Aprenem junts amb els conflictes: xerrada al Grup de Criança Magrana

Aquest 4 d’abril hem tingut doble ració de xerrades en què han participat les nostres sòcies. L’Anna Espadalé i la Laura Marbiol van estar durant el passat dijous participant en actes públics on van explicar la feina que fem des de la cooperativa, la nostra metodologia i les nostres vivències. La Laura va parlar sobretot dels conflictes: si els gestionem millor, aprenem junts d’aquestes experiències. L’Anna va abordar com posar en pràctica la cura en àmbits professionals del treball social. La Laura Marbiol ens comparteix què es va parlar durant la trobada. 

A la Laura Marbiol l’havien convidada a participar en un cicle de xerrades organitzat pel Grup de Criança Magrana de Granollers. El títol de la xerrada, “Amb els conflictes creixem junts”, ja mostrava per on s’encaminava la conversa. Es van aplegar a la sala una trentena de persones, també infants. Gran part del grup venia, segons ens explica la Laura, perquè els conflictes els inquietaven. La nostra companya ens ha destacat que la majoria de gent ha expressat que s’enduien diversos aprenentatges d’aquesta experiència.

Per exemple, han destacat la importància descoberta de parar, davant un conflicte. “Parar, prendre’t un moment per respirar, parar i triar el moment per abordar el conflicte, que potser en calent no és el millor”, explica la Laura. D’altres han destacat la importància de donar-se espai per tu, dir què necessites i què sents, perquè a vegades quan vols entendre molt de pressa a l’altra persona, no acaba de funcionar la gestió. Això indica que potser no t’has donat prou espai a tu, a les teves necessitats i sentiments. “Això els hi ha cridat molt l’atenció a diverses dones”, descriu la Laura, “i es nota que és quelcom en què sovint influeix molt el gènere”. Si davant un conflicte prioritzem només l’altra persona, sense dir què em passa o què sento jo, és molt difícil arribar a trobar una solució sostenible per totes les parts.

Un altre tema que ha sortit és el del modelatge pels infants. És a dir, que com a pares o mares, les conductes i les actituds són rols i models per la canalla. Tant en la forma de comunicar-nos com en la gestió dels conflictes, si volem que els nostres fills i filles expressin i escoltin sentiments, cal donar exemples. Però alhora també genera una pressió en com es gestionen els conflictes davant dels infants, sigui amb altres adults o no. “Amb la parella, com a pare i mare, som referents”, explicava una participant. Altres assistents destacaven el fet de poder cuidar-te a tu, quan en aquest rol de maternitat o paternitat has d’estar molt disponible sempre; si no tens les teves necessitats cobertes, és difícil que puguis cobrir les de l’altre. Es preguntaven col·lectivament com trobar espais per tu, per relaxar-te, sentir tranquil·litat, satisfacció… perquè si ho aconsegueixes, amb l’infant estaràs molt més disponible.

Més temes que s’han abordat durant la xerrada han estat quin tipus d’intervencions es poden fer quan hi ha un conflicte. “Hi havia gent que li ha donat esperança, per exemple una participant deia que pensar els conflictes com oportunitats és molt esperançador. Veure que tenim moltes eines emocionals, de molt valor, ha ajudat la gent a tenir més recursos. Algunes persones destacaven que, quan tens un conflicte és un avís que et fa la vida que has d’aprendre alguna cosa nova. Que la teva identitat s’ha d’ampliar o que tens un nou repte que et portarà a canviar una mica la teva manera de ser i que et farà créixer”, comparteix la Laura.

Això es percep també quan són filles o fills qui aporten aquest quelcom nou, estils o coses noves a la família. A vegades això pot generar, en un primer moment, una reacció de rebuig o de desorientació, però aquesta novetat és una riquesa. Pot ser també un senyal que el sistema s’ha de reequilibrar i que potser cal incorporar aquesta nova qualitat o actitud que està aportant l’infant, l’adolescent. Finalment, també s’ha parlat de la necessitat important de diferenciar la ràbia de la violència. “Quan hem parlat que totes les emocions són importants i legítimes, també s’ha abordat quelcom rellevant: el que no són legítimes són totes les conductes. És a dir, cal poder dir que sí a la situació, a què estem sentint o vivint, però podent posar límits també a allò que no volem, que ens fa mal”, conclou la Laura.