d’allò que havien provat a la classe.

El treball amb les famílies incloïa sessions informatives sobre el que es feia a l’escola però també espais de diàleg on pares, mares i mestres podien parlar sobre els reptes de l’escola fora dels espais més formals que normalment ofereixen els centres educatius. Segons Sara Carro, aquests espais són molt importants per crear comunitat, ja que “a les escoles no hi ha gaires espais on la comunitat es pugui trobar fora dels seus rols”.

Després van posar en pràctica la investigació-acció participativa (IAP): van crear un grup motor de diverses famílies que s’investiga a si mateix. Per conèixer com era la convivència en el centre van crear uns qüestionaris per la resta de famílies i van fer observacions del pati.

La idea d’aquesta pràctica era poder generar accions a partir de la investigació, com per exemple transformar l’espai del pati o repensar les sortides dels alumnes a la tarda per tal que hi hagi més moments i llocs de trobada. Entre els beneficis d’aquesta metodologia, explica Carro, hi ha la transformació de les persones i l’escola. “Ens hem adonat que generar coneixement i reflexions col·lectives enriqueix els projectes, sobretot quan ho fem simultàniament a les altres accions que duem a terme als centres escolars.