Avaluacions: com ens ajuden a seguir transformant el món educatiu?

La nostra companya Noemí Canelles ha publicat un article a El Diari de l’Educació, un mitjà especialitzat en el Món Educatiu. Després d’uns anys fent avaluacions d’alguns dels projectes de Fil a l’Agulla en centres educatius, a l’article ens preguntem què n’hem après, per a què ens han servit i com volem seguir aprofundint en aquesta eina de feedback. Podeu llegir un fragment del text a continuació.

L’inici del model d’avaluacions de Fil a l’Agulla es troba a un projecte iniciat el 2014 on treballàvem les relacions entre adolescents i figures d’autoritat – professorat i policies- per tal de superar els estereotips i empoderar els col·lectius de joves. En aquell projecte vam començar a sentir una tensió que s’ha mantingut al llarg dels anys: utilitzem eines ja creades per altres equips de recerca i que ens permetin comparar resultats en el marc acadèmic actual? O desenvolupem una manera pròpia d’avaluar que tingui en compte la metodologia de Fil, vinculada a la Psicologia Orientada a Processos, i el sentit que té la intervenció per nosaltres? Les dues perspectives tenen el seu atractiu i les seves complicacions.

Utilitzar models i eines d’avaluació estandarditzades té l’avantatge de parlar un llenguatge comú amb el món acadèmic, de poder comparar els nostres resultats amb els obtinguts per altres equips i mesurar l’impacte segons criteris més amplis. Però també presenta alguns problemes. Per començar, el complicat estatus de l’avaluació des de les ciències socials, que segueixen debatent si s’ha d’equiparar a l’avaluació de les ciències naturals –amb grup control i anàlisi quantitativa de la relació “causa-efecte”– o si és possible donar compte de processos socials d’altres maneres. Des dels projectes de Fil a l’Agulla, determinar si s’han produït canvis significatius amb criteris quantitatius, que és el que al final sembla més valorat al món acadèmic, es queda curt en relació al que volem copsar amb les avaluacions.

Per contra, aprofundir en una manera d’avaluar pròpia ens permet valorar altres aspectes que sovint queden fora de les avaluacions i que tenen a veure amb el marc teòric i metodològic. Per exemple, sovint volem saber si un col·lectiu s’ha fet conscient d’una situació concreta. La resposta ens permet comprendre millor la nostra feina i el significat que té per les persones que participen dels projectes. Però, si els resultats de les nostres avaluacions no poden entrar en diàleg amb altres avaluacions, ens perdem la possibilitat d’aprofundir en els mecanismes de transformació social a una escala més àmplia. Al llarg dels anys no hem trobat una solució definitiva per aquesta tensió, però el trànsit entre ambdós pols ens ha possibilitat aprendre més sobre el sentit últim de l’avaluació en els nostres projectes.

Per llegir l’article complet, cliqueu a l’enllaç i accedireu a la publicació en El Diari de l’Educació.