La caixeta on guardar la masculinitat patriarcal

El 25 de maig la nostra sòcia Neus Andreu va fer un taller no mixt sobre feminismes per homes. Ens comparteix les sensacions abans de començar la reflexió individual i grupal sobre la masculinitat patriarcal. La dotzena d’homes es van endur una caixeta per prendre consciència i assumir responsabilitats davant dels privilegis propis. Gràcies Rai Crespí per organitzar aquest espai!

“Vaig a fer un taller de feminismes per homes, organitzat per en Rai Crespí de l’Espai TCI. Converso amb el meu company Boris Sopko abans de sortir de casa:

–No estic nerviosa, encara que avui m’exposaré, he escrit una llista de les violències que he patit com ha dona i l’he posada al powerpoint.

–Ostres, espero que reaccionin i algun home et digui que li sap greu!

–No ho espero, avui no vaig a sanar-me, avui vaig a compartir informació, donar eines i a sacsejar les consciències amb ‘carinyu’.

–M’agradaria que em llegeixis la llista quan sigui un bon moment per tu.

Em comencen a rodar llàgrimes per les galtes.

–Hi ha coses que no t’he explicat mai… encara no me les he ni explicat a mi.

–M’agradaria escoltar-les.

De nou, llàgrimes rodant per les galtes. Em conmou el seu interès, les ganes de saber del meu dolor, el meu dolor de dona que quan es desperta a vegades és com interminable. És el meu dolor, el de tantes experiències de discriminació subtil i no tant subtil que he viscut, és el dolor de la meva mare, àvia, besàvia… Un dolor actual i un dolor ancestral: per això és tan intens.

El seu interès em commou perquè és poc comú. No ho hauria de ser, però ho és. Ell, home, vol saber més del meu dolor de dona, no està preocupat per la seva culpa, no dubta que és cert, sap que no exagero, ho veig a la seva mirada, sap que no és culpa meva, sap que és responsabilitat seva escoltar i sostenir el meu dolor perquè sap que d’aquest dolor ell n’ha causat, perquè és home… En mi i en altres dones.
Respiro fons, i surto de casa convençuda que el que vaig a fer avui té sentit.

S’acaba el taller. La idea de la caixeta ha estat una de les que els participants han destacat. Sí, la caixeta en què guardar momentàniament els dolors propis i el nen ferit per poder-se saber també feridor, per saber-se agressor i des d’aquí poder assumir la responsabililtat derivada dels privilegis que per ser homes cis teniu, sense culpa i amb responsabilitat.

La complexitat de les relacions de poder i els múltiples factors que expliquen què passa entre les persones no pot ser l’excusa perquè quan algú et parli o es relacioni amb tu com a home perdis de vista quina és la teva posició, els teus privilegis i fins on arriba la teva capacitat de fer mal, que és sempre més del que et penses. Recorda que recrees ferides i que la teva incapacitat de respondre o la teva negació del problema desperta la pitjor de totes: desperta el dolor causat per tants anys i segles d’invisibilització de les injustícies, de silenci.

El 25 de maig uns quants homes han estat assumint responsabilitat, reconeixent i nombrant privilegis, compartint i entenent que ja és hora d’acceptar nítidament l’evidència: totes les dones i persones amb identitats de gènere no normatives hem patit al llarg de la nostra vida discriminacions i violències perquè tots els homes cis al llarg de la vostra vida infringiu violències i discrimineu. Ja ha arribat l’hora de rendir-se, creure-s’ho i escoltar a les persones que et criden l’atenció sobre el tema!”