Activitats feministes a la FESC2019

Enguany la Fira d’Economia Solidària de Catalunya té una línia d’activitats feministes durant la seva programació. A la FESC2019, des de Fil a l’agulla participarem amb dues xerrades per parlar sobre relacions més enriquidores i uns activismes que siguin més sostenibles. La Neus Andreu publica en l’InfoXES un article sobre la seva xerrada i us el compartim.

Hi ha dues activitats programades a la FESC amb el segell de Fil a l’agulla. Una és el fòrum obert que farà la Laura Marbiol, “Debats, aliances i tensions en l’economia solidària, en la transformació social i en l’activisme”. Partim de la idea que la realitat és quelcom complex i conformat per diverses dimensions: la realitat tangible i material, la subjectivitat i les dinàmiques de relació invisibles i el món espiritual. Les tres són importants. I des de les tres es pot generar transformació. Podem fer accions i vagues, podem treballar-nos els comportaments masclistes o racistes o podem cultivar la pau interior i la connexió espiritual per a viure i fer des d’altres lògiques.

A vegades hi ha jerarquies en el valor que donem a una dimensió o una altra. Tu què valores més? Podria ser que tot fos necessari? Que tot estigui interrelacionat? Què faig, com a persona o organització, per a contribuir al canvi social? Crec que faig prou? Què penso de les persones que trien opcions diferents a la meva? Són elles enemigues? Puc reconèixer el que fan? Em sento jo reconeguda per elles? En aquesta xerrada-taller ens plantejarem preguntes i compartirem les diverses visions i pràctiques de transformació social presents amb l’anhel de posar sobre la taula el potencial de cadascuna d’elles i facilitar l’entesa entre posicions.

La segona activitat és la xerrada que farà la Neus Andreu, amb el títol “Economia solidària i amor: avançant en la creació de formes d’estimar no capitalistes”. És un fòrum obert també, on parlarem de formes d’estimar i de crear vincles per la vida que no estiguin travessats o subjugats pel capitalisme. Per fer un tast, la Neus ha escrit un article que us compartim a continuació.

“El capitalisme –i la seva normativitat– no només regula l’economia, sinó que també dicta com han de ser els aspectes més íntims de la nostra vida: regula la forma en què entenem l’amor i limita enormement la nostra capacitat creativa a l’hora de buscar solucions a les nostres necessitats afectives. Ens perdem una pila de vivències, de vincles i de sorpreses, i patim molt més del que caldria.

L’heteronormativitat, la monogàmia, així com els mites que giren al voltant de l’amor romàntic –vinculats a la ideologia patriarcal i capitalista–, fan pràcticament impossible que puguem, a menys que fem un esforç titànic, relacionar-nos lliurement i explorar la nostra enorme capacitat d’estimar i de crear vincles vitals.

Necessitem construir nous discursos i noves pràctiques per generar, així, una nova cultura que faciliti que les persones siguem més lliures i més responsables a l’hora de viure els nostres afectes, amors i desitjos. Lliures en el sentit que aprenguem a permetre’ns viure allò que volem i necessitem viure per ser felices, desenvolupar-nos i gaudir! Responsables perquè també necessitem saber assumir i gestionar els impactes que tenim i el dolor que generem en les persones amb qui ens relacionem. En definitiva, necessitem aprendre a minimitzar i, en tot cas, reparar els danys que causem en el nostre camí per ser lliures.

En aquest camí és fonamental, per una banda, conèixer per poder qüestionar la cultura imperant, i, per altra, tenir coneixements sobre el funcionament de la psicologia humana. Concretament, parlo d’entendre els mecanismes que es posen en marxa en la nostra psique quan es tracta d’amor, de sexualitat i de relacions. Les projeccions, les atraccions i l’enamorament són fenòmens màgics, polítics i també psicològics.

Per abordar aquesta qüestió amb la complexitat que demana, necessitem respostes polítiques i comunitàries, i també assumir la responsabilitat dels nostres sentiments, tenir la valentia de revisar la nostra història personal i afrontar les nostres ferides i traumes. No és un camí necessàriament fàcil. Necessita valentia, necessitem referents, necessitem companyes de lluita, necessitem acceptar que cometem errors i que serem maldestres, necessitem aprendre a reparar. I encara més, necessitem eines concretes de gestió emocional, de la gelosia, dels mals humors… Necessitem conèixer-nos i donar-nos a conèixer incloent-hi també les nostres ombres, les nostres vulnerabilitats, les nostres mancances… Doncs això, que hem de fer una feinada, que si la fem amb cura i ben acompanyades no només serà difícil, sinó que també podrà ser apassionant.”