Un nosaltres que ha crescut. Deu anys de Fil a l’agulla

Amb poca certesa i molta fe un grup de dones i lesbianes, convençudes, sense res a perdre (estàvem a l’inici de la crisi) i amb molta il·lusió vam arrancar Fil a l’agulla, era l’any 2009.  Fil a l’agulla havia de ser un projecte d’autoocupació, de transformació social i que ens permetés desenvolupar-nos com a persones i professionals.

Les ganes de començar quelcom nou, juntes, amb els sabers i les experiències de vida tan diferents de cadascuna, amb la possibilitat oberta d’emprendre un nou camí, il·lusionades i alhora amb por, amb ganes d’assumir el repte i la incertesa, amb ganes de transformar el món, de pensar i donar voltes als “perquès” i als “coms” de tot plegat, de crear lliurement propostes engrescadores i transformadores, donant-nos permís a equivocar-nos i a no estar d’acord. Un projecte en què ho poguéssim decidir tot, que fos realment coherent i intentés transformar a dins el que volíem transformar a fora.

Com aquest camí inicial s’ha anat diversificant i fent més clar, com també s’ha fet feixuc a voltes i com altres ha estat ple de llum, com les diferències i el conflictuar ens ha fet més fortes personal i col·lectivament, com ens hem cuidat i donat suport, com hem anat creixent i ens hem anant transformant conjuntament amb la cooperativa, definint rols, perfils professionals, fent-la cada cop més humana i sostenible..  Com cada dia seguim en aquest camí d’aprenentatge i transformació contínua..

I va venir la separació de les àrees; l’arremangar-se encara més perquè cada àrea fos rendible i perquè cadascuna pogués desenvolupar-se cap a on volia. “A fil a l’agulla pots fer el que t’imagines, la cooperativa et donarà suport” m’havia dit moltes vegades als inicis. I aquí comença el trajecte propi d’empoderament.

Durant aquests anys hem sentit que no només estàvem construint una empresa o una cooperativa amb el repte que això sol ja representa,  sinó que una mica hem sentit que estàvem construint una altra forma de viure, d’estar al món, de generar economia, d’organitzar-nos, de relacionar-nos… i això ha sigut i segueix sent revolucionari.

I hem entrat en crisis i hem tocat tots els nostres límits personals i grupals, i hem plorat i hem tingut conflictes i ens hem enfadat… i talment com un procés alquímic, hem anat convertint aquests moments en nous aprenentatges i les crisis ens han portat a llocs nous personalment i com a grup i el projecte s’ha transformat i ha incorporat persones i hem anat trobant el camí.

Fil té vida pròpia, ens transcendeix, és nostre i és de tothom qui se’n senti part. Fil no és només una cooperativa de treball és també una manera de fer, una manera d’estar, una esperança compartida. Una manera de fer que transcendeix la dualitat, capaç de somiar i crear mons més habitables, on la diversitat no sigui sinònim de discriminació. Un lloc d’aprenentatges, reptes i transformacions.

És un espai de comunió, conjunció i força per impulsar. un espai de creativitat, d’imaginació i obertura. És casa. És l’amor, entès com la voluntat de nodrir el nostre desenvolupament espiritual i el de les altres. És el sentit. Compartir des de les profunditats, des de la víscera més dolorosa a la joia que esclata.

És una barreja de moments de molta satisfacció, d’excitació pel canvi constant i els reptes i alguns mals de panxa. És creativitat, implicació i compromís a tope. I també és estar amoïnada perquè, com farem rendible l’àrea d’educació, o la d’acompanyament i com farem per què cadascuna pugui viure a on vol sense morir en l’intent?

És un nosaltres que ha crescut.

Es el ensayo cotidiano de mirar con curiosidad lo que pasa en cada momento. Es la magia que no tiene que ver con la armonía, sino con la sabiduría profunda que emerge después de dar espacio a los remolinos de las aguas en movimiento. 

És un lloc de dones i lesbianes que són un equip i fan equip. Especialistes en la cura de les ànimes de les persones. D’allò que és essencial i ens fa millors éssers humans. Un grup de dones i lesbianes potents i valentes que han sabut portar al món una manera d’incidir i transformar socialment, amb perspectiva de gènere, i que lluny de quedar als marges, n’han fet ressò.